Joan Busquets, ‘Barcelona’
‘La construcció urbanística d’una capital compacta’. Ajuntament de Barcelona – Universitat Politècnica de Catalunya
Publicat a El Nacional.cat el 17 de març de 2019
Joan Busquets és catedràtic d’urbanisme i va ser director d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona del 1983 al 1989. La Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona li publiquen ara Barcelona. La construcció urbanística d’una capital compacta, un volum de molta entitat que n’actualitza un d’anterior publicat el 1992 en castellà. Aquest llibre no vol ser una història de Barcelona, sinó un material de referència per a tot el que tingui que veure amb l’evolució urbanística de la ciutat
Un recorregut recent
Tot i el títol, el llibre està centrat bàsicament en els segles XIX i XX, que acaparen 400 de les 500 pàgines de l’obra. Una història que si bé té el seu punt àlgid en l’enderrocament de les muralles, contempla també episodis anteriors: l’obertura del carrer Ferran, la creació de la plaça Reial i altres espais públics després de la crema dels convents… Evidentment, el Pla Cerdà és un dels puntals de la transformació urbana de la ciutat, i Busquets li dedica molta atenció. El dissecciona de forma detallada: des del pla de les cantonades fins al disseny del subsol. I no s’oblida, òbviament, d’assenyalar la diferència entre el plànol previst i la seva aplicació, perquè el somni de Cerdà es va veure seriosament mutilat.
La Barcelona d’entresegles
Busquets destaca el paper que va tenir l’enderrocament de la Ciutadella en la formació de la Barcelona, i també l’Exposició Universal de 1888. Però Busquets explica les interioritats del creixement associat al pla Cerdà, més enllà de la planificació dels carrers. Hi havia problemes poc vistosos però molt complexos, com l’expropiació de les parcel·les per fer els carrers, però també la creació de la xarxa de clavegueram o el disseny de les línies de tramvia (i també, per exemple, l’establiment d’un sistema de parcs). El creixement de la capital catalana conduïa, inevitablement, a l’annexió dels municipis veïns, que va culminar l’extensió territorial barcelonina. El segle XX era el de la Barcelona completa, tal i com la coneixem actualment.
La Barcelona de 1806
Construccions i destruccions
L’exposició de 1929 va ser un dels elements de renovació urbana a Barcelona abans de la guerra civil, però Busquets en destaca alguns altres, com el GATPAC i les seves contribucions o els plans regionals elaborats per la Generalitat republicana. Però també posa èmfasi en els problemes de la postguerra i del desenvolupisme. Busquets malgrat tot dedica molta atenció a tot el que va passar a la ciutat a partir dels anys 80, el que ell qualifica de “recuperació de Barcelona”. De fet, posa èmfasi en el període en què ell va estar a l’Ajuntament i en què es van emprendre nombroses iniciatives de renovació urbana: des de la construcció de les Rondes fins a la creació d’espais verds. I en aquest àmbit ressalta la importància que van tenir els Jocs Olímpics de 1992 sobre l’estructura de la ciutat… Les darreres pàgines del llibre de Busquets estan consagrades a fer un balanç de les polítiques menades en els darrers temps, però també a l’aposta per “una nova cultura urbanística” amb uns nous paradigmes que obligarien a Barcelona a un canvi de rumb.
El plànol original de l’Eixample
Un llibre d’anys
Barcelona, la construcció urbanística d’una capital compacta és un d’aquells llibres que és el fruit de dècades de feina, i es nota, perquè conjunta un coneixement enciclopèdic sobre tot el que ha passat a la ciutat des dels seus orígens fins a l’actualitat, amb una visió pròpia, molt elaborada, sobre l’evolució de Barcelona. A més a més, s’acompanya amb centenars de documents que enriqueixen el text: mapes, gravats, fotografies aèries, perfils i esquemes (tot i que alguns d’ells insuficientment documentats o explicats). El llibre de Busquets constitueix una referència obligada per a aquells que estiguin interessats per la relació de la capital catalana amb l’urbanisme.
