Els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, socis d’AxA, han recollit aquest vespre el Premio Nacional d’arquitectura, en una cerimònia celebrada a l’auditori del Museu Reina Sofia.
Publicat el dimarts 29 de maig de 2018 al Diari Ara / ANTONI RIBAS TUR
Els autors d’obres com l’esplanada del Fòrum de les Cultures, la restauració del Parc Güell i la Casa Vicens i l’hospital de Mora d’Ebre van ser premiats, com diu l’acta del jurat, per la seva obra “extensa”, perquè han abordat “projectes de tot tipus” i per fer una arquitectura “oberta” i “arriscada”. L’acte ha arrencat amb un discurs del president del jurat i guanyador el 2015, Rafael Moneo.
Els discurs d’Elías Torres, que ha parlat després del seu soci, ha començat invocat “els majors” i els seus orígens familiars. Mentre que ell és eivissenc -“barreja hipotètica de catalans conqueridors, berbers veïns o de fenicis remots”, ha dit-, José Antonio Martínez Lapeña va nèixer a Tarragona fill de pare burgalès i mare aragonesa. “Tant al José Antonio com a mi, potser ens va quedar gravat que la dignitat, el respecte i la satisfacció, eren conseqüència de la feina ben feta i responsable”, ha subratllat Torres, que prové d’una família de mestres d’aixa.
De la feina del despatx, Torres ha dit que l’exerceixen com “metges de capçalera o de família” i que conserven “els ambients de taller experimental en els nostres estudis”. Després ha agraït a la família que els hagués fet de “mecenes” encarregant-los les primeres obres i les “crítiques constructives” dels col·legues.
La fundació del despatx Martínez Lapeña-Torres es remunta a l’any 1968: “Quan li pregunten al José Antonio com hem aguantat tants anys treballant plegats, respon que amb molta paciència, en això estic completament d’acord amb ell”, ha dit Torres, que també ha dedicat unes paraules als col·legues joves: “Esperem que en un futur pròxim, com ha ocorregut també en altres períodes d’escasses esperances, els joves arquitectes puguin recrear en les seves obres, l’escenari físic i social que els ha tocat viure des de petits, per convertir-lo en el seu paradís perdut, com nosaltres hem intentat evocar el nostre”.
La conclusió del discurs de Torres ha estat carregada d’humor: “Molt premi però no sabeu trobar-nos entrades per al pròxim Barça Madrid, per veure si arreglem l’embolic arbitral”.
La feina pionera dels despatxos fundats als anys 60
En el seu discurs, José Antonio Martínez Lapeña ha explicat que van rebre l’anunci del premi “amb sorpresa” i “una mica aclaparats”. “El suport del meu soci Elías ha sigut importantíssim en el desenvolupament del treball de l’estudi comú -ha afegit- així com els múltiples col·laboradors, estudiants i arquitectes acabats de titular”. També ha destacat el paper clau dels clients. Per últim, ha parlat de la necessitat de ser exigent: “La bona arquitectura s’ha valorat al marge qüestions estilístiques o modes peribles, s’ha d’evitar copiar-se a un mateix, que és el que passa quan reprens el passat en enfrontar-te a una nova feina. Quan prescindeixes del passat i només retens l’experiència adquirida en afrontar un nou projecte, és quan pot aparèixer la frescor de la proposta”.
Rigorosos, heterodoxos i amables
Foto de família dels guanyadors del Premio Nacional d’arquitectura / MINISTERI DE FOMENT
Amb motiu del premi, l’arquitecta nord-americana Billy Tsien, ha pronunciat una ‘laudatio’ dels arquitectes, on compara la seva arquitectura a l’experiència d’haver fet un tram del Camí de Sant Jaume fa poques setmanes, perquè té “la qualitat d’estar intensament viu i ser conscient del moment i al mateix temps estar profundament connectat amb el passat”.
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna no ha pogut assistir a la cerimònia, i ha sigut el secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, qui els ha lliurat el guardó. Sí que han assistit el subdirector general d’Arquitectura i Edificicació, Javier Martín; i més representants del món polític i de l’arquitectura, com el president del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya, Lluís Comeron; la conseller de presidència del govern de les Illes Balears, Pilar Costa i la decana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, Marta Vall-llosera. També arquitectes com Juan Herreros i col·laboradors habituals en les obres eivissenques del despatx, entre les quals hi ha un reguitzell d’habitatges unifamiliars i diverses intervencions al Castell, com l’arquitecte Francesc Xavier Pallejà i l’aparellador Francesc Ribas. A Mallorca, Martínez Lapeña i Torres han restaurat les muralles durant més de 30 anys, van recuperar el Castell de Bellver i van projectar la portalada de l’església de Sant Gaietà.
Martínez Lapeña i Torres, premiats i comissaris de la mostra de Lluís Clotet
La concessió del Premio Nacional d’arquitectura inclou l’edició d’una monografia de l’obra dels guanyadors i una exposició. Precisament José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres són els comissaris de la de Lluís Clotet, l’autor de la primera ampliació del Palau de la Música, el Banc d’Espanya a Girona, la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra a l’antic dipòsit de Josep Fontseré i l’llla de la Llum a Diagonal Mar, que va rebre el guardó el 2010. En lloc d’una exposició convencional, Martínez Lapeña i Torres, amb la col·laboració de l’arquitecte Marcos Corrales, han ideat gairebé una instal·lació artística: “Un contenidor-galliner-barca amb dues proes, situat el centre del nou recinte de cortines vermelles, guarda, com si fos un traster, objectes i mobles dissenyats per Clotet [per a empres com BD Edicions de disseny i Alessi]”, expliquen els arquitectes al programa de mà de la mostra. “El galliner és una imatge associada a records de Clotet dels seus estius d’infantesa al poble d’Olost de Lluçanès on va néixer la seva mare -afegeixen- […] Un altre dels seus records recents i associat a un galliner va ser la contemplació minuciosa durant diverses hores del quadre de Joan Miró ‘La Masia’, on l’artista pinta i reinterpreta el món rural i juvenil dels seus orígens”. A més d’aquest contenidor, la mostra inclou tres sales on es projectes les obres de Clotet primer al costat d’Oscar Tusquets i més endavant amb Ignacio Paricio.
Lluís Clotet a la mostra que el ministeri de Foment li dedica com a guanyador del Premio Nacional d’arquitectura / JAMLET
Del seu col·lega, Martínez Lapeña i Torres diuen que és un “creador talentós, intuïtiu, irònic i una mica escèptic, calmat, precís, endreçat, meticulós, rigorós i exigent”. “Li agrada filosofar com un diletant -afegeixen-, analitzar i argumentar les seves opinions sobre qualsevol tema i ser coherent amb la seva exposició […] És bon pedagog, un mestre creïble i acompanyant generós per als estudiants”.
L’element principal de la mostra de Lluís Clotet com a guanyador del Premio Nacional d’arquitectura és una estructura que recorda un galliner i una barca / JAMLET
En el seu discurs d’acceptació del premi el 2001, Clotet va posar de relleu el “llegat extraordinari” de l’arquitectura, considerada com una disciplina que li ha permès “practicar el joc d’imaginar, construir allò imaginat, observar el seu comportament i afinar les futures imaginacions”. També va subratllar que l’arquitectura l’havia ajudat a fer “contemporànies” totes les èpoques. “En fi, l’arquitectura m’ha permès observar i experimentar les estretes relacions entre la lletjor, l’estupidesa i la maldat però també entre l’emoció, el coneixement i la generositat”, va dir també Clotet. La mostra romandrà en cartell a les Arquerías de los Nuevos Ministerios fins el 7 de juliol.
Vista de l’exposició de Lluís Clotet com a guanyador del Premio Nacional d’arquitectura / JAMLET
Lluís Clotet està retirat, però podria ser que aviat tornés al món de l’arquitectura, ja que Martínez Lapeña i Torres li volen demanar que els dissenyi la seva mostra com a guanyadors del Premio Nacional.
Elías Torres (esquerra) i José Antonio Martínez Lapeña després de recollir el Premio Nacional d’arquitectura de mans del secretari d’Estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar / MINISTERI DE FOMENT
