Els veïns inicien el blindatge patrimonial de l’Escola Industrial, opció preferida de l’hospital
Publicat a El Periodico el 10 de novembre de 2020 | Natàlia Farré
L’Hospital Clínic necessita créixer. Això és així i ningú ho dubta. Ni el mateix centre sanitari, per descomptat, ni les administracions que ho han de fer possible (Ajuntament i Generalitat), ni els veïns de l’Esquerra del Eixample. Unanimitat fins aquí. Però punt. En l’on i el com no hi ha consens, de fet, per no haver-hi, no hi ha informació sobre els plans que les administracions manegen per a l’ampliació de l’hospital. I d’això es queixa la plataforma Un Nou Clínic és Possible Salvant l’Escola Industrial, que reuneix totes les associacions del barri afectades, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Reclamen una ampliació que no destrueixi el patrimoni arquitectònic de l’Escola Industrial, el gran pulmó verd d’un barri amb la densitat de població més alta de Barcelona i l’espai que té més números per allotjar el nou recinte sanitari. I demanen, també, esgotar altres possibilitats, com la de créixer per la Fira, opció al seu dia descartada pel Clínic.
SILENCI ADMINISTRATIU / Que quedin clares dues coses: els veïns no s’oposen que l’hospital creixi i exigeixen no quedar-se sense centre sanitari de proximitat després que les retallades del 2010 tanquessin el servei d’urgències de València. Però sí que exigeixen –a més de «claredat i transparència en el projecte»–, que s’estudiïn totes les opcions d’ubicació: «Volem un diàleg profund amb totes les possibilitats sobre la taula per analitzar i argumentar pros i contres de cada una i poder donar una resposta àgil i ràpida». De moment, no han aconseguit res. Silenci administratiu. En part, a causa de la por que es repeteixi una polèmica com la de l’ampliació del CAP del Raval Nord que va enfrontar sanitat versus cultura a l’implicar el Macba. «No es tracta d’escollir, sinó de solucionar un tema de barri que també és de ciutat», apunta la plataforma.
El problema de barri és que amb 100.000 residents en 2,5 quilòmetres quadrats i amb un dèficit històric d’equipaments no es pot permetre el luxe de perdre un espai verd, un camp de futbol, una piscina olímpica coberta, un poliesportiu, una pista de futbol sala i un dipòsit pluvial que regula l’excés d’aigua a l’Eixample quan les pluges són torrencials, patrimoni arquitectònic al marge (part del recinte porta la firma de Rafael Guastavino, que va exportar la volta catalana als EUA, entre altres reconeguts arquitectes). Per això, ahir van presentar al Departament de Cultura una sol·licitud d’incoació d’expedient per declarar l’Escola Industrial com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Ara només té una protecció a nivell local, cosa que en permet el creixement volumètric, aconseguir una protecció a nivell de Catalunya blindaria el recinte davant els nous 200.000 metres quadrats que suposadament necessiten el Clínic. Saber el temps que necessitarà Cultura per acceptar o no el tràmit i resoldre’l és un misteri. El que hem dit, silenci (o desconeixement) administratiu.
«El Clínic necessita una solució. Però la de l’Escola Industrial, per les afectacions i trasllats que suposa, sembla la més lenta. Necessitarà 15 anys. Potser caldria esgotar altres opcions», argumenten des de la plataforma. ¿Quines? «Entenem que el futur del Clínic passa per quedar-se al barri, però la seva ampliació potser no. Hi ha altres peces urbanístiques que es poden tenir en compte». La FAVB suggereix la Maternitat de les Corts, els terrenys pròxims a la nova estació de la Sagrera i la Fira de Montjuïc. Aquesta última, va estar sobre la taula, afirma l’Ajuntament, però la van descartar la Generalitat i el Clínic per falta d’espai. Des de l’hospital es va dir que la superfície no era suficient per traslladar l’actual centre i ampliar-lo, i que la nova construcció quedaria lluny si s’optava per mantenir l’edifici històric i no aixecar-lo de nou. El no a la Fira no va ser la primera negativa de l’hospital, que va descartar créixer pel solar de l’antic parc de bombers de l’Eixample després d’haver desallotjat el cos per poder fer l’ampliació.
SITUACIÓ ESTRATÈGICA / Tot i que l’opció de la Fira no és del grat del Clínic, sí ho és de la FAVB i dels experts en urbanisme. «La majoria dels arquitectes opinen que la seva situació és estratègica: un espai ben comunicat, amb un pulmó verd al costat i és una manera de generar activitat al parc de Montjuïc», expliquen des de la plataforma. Es troba, a més, al costat de dos pols importants: un gran eix comercial (Creu Coberta) i l’eix cultural del Paral·lel. No és al districte de l’Eixample, ubicació que la Conselleria de Salut vol mantenir, però és just al costat. I té un altre punt a favor, segons les associacions de veïns: «Un hospital del segle XXI cal aixecar-lo de nou, és molt difícil fer-ho en edificis històrics».
Mentrestant, l’Ajuntament afirma que «cal continuar estudiant conjuntament amb totes les institucions implicades les possibles alternatives». Salut només «contempla l’opció de l’Escola Industrial», i el Clínic dona el silenci per resposta.
La decisió deixaria 1.000 nens sense
futbol i 3.000 usuaris sense piscina
Ampliar el Clínic per l’Escola Industrial suposa deixar l’Eixample Esquerra sense els seus principals equipaments esportius. El recinte acull un camp de futbol en el qual juguen quatre equips des de fa dècades, algun més de sis. Històrics són el Catalònia, el Don Bosco i la Penya Anguera, més recent és l’Esquerra de l’Eixample. En total, la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial gestiona mil jugadors entre 6 i 19 anys, el 80% dels quals viuen a menys de 200 metres. Canviar el camp de futbol de lloc suposa el possible tancament d’alguns dels quatre equips i deixar molts nens sense la possibilitat de jugar, ja que qualsevol trasllat obligaria al transport. «Ens dediquem a la formació integral de la joventut a través de l’esport. No és només una frase sinó una pràctica diària», afirma la coordinadora. 33 Una cosa semblant passa amb la piscina Sant Jordi, que acull més de 3.000 usuaris de la zona entre escolars i particulars. És olímpica i el seu trasllat sembla difícil, ja que la seva mida no s’adapta a qualsevol espai.
