La mobilitat i altres reptes de la sostenibilitat | Guim Costa

La mobilitat i altres reptes de la sostenibilitat | Guim Costa

El transport i el disseny d’infraestructures i edificis s’han de posar al servei dels habitants de les ciutats

Publicat a El Periódico el 22 de setembre de 2022

La Setmana Europea de la Mobilitat, de la qual aquest 2022 celebrem el vintè aniversari, és una data que es fixa als calendaris de les ciutats i pobles europeus per posar l’accent en la necessitat de repensar la mobilitat, en un sentit ampli, per treballar cap a la preservació del nostre entorn i per repensar com explotem els recursos naturals del planeta.

Aquesta explotació sostinguda a què hem sotmès la terra, amb uns recursos que hem descobert que són limitats, ha desembocat en una gran crisi mediambiental, i aquells que ironitzaven sobre el canvi climàtic veuen avui com el desgel a Groenlàndia ha assolit quotes insòlites d’ençà que es registren dades o que certs insectes, claus per a la nostra supervivència, estan en perill d’extinció. Certament, ens trobem davant d’una adversitat evident, de dimensió global i contra la qual a hores d’ara la lluita és contra rellotge.

Tanmateix, tot i que d’una manera poc planificada hem estat capaços d’anar esgotant els recursos naturals, per sort, també tenim una gran capacitat adaptativa. L’evolució és prova de les nostres habilitats i sapiència, que posats al servei de la supervivència de l’espècie ens han de permetre no només adaptar-nos al medi i a les circumstàncies, sinó treballar per mitigar les causes que provoquen el canvi climàtic. La globalització, que lamentablement ha contribuït en gran mesura a aquesta gran crisi, ens permet però també una lectura positiva, que és la recerca de sinergies que facin possible avenços científics i tecnològics que, ajudats de polítiques públiques comunes, deixin una porta oberta a l’esperança.

La Setmana Europea de la Mobilitat ha de tractar de construir ciutats sostenibles i eficients energèticament, dissenyades per millorar l’impacte ambiental mitjançant la planificació i la gestió urbana. Ha de tractar també de treballar i insistir (mai és prou) en la creació d’entorns urbans sostenibles en els quals la tecnologia ens ajudi a proporcionar als ciutadans espais saludables i respectuosos amb l’entorn.

Així, esdevé imprescindible promoure polítiques que facilitin la mobilitat entre la feina i l’habitatge, reduint l’ús del vehicle particular contaminant, en favor de vehicles elèctrics –i anar pensant a compartir-los– o transport públic de qualitat i adequadament dimensionat, combinant tots els sistemes a l’abast (anar a peu, bicicleta, vehicle, autobús, tramvia o tren), permetent la intermodalitat de la ciutadania a les ciutats i essent generadors d’un model de vida respectuós amb el medi ambient, còmode, adaptat a l’usuari i saludable.

I no només el transport sinó també el disseny d’infraestructures i d’edificis s’ha de posar al servei dels habitants de les ciutats, fent-los la vida més còmoda, alhora que respectuosa amb l’entorn. Hem de tenir en compte que el 60% de la població europea en edat de treballar (20-64 anys) viu en zones urbanes segons l’informe 2021 de l’Eurostat. El futur és als nuclis de població densos, amb un urbanisme de qualitat –repensant el teixit urbà existent i planejant amb criteri els futurs creixements–, incorporant la natura a l’equació i amb uns serveis –educació, sanitat, comerç…– de proximitat, saludables i comunicats entre ells per una xarxa de transport públic eficient i sostenible.

Barcelona és un exemple de transició cap a aquesta ciutat de proximitat i mobilitat sostenible. Un recent informe de l’ONU descriu com a molt positiva la intervenció pública de l’ajuntament del nou projecte de transformació urbana, ja experimentat al barri del Born, de Gràcia i als entorns del Mercat de Sant Antoni, i que s’estendrà cap a l’Eixample, permetent recuperar espai de qualitat, segur i saludable, per als veïns, amb la iniciativa dels eixos verds que convertirà alguns carrers de la ciutat en avingudes pacificades.