Al llarg dels darrers anys, Barcelona ha perdut diferents immobles i elements emblemàtics perquè no estaven protegits
Publicat a El Món el 10 de juny de 2024
Barcelona perd cada vegada més sovint edificis que formen part del seu patrimoni. Són, en general, finques que no estan protegides i acaben a terra, tot i la importància arquitectònica que, en molts casos, tenen, i passen a formar part de la memòria i la història d’un barri. Per exemple, fa pocs dies, l’antiga Casa de la Mel, un immoble de finals del segle XIX del barri del Farró, que durant 20 anys havia estat la discoteca Humedad Relativa, va ser enderrocat. El 2021, li va tocar a l’illa de les bugaderes d’Horta i a la torre Paula Canalejo, una joia modernista del barri del Putxet. El gener del 2023 es va destruir una casa centenària del carrer del Xifré, 111, al Camp de l’Arpa del Clot. La propietat havia demanat el permís abans que entrés en vigor una suspensió de llicències per evitar l’enderroc d’edificis amb valor patrimonial. El setembre del 2023, va desaparèixer un dels barris obrers històrics de les Corts, el del Camp de la Creu, dins de la reforma de la Colònia Castells. I el gener del 2024, es va enderrocar el pavelló de les Elèctriques de Montjuïc. La llista és llarga…
L’investigador, expert en patrimoni i secretari general de la Societat Catalana d’Arqueologia Joan Carles Alay diu que cal “una revisió a fons del catàleg del patrimoni de la ciutat. És molt antic. És urgent anar-hi introduint més edificis i elements. Li’n falten molts que abans no es consideraven que tinguessin valor patrimonial”. Alay també sosté que s’ha d’aplicar la legislació vigent i fer “una interpretació de la llei del patrimoni que sigui més favorable al patrimoni”. I opina que, davant de casos com els citats, les administracions han d’actuar per frenar els enderrocs. “Hi ha d’haver alguna manera. Cal voluntat política. I ajustar els recursos al patrimoni i no al revés”, explica. Alay és conscient que no es pot protegir tot, però demana actuar amb “criteri” i que es pugui detectar que un edifici és important abans que s’enderroqui.
Salvar les casetes d’Encarnació, 8,8 milions
La falta de protecció d’alguns edificis històrics ha obligat l’Ajuntament a fer ús del talonari, en alguna ocasió, per salvar una part del patrimoni de la ciutat. Aquest va ser el cas de les casetes del carrer de l’Encarnació de Gràcia. El 2020, l’Ajuntament es va haver de gastar 7,4 milions d’euros (8,8 milions amb IVA) per comprar-les i evitar que anessin a terra. El consistori havia concedit la llicència d’enderroc i un permís d’obres per aixecar pisos i aparcaments. Les casetes no estaven protegides, i després d’una mobilització veïnal, el consistori va tancar un acord amb la propietat per expropiar-les, així com l’alzina de 200 anys. Està previst que s’hi construeixi pisos dotacionals i un casal de gent gran, tot i que en un primer moment es va parlar d’una escola bressol. També l’expropiació, però sense acord, va ser el camí elegit l’any 2020 per evitar que l’antic Hotel Buenos Aires de Vallvidrera, un edifici modernista, es convertís en un establiment hoteler de luxe. L’Ajuntament va pressupostar l’operació en uns 3,5 milions d’euros, però l’estiu passat el TSJC va anul·lar la modificació del PGM aprovada pel consistori, per un defecte de forma, per convertir l’edifici en habitatges i equipaments. Fonts municipals recorden ara que la intenció era presentar un recurs, però no confirmen que s’hagi fet.
L’oposició va criticar l’operació municipal per salvar les casetes de l’Encarnació pel cost elevat i la improvisació del govern d’Ada Colau. Un dels partits que més ha criticat les actuacions municipals els darrers anys en l’àmbit patrimonial ha estat ERC. En resposta al TOT Barcelona, el regidor republicà, Jordi Coronas, fa dues valoracions, una de tècnica i una altra de política. Tècnicament, Coronas defensa que “cal posar al dia el catàleg de patrimoni i reforçar els serveis de patrimoni de l’Ajuntament, perquè sempre anem perseguint la pilota i al final s’acaba salvant allò que té moviments veïnals ferms al darrere i traient el talonari de diners públics. Cal protegir i no només salvar allò que es decideixi de forma arbitrària i amb un cost massa elevat”.
Al llarg de dècades, el moviment veïnal ha permès salvar edificis i monuments importants de la ciutat. Un dels més destacats va ser la Casa Golferichs, de la Gran Via de les Corts Catalanes. Núñez i Navarro volia enderrocar aquest magnífic palauet modernista de Joan Rubió i Bellver, per fer-hi pisos. Però la mobilització veïnal, amb ocupació inclosa de la finca, ho va aturar. L’Ajuntament va acabar comprant el palauet, que funciona com a centre cívic des del 1989. Més recent és el cas de la Torre Garcini del Guinardó. De nou, Núñez i Navarro la volia enderrocar per fer-hi habitatges, però la pressió popular ho va impedir. L’Ajuntament la va comprar el 2018 per set milions d’euros. La intenció és convertir-la en un casal de gent gran, però la transformació suma anys d’endarreriments.
ERC diu que cal voluntat per protegir i promoure el patrimoni
Des del punt de vista polític, Coronas sosté que salvar el patrimoni és un tema de voluntat. “Cal voluntat política per protegir, promoure i difondre el patrimoni de la ciutat”. Des d’ERC es veu necessari conservar “l’essencial de la identitat dels nostres barris”, i això té a veure “amb el patrimoni material, però també amb el comerç i amb allò que fa singulars molts racons de la ciutat”.
En la comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior de l’abril passat, el debat sobre la necessitat protegir el patrimoni de Barcelona es va tornar a posar sobre la taula. La presidenta del grup municipal d’ERC, Elisenda Alamany va subratllar que cal revisar el catàleg patrimonial i arquitectònic de la ciutat, però va opinar que cal anar més enllà dels grans monuments i va enumerar restaurants emblemàtics de la ciutat que no estan protegits, com el Flash Flash o Il Giardinetto, o equipaments singulars, com la nova Sala Beckett i el mercat de Santa Caterina. Tampoc estan catalogats símbols de la ciutat, com el mussol de la plaça de Jacint Verdaguer, indultat un cop per la pressió popular, però que en qualsevol moment pot anar a terra si no es protegeix. Segons Alamany, als edificis i elements sense catalogar, cal afegir un servei de patrimoni municipal “infradotat” en personal i recursos i “dispers per les àrees de l’ajuntament”, i el fet que no s’està fent una gestió clara i un manteniment adequat del patrimoni propi i del paisatge urbà.
No es pot protegir tot per “nostàlgia”
La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, assegura que el govern del PSC revisarà el catàleg del patrimoni. “El nostre compromís és mantenir, recuperar i conservar el patrimoni”. Però en la citada comissió va advertir que no es pot protegir tot per “nostàlgia”. “Catalogar edificis no pot impedir adaptar-los als usos i a les necessitats actuals. Hem de ser més ambiciosos i anar més enllà del que és estrictament preservar de manera estàtica unes quantes joies arquitectòniques i readaptar-les”, va dir Bonet. Des de l’executiu de Jaume Collboni es defensa fer valdre “la identitat col·lectiva” sense quedar-se “congelat en un temps i deixar d’avançar”. Bonet va afegir que el catàleg s’ha d’actualitzar i adaptar, tot i que va reconèixer que no és una tasca fàcil. D’entrada, cal decidir què es protegeix i que no, va reflexionar la regidora socialista. No obstant això, la seva intenció és fer una revisió “amb criteri tècnics rigorosos i cirurgia fina”. Des de l’Ajuntament ja s’ha començat aquesta reflexió, juntament amb experts que treballen amb l’oficina de l’arquitecta en cap, Maria Buhigas, exregidora d’ERC el mandat passat.
El patrimoni del Clot i el Camp de l’Arpa, protegit
Des de principis d’aquest any, els barris del Clot i el Camp de l’Arpa ja compta un pla específic de patrimoni que ha blindat unes 800 parcel·les, 204 patrimonials i 600 urbanístiques d’aquests territoris del districte de Sant Martí, entre les quals destaquen la protecció de 13 conjunts patrimonials -com els dels carrers de Rogent, Clot i Sant Joan de Malta- i una dotzena de finques individuals amb el nivell C. Algunes de les més significatives són la Casa Josep Sabadell, a la Meridiana 99-101; la masia de Can Miralletes, a Conca 25; la cooperativa l’Antiga del Camp de l’Arpa, a Fontova 12; un edifici auster de Josep Maria Jujol, a Independència 273, i la Casa Josep Salas, a Rossend Nobas 12. El pla preservar el teixit social i urbanístic, es va elaborar a petició de les entitats veïnals després d’una pèrdua significativa del patrimoni. La gota que va fer vessar el got va ser l’enderroc de la casa Estrella Coca, una casa quasi centenària de Rogent amb València. En el solar s’hi aixecarà un immoble de Núñez i Navarro, que s’ha compromès a fer una façana mimètica.
