La història recent del temple expiatori ha reviscut antics debats i n’ha generat alguns de nous que evidencien la manca d’un model urbanístic de ciutat
La història recent del temple expiatori de la Sagrada Família ha reviscut antics debats i n’ha generat alguns de nous que evidencien la manca d’un model urbanístic de ciutat.
L’acceleració del ritme de les obres del temple-museu de la Sagrada Família ha provocat la resposta per part del consistori, el posicionament dels col·legis professionals i la radicalització de l’actitud dels veïns amb les seves demandes històriques. Si no hagués emergit com un bolet primaveral, avui la Sagrada Família dormiria en l’imaginari col·lectiu de la ciutat com aquell edifici incomplet que Gaudí va iniciar fa diverses generacions, ocupant el lloc on Cerdá havia previst un hipòdrom en el seu pla i que va acabar per donar nom a un veïnat fastiguejat de la sobreocupació turística.
La ciutat ha anat a remolc durant els últims 20 anys, potser confiada que l’invent mai veuria la llum o que acabaria per ser un vestigi més d’un passat poc reconegut, com les bateries antiaèries del turó de la Rovira, convertides avui en cita obligada per a forans.
Senyals d’alerta
No obstant, amb l’astúcia i el treball silenciós del patronat del temple, els treballs constructius han anat avançant al mateix temps que els turistes s’han multiplicat i amb ells els problemes sobre la mobilitat a la zona i la gentrificació del barri. El procés de turistificació aberrant de l’àmbit ha confirmat la Sagrada Família com a pol principal, per davant fins i tot del museu del Futbol Club Barcelona.
La contradicció entre iniciar una guerra necessària contra els allotjaments turístics il·legals, paralitzar projectes d’hotels de manera indiscriminada i simultàniament afavorir els plans d’expansió dels dos principals focus d’atracció de visites de la ciutat és un més dels senyals d’alerta sobre la falta de model que pateix la nostra ciutat en l’últim decenni.
El fet que se li hagi concedit al temple una llicència d’obra 130 anys més tard (ha estat operant amb una de 1880) i la necessitat de l’aprovació d’un pla urbanístic que regularitzés la situació actual ha confirmat que a la nostra ciutat és possible la puntada de peu per davant i la impunitat urbanística premiada amb una llicència d’ocasió. ¿On ha quedat l’urbanisme participatiu i l’interès general en les operacions de transformació de la ciutat? ¿Com és possible no donar resposta a la complexitat de l’operació d’una sola vegada? ¿Mereixen els veïns ser obviats en tot aquest procés? ¿Vol aquesta ciutat evidenciar d’aquesta manera la improvisació en el seu urbanisme?
Des del punt de vista del patrimoni arquitectònic, una ciutat que ha presentat recentment la seva candidatura a ser la capital mundial de l’arquitectura a la Unesco no pot fer-se trampes al solitari atribuint a Gaudí el que és de Baulí (l’arquitecte actual) i molt menys permetre que aquest engany pugui justificar la il·legalitat i l’antull arquitectònic que marcarà per sempre l’‘skyline’ de la ciutat. La fe cega en les mentides assentades està de moda al país, però les arquitectures monumentals perviuen després dels processos sociopolítics i no entenen de tendències. La Sagrada Família estarà creixent ‘ad infinitum’, continuant el seu propi procés. La ciutat hauria de fer un pas endavant i prendre la iniciativa en tot allò que està per venir en l’urbanisme de la ciutat, especialment en operacions d’aquest calat.
Per sobre de l’interès general
Resoltes les incògnites sobre la falta de planificació i legalitat de les obres, sobre la falsedat d’atribuir l’autoria a Gaudí, més enllà d’una petita part del temple, els promotors han decidit que ha arribat el moment de debatre sobre «unes escales», tractant d’aquesta manera d’imposar el seu criteri a l’interès general de la ciutat una vegada més.
¿Tornarem a cometre els mateixos errors com a ciutat? ¿Cedirem de nou la iniciativa a només una de les parts interessades? ¿Valdran i prevaldran els falsos arguments de l’autoria de Gaudí esgrimits per continuar acomplexant el consistori? ¿Continuarem sense validar i contrastar la necessitat i la qualitat urbana de la intervenció?
La ciutat ha de recuperar el lideratge sobre el seu urbanisme, atendre les demandes dels veïns en la seva justa mesura i col·laborar amb els professionals experts, els col·legis professionals i les universitats per generar un nou lideratge.
