Entre l’Agressió i l’Oblit #1 | Casa Guzmán (1972-2016) d’Alejandro de la Sota | Aureli Mora

Entre l’Agressió i l’Oblit #1 | Casa Guzmán (1972-2016) d’Alejandro de la Sota | Aureli Mora

 

L’enderroc de la Casa Guzmán projectada per Alejandro de la Sota a principis dels 70 ha accelerat el projecte ‘Entre l’agressió i l’oblit’ que des de fa un temps s’està gestant des d’Arquitectes per l’Arquitectura.


Entre l’Agressió i l’Oblit #1

1972-2016_ Casa Guzmán d’Alejandro de la Sota

Un grup d’estudiants de tercer curs d’arquitectura de l’escola de Barcelona es dirigeix en tren, des de l’estació de Sants, cap a Caldes d’Estrac. Se’ls ha parlat amb èmfasi, per primer cop, sobre la Casa Ugalde de José Antonio Coderch, i tenen la sensació de que es tracta d’una obra de la qual en poden extreure gran gaudi i aprenentatge. Per aquesta raó s’han embarcat en un breu trajecte per visitar-la -doncs han esbrinat que hi viu un home inquiet que comprà la casa el 1992 i que des de llavors la mostra amb amabilitat a tot aquell que s’hi acosta-.Quan arriben finalment a la parcel·la, havent deixat l’estació enrere i recorregut una forta pujada fins al punt on s’ubica, es queden garratibats. Nerviosos, agafen els seus mòbils i cerquen ràpidament la seva ubicació en relació a la de la Casa Ugalde; ambdues sorprenentment coincideixen.

La Casa Ugalde ha estat enderrocada: els estudiants no entenen res. En la seva parcel·la, ara s’hi ubica un conjunt de quatre habitatges en filera, amb espectaculars vistes al mar.

Evidentment i afortunada, aquests fets no són certs, almenys a dia d’avui, i l’home inquiet i amable segueix habitant-la.

L’analogia amb la Casa Ugalde només és un recurs per tal de fer-nos més propera als arquitectes catalans -històricament i comprensible, més afins a Coderch que a Sota- la magnitud de la tragèdia,però la mateixa experiència és la què va viure recentment un grup d’estudiants madrilenys en la seva truncada visita a la Casa Guzmán a Santo Domingo de Algete (Madrid) que l’arquitecte Alejandro de la Sota construí l’any 1972.

La Casa Guzmán és un dels 5 habitatges unifamiliars que Sota arribà a construir, juntament amb laCasa Arvesú (1955 / també enderrocada l’any 1987), Casa Doctor Velázquez (1959), Casa José Varela (1968) i Casa Domínguez (1978) i, de ben segur, la més influent i coneguda.

El seu enderroc i la posterior construcció en el seu solar d’un gran xalet de 3 plantes d’estil herrerià contemporani -de Juan de Herrera-, és el tràgic desenllaç de la gestió de l’herència per part dels fills d’Enrique Guzmán, promotor de la casa i coneixedor de l’arquitectura moderna.

 

 

Un desenllaç que no va poder evitar la Fundación Alejandro de la Sota i que posa de nou en èmfasi la total desprotecció de l’arquitectura moderna, no només al nostre país.

Aquest cas, que es suma a la gran quantitat d’obres modernes desaparegudes i al major nombre d’obres existents que estan en perill de ser malmeses o enderrocades, demana una profunda reflexió sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern que des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem atiar amb el projecte ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ que es presenta com a observador i divulgador de l’estat de l’arquitectura moderna de qualitat al nostre país.

La prioritat del projecte serà la de donar a conèixer el patrimoni arquitectònic modern a la ciutadania ja que només a través de la interiorització d’aquest patrimoni i d’una reflexió a nivell públic sobre la seva conservació, se li podrà donar una permanència i continuïtat.

A més, el projecte denunciarà tots els casos d’agressió a obres singulars que es vagin detectant, per intentar evitar, si més no, nous casos com el que es denuncia en aquest breu article.

En el fons, de cara al públic, la Casa Guzmán no fou més que una rara avis en una urbanització de l’extrarradi de Madrid. A partir d’ara només es podrà visitar per mitjà de les seves fotografies o de la maqueta original que es troba exposada a l’Architekturmuseum de Munic, però com a societat, no ens podem permetre que més obres singulars del nostre patrimoni més proper acabin només com a un record dins d’un museu.

#SOSarquitectura

Aureli Mora, arquitecte