Josep Maria Bosch va ser un dels tècnics responsables que la Seat s’instal·lés a Barcelona i no a Bilbao
Publicat a l’ARA Emprenem el 9 d’octubre de 2021 | David Valero-Carreras
Què tenen en comú l’estació d’esquí de Masella, l’Institut d’Estudis Nord-Americans de la Via Augusta (malauradament avui en serveis mínims), Seat i les urbanitzacions de luxe del barri de la Moraleja, a Alcobendas? Aquests negocis en aparença inconnexos tenien al darrere un mateix emprenedor, l’arquitecte i enginyer gironí Josep Maria Bosch i Aymerich.
El seu talent innat es va fer evident ben aviat, quan es va llicenciar en enginyeria industrial amb Premi Nacional de final de carrera (el 1944) mentre començava a estudiar arquitectura. Ho va finançar tot amb la direcció d’una acadèmia que preparava l’accés als estudis d’enginyeria. La concessió del guardó després de ser el millor de les promocions de Barcelona, Madrid i Bilbao tenia com a premi una feina a l’Institut Nacional d’Indústria (el que avui seria la SEPI). Li van oferir la plaça de delegat a l’estranger, una oferta que li obria les portes dels Estats Units. Allà va aprofitar l’avinentesa per estudiar un màster al mític MIT de Massachusetts, probablement el primer espanyol que el cursava.
Quan va tornar a Barcelona, el 1947, va prémer l’accelerador per enllestir en un sol any els tres cursos dels estudis d’arquitectura que li faltaven, i es va doctorar més tard tant en aquest camp com en enginyeria. Aquell mateix any va reprendre la vida professional ocupant el càrrec de director tècnic del polígon de la Zona Franca, on va tenir una intervenció providencial per aconseguir que Seat s’instal·lés a Barcelona en comptes de Bilbao, l’altra ciutat candidata amb possibilitats. Tampoc va abandonar el vessant immobiliari, perquè en aquella mateixa època va crear l’empresa ECISA per tirar endavant els seus propis projectes arquitectònics.
Conscient de la importància de la llengua anglesa per al desenvolupament professional, el 1951 es va associar amb el metge Josep Maria Poal per fundar l’Institut d’Estudis Nord-americans, que no es limitava només a l’ensenyament de la llengua, sinó que també era un focus de promoció de la cultura dels Estats Units. Fins a la finalització de les seves activitats docents el 2019, moltes generacions de barcelonins havien après a parlar anglès a les seves aules.
Va ser impulsor de l’Institut d’Estudis Nord- americans i constructor de bases dels EUA
Però el seu coneixement del país de les barres i estrelles encara li permetria interpretar un rol molt més important. Gràcies a la signatura dels acords entre l’Espanya franquista i els Estats Units el 1953, la Península va quedar salpebrada de bases de la marina dels EUA. L’estudi d’arquitectura de Bosch va ser l’escollit pels nord-americans per formar tàndem amb ells en el disseny i la construcció de les bases. Aquesta col·laboració s’acabaria estenent al llarg dels anys en forma d’una societat mixta per construir infraestructures a tot Europa i a Amèrica.
El 1955 va presentar el seu projecte més emblemàtic i alhora sorprenent. Una construcció que després de paralitzar-se va quedar oblidada, i per això la majoria de barcelonins no n’han sentit a parlar mai. Es tractava d’aixecar un gratacel a la plaça Catalunya, a la parcel·la on avui hi ha l’edifici del Triangle, que havia de tenir una altura de 140 metres, una mica menys que les actuals torres de la Vila Olímpica. Tot i ser un projecte multipremiat, misteriosament no va tirar endavant i va quedar desat en un calaix. El mateix desenllaç, curiosament, que el projecte de Ramon Sellés Miró, que el 1918 es va proposar aixecar una torre semblant (130 metres) just a la mateixa finca on Bosch volia construir-hi el seu gratacel.
El llegat de Bosch perviu fins avui gràcies a la Fundació Bosch Aymerich, que té per objecte la creació, el foment i el desenvolupament d’activitats d’interès general, preferentment a Catalunya. Finança iniciatives relacionades amb un munt de camps, com ara les arts, la cultura, les ciències, l’esport i la salut. Els seus actius superen els 170 milions d’euros, sorgits de les aportacions patrimonials del fundador. El 2020 van finançar projectes per un valor de 2,3 milions d’euros.
