Article publicat el 26 de setembre de 2013 a Diari ARA – BIBIANA BALLBÈ
Acabem revolucionats. Conversa intensa, emocionant, enèrgica. Ens hi hem deixat la pell. En cada idea, cada gest, cada pausa. Il·lusió per tots els cantons i declaracions clares: Creiem en un món millor / Treballem amb somnis / L’arquitectura pot fer feliç. Intercanvi d’idees apassionat sobre la creativitat i un missatge evident de pur positivisme. RCR crea allò que veu i és allò que construeix: pura autenticitat. Segell inconfusible. Art en forma d’arquitectura. Aquesta és la crònica d’una entrevista al revés: del final a l’inici. Fans declarats dels principis: L’inici és dur perquè vols arribar a llocs especials però és molt màgic. Es tracta d’imaginar tot allò que pot ser: fer de les idees una realitat.
20.30 = LA VIDA. Cada projecte, un tros de vida: construir somnis i aixecar l’imaginat. Una metàfora de com veuen i viuen el món: La teva realitat l’acabes construint tu. Efervescència en cada gest. Parlar pausat però amb intenció; amb un nervi serè, amb una força quieta. Són magnètics. Què hi ha al final dels vostres projectes? Il·lusió. ¿Us mou l’impuls? Sí: primer sentim un impuls. Captem i veiem allò que ha de ser i en hi llancem. Concretem: Es tracta d’una sensació física? El motor és una cosa abstracta i interior, sí; Després passa per la racionalitat. ¿Us hi va la vida a cada projecte? Sí. I això desgasta i crema. Però a la vegada és màgic i fantàstic: No hauríem pogut fer el que hem fet si tot plegat no emanés de l’impuls.
20.23 = DIANA. L’encert és clau: si haguessin de fer peres, RCR serien un perer. I d’aquí, la genialitat. Creuen en els seus projectes tan fort que fa mal. El veuen i l’encerten. El projecten i l’aixequen. ¿La creativitat és innata? Sí i s’ha d’expressar en tot allò que facis; La creativitat està a l’abast de tothom i s’ha d’explotar; La creativitat obre portes i ens fa ser millors. Pausa i focus al sector: Quin és el futur de l’arquitectura? S’ha de revolucionar: està morta. El problema de l’arquitectura és que no s’ha sabut adaptar i s’ha quedat endarrerida. Per inaccessible? Sí. S’ha d’integrar més i apropar-se a la gent. És massa superba? I individualista: l’arquitecte ha estat format com a individu que ha d’expressar la seva visió del món. I en un món com el d’avui les estructures tenen una complexitat que no les pot adaptar una sola persona. ¿Em dónes una solució? Hem de col·laborar: no sabem compartir i n’hem d’aprendre. El món avui és massa complex per descodificar-lo sol. S’ha de fer en equip.
20.15 = EQUILIBRI. Ells són un equip. Han crescut junts i s’han fet junts. Tres personalitats extremes basades en l’equilibri. Com us poseu d’acord? Col·laborant en pro d’una idea i deixant l’individualisme aparcat per l’objectiu global. ¿Equilibri vol dir serenitat? Sí, però es tracta d’un equilibri basat en el moviment dinàmic constant. Anem als extrems per assolir l’equilibri. Compensem un extrem amb l’altre per aconseguir l’estabilitat. Pura harmonia: igual que la seva arquitectura. Una fórmula amb tot el sentit del món però poc evident d’entrada que ens porta al principi de l’entrevista començant pels bàsics: Què és l’arquitectura?
20.03 = FELICITAT. Comencem anant al gra i la primera resposta la tenen clara: L’arquitectura és fer realitat els somnis; L’arquitectura és un viatge de bellesa i emoció. ¿Condició sine qua non ? Totalment: l’arquitectura pot tenir tot el concepte que vulguis però ha de donar un missatge de benestar. I encara més: l’arquitectura ha de fer feliç.
