Els alumnes del Campus AxA presenten quatre propostes d’ús per aquest edifici, llegat de l’antiga fàbrica Pirelli demolida fa 20 anys
Publicat a Eix Diari el 25 de juliol de 2022 | Jordi Lleó
Quan la ciutat encara està encallada sobre la idoneïtat de l’edifici de calderes com llegat de l’antiga fàbrica Pirelli, i sobretot en la seva reutilització, ara, en una setmana, un grup d’estudiants d’arquitectura han proposat quatre idees pel seu ús. És més, Eugeni Bach, director del Campus AxA, de l’associació Arquitectes per l’Arquitectura, que enguany ha realitzat la seva sisena edició a Vilanova i la Geltrú, ha qualificat l’edifici de “joia” amb un potencial de motor urbà.
Com es recordarà aquest edifici va ser l’únic que va quedar dempeus de la demolició de la factoria de Pirelli, el 2002. Des d’un bon principi, es van fer evidents les dificultats de l’aprofitament d’aquest edifici. La fàbrica disposava d’edificis, fets d’obra vista, amb uns finestrals, amb dues o tres plantes, molt més fàcils de reutilitzar. Hi ha la visió, bastant escampada, aquesta herència de Pirelli a la ciutat, en realitat va ser un gol que va colar la mateixa empresa, per evitar-se l’elevat cost del desmantellament de les calderes i el subsol, valorat en 2 milions d’euros. A partir d’aquí no hi ha hagut cap govern local que hagi pogut posar fila a l’agulla per aprofitar-lo. Hi ha hagut alguna proposta com, uns cinemes o un Museu de la Indústria, però el que més sona és una biblioteca o un centre cívic pel Barri de Mar.
Ara resulta que des del punt de vista tècnic, aquest edifici té unes proporcions i alçades que “només les catedrals ens proporcionen. L’espai està demanant a crits que no s’utilitzi com un de convencional, sinó per fer-hi coses excepcionals”, així exalta les virtuts arquitectòniques de l’edifici, Eugeni Bach. L’edifici presenta tres volums diferenciats, el més alt de 12 metres, amb uns finestrals enormes ideats per deixar sortir l’ona expansiva en cas d’explosió. Aquí rau la singularitat de l’immoble.
Doncs bé, aquest campus, s’ha inclinat per estudiar la viabilitat futura d’aquest edifici. Els estudiants, provinents les escoles d’arquitectura d’ETSAB, URV i Granada, han treballat hipòtesis amb les premisses de la reutilització dels elements, l’energia per mantenir la seva funció original, crear un espai emprat les 24 hores del dia i per a totes les edats. El campus ha comptat amb les ponències de diferents arquitectes de renom i amb l’acompanyament de l’arquitecte local, Òscar Valverde, que ha fet de professor amfitrió.
“És normal i lògic que fins ara no haguessin aparegut idees com aquestes. Però també és normal que estudiants de fora, aliens als condicionants locals, sense prejudicis ni limitacions, hagin valorat la singularitat d’aquest edifici, que no es troba sovint, és pràcticament únic”, en aquests termes reiterava l’admiració per aquest immoble el director del campus Eugeni Bach.
Un primer treball a càrrec dels alumnes Gloria Hidalgo Ariza, Xavier Marquès i Ferré i Daniel Suárez Delgado, ha proposat la idea ‘Parque Pirelli’ des del punt de vista que l’edifici sigui el cor del parc de Baix a Mar, amb un verger que generi energia, una cova al subsol i que contingui activitats d’esbarjo que no es poden fer a l’exterior, aprofitant la volumetria.
Un segon treball presentat pels alumnes Laura González Rabilero, María González Cañadell i Eduard Matarredona Gómez, sota el nom de ‘La caja escénica’, suggereix la creació d’un nou centre de les arts escèniques. Aprofitant les tres volumetries hi tindrien cabuda castells, ioga aeri o ball a primer nivell, amb la verticalitat de l’escala com a eix.
La tercera proposta ha vingut de la mà d’Alejandro Artigas, Ángela Ruiz i José María Sánchez, amb la idea ‘Reactivació Pirelli’, en el qual el moviment i activitat de les persones generen energia que se simbolitza en cada franja de població en una de les tres calderes i crear un espai difús entre el parc i l’edifici.
I el quart equip, format per Patricia Lardiés Fructuoso, Sergio Pírez i Carmen Toledano Medina, han tingut la idea de ‘Vibra Pirelli’, un nucli sonor d’alta intensitat, relacionat amb el món de la música on recuperem tota aquesta maquinària antiga de la fàbrica i les reutilitzem per a projectar espais de gravació, de dansa, de ràdio, de formació musical amb activitat durant tot el dia, bé sigui formativa o lúdica.
Per l’Ajuntament de Vilanova, aquestes idees sorgides en només la durada del campus, del 18 al 24 de juliol, representen tot un repte. “Aquestes idees obren noves visions, fetes per gent de fora que a vegades ens costa agafar aquest punt de vista. Amb aquestes idees o l’enfocament d’elles com espai multifuncional i permeable, continuarem parlant de les necessitats de la ciutat i les peremptòries que té el barri. El problema és el finançament”, apunta Xavier Serra regidor d’Urbanisme, Servei d’Habitatge i Projectes i Obres d’Urbanisme.
