Escofet, patrocinador d’AxA és una de les empreses convidadas a desenvolupar un dels prototips
Publicat a El Periódico el 3 de juny de 2021
Els nous dissenys deixaran enrere una solució provisional d’urgència per una de més estètica i que s’acomodi millor a l’espai urbà | Editorial
Fa un any, després de l’confinament més sever, es van succeir diverses accions de l’Ajuntament de Barcelona per regular el trànsit des del concepte de pacificació, és a dir, amb més espai per a transeünts i bicicletes, i amb la idea de reestructurar les calçades per donar pas a una ampliació de la superfície de les terrasses, en l’intent de donar vida a l’
sector de la restauració, que no podia obrir els interiors dels locals i que necessitava de l’espai públic com pilota d’oxigen. la combinació de les dues propostes es conjurava sota el lema de l’anomenat “urbanisme
tàctic “que, en essència, derivava en actuacions immediates, provisionals i revisables, com així ha succeït amb la nova formulació estètica de les terrasses que l’alcaldessa Ada Colau va presentar ahir.
El paisatge urbà de Barcelona s’ha omplert de pintura cridanera (groc cridaner), de blocs de formigó, pilons i barreres New Jersey, i ha generat una polèmica ciutadana per la seva lletjor i per les crítiques a la perillositat d’aquests elements per al ciutadà. A el mateix temps, sense això, s’han pogut sumar 30.000 metres quadrats de passeig peatonal i 29 quilòmetres per al ciclista, i s’han atorgat 3.500 ampliacions de llicències amb gairebé 10.000 taules noves, segons el sector.
La provisionalitat, doncs, pot contemplar-se des de dues perspectives. Com una taula de salvació en èpoques de crisi i com a solució precària que exigeix, per endreçar la ciutat, un replantejament. En aquesta línia ha de emmarcar l’anunci de el nou disseny, que ha estat realitzat d’acord amb el Gremi de Restauració. El fet que bars i restaurants hagin de
costejar la intervenció, però, pot suposar una despesa inoportú per molts negocis. L’Ajuntament ha anunciat dos milions d’euros en subvencions, si bé aquesta quantitat pot ser insuficient, si l’ajuda que rebi el sol·licitant queda lluny de el cost total que hagi d’assumir, o si no arriba a tots els que la demanden. El nou model no ha de ser vist
com una imposició, sinó com una millora en temps de recuperació.
Actualment, els quatre prototips de disseny estan instal·lats en 11 locals, on un equip de tècnics avaluarà si s’aprova la seva homologació. L’objectiu és que abans de juny de l’any que els 1.588 vetlladors que va sumar la ciutat guanyant espai a les voreres hagin suprimit els elements de formigó per algun dels dissenys que es van presentar ahir, tot i que els restauradors poden assajar altres dissenys per la seva compte, el que evitaria certa sensació d’uniformitat.
La voluntat és que el nou disseny -que guanyarà espai a la calçada i no a la vorera- sigui permanent i s’acomodi amb més respecte a l’escenari urbà. Una cosa que Barcelona necessita no només des del punt de vista urbanístic sinó també psicològic. A més, ajudarà en la lluita contra la contaminació. Obrir una nova etapa de normalitat significa també
repensar la ciutat amb criteris que tinguin en compte l’harmonia amb el entorn.
Va quedar per concretar què passarà amb les 2.100 terrasses guanyades o ampliades a la vorera. S’estudiaran cas per cas. Abans de la pandèmia, l’Ajuntament mostrava un ferm rebuig a l’ocupació de l’espai públic dels vianants per part de bars i restaurants. Una postura que les circumstàncies actuals obliguen a suavitzar. El suport que l’equip de
Colau ha explicitat a la restauració hauria de fer possible una solució acordada, també per a aquests casos.
Més aplaudiments que retrets | Toni Sust
Arquitectes i dissenyadors opinen sobre les noves propostes de terrasses, que mantenen la idea d’ocupar espai arrabassat al trànsit i no al vianant. Encara que els experts consultats aproven alguns dels prototips, també matisen el plantejament general i fins i tot el critiquen amb duresa.
Les noves terrasses que ocuparan la calçada a Barcelona en substitució de les nascudes arran de la pandèmia generen reaccions variades entre els experts. Per al dissenyador Òscar Guayabero, la primera bona notícia és que hi hagi un concurs i que en el jurat del comitè que pren les decisions hi hagi professionals de Foment de les Arts i el Disseny (FAD): «Que aquests prototips es provin i que segons com funcionin es facin millores si són necessàries és una bona manera de decidir». «Veig que hi ha dos tipus, un de més resistent, de ferro i formigó, i un altre de més càlid, de fusta. Tots incorporen jardineres. Un bon sistema per delimitar espais de forma amable», afegeix.
«M’agrada la idea que s’hagin de cuidar. Crec que fer la ciutat a prova de vandalisme és erroni. Com més fort és el mobiliari urbà, més gran és el repte per als que el volen trencar». Al dissenyador l’interessa quina gestió es farà de l’espai guanyat al cotxe: Quan els bars estiguin tancats l’espai guanyat al cotxe podria ser per al barri. Si fem que els veïns el vegin com a seu, seran els primers que el cuidaran».
Que no hi hagi només un model
«Era raonable augmentar les terrasses dels bars, però no a la vorera, sovint atapeïda de trastos. Ha de quedar lloc per circular», afirma l’arquitecte Juli Capella (AxA), que considera que la proposta de terrassa «més innovadora» és la de FabLabAlberch, «perquè utilitza fusta, una fusta ecològica que dona més calor a les terrasses i afegeix un toc de naturalesa i comoditat al paisatge urbà, tan dur, de la ciutat».
Segons la seva opinió, aquest model «resulta acollidor per als que estan consumint, protegeix sense intimidar i aporta confort visual als vianants i els que passin per allà amb un vehicle». Motius, diu, pels quals la resta de propostes, de formigó o metall, «encaixen menys». Sobre la fusta, destaca que és l’opció més ecològica tot i que pugui semblar el contrari.
Juli Capella considera molt positiu que la proposta sigui d’una sola matèria i creu que l’idoni seria que no hi hagi només un model de terrassa, sinó «una família» que permeti singularitats: «Crec que no s’ha de ser rígid. Si guanya la fusta, fusta; si la metàl·lica, la metàl·lica. Però no em semblaria malament que cada propietari d’un bar pugui personalitzar la seva terrassa amb algun detall. Que no siguin clons». Crec que no s’ha de ser rígid. No hi ha d’haver només un model. Hi ha d’haver una família que permeti singularitats. No em semblaria malament que cada propietari de bar pugui personalitzar la seva terrassa. Que no siguin clons».
Succint, l’arquitecte Òscar Tusquets opina sobre les propostes: «M’és difícil opinar sense veure’ls ‘in situ’, però el d’Escofet i el de Microarquitectura (molt semblants) em semblen bé».
Una estratègia, un patró
L’arquitecta i urbanista Itziar González té clares les seves prioritats a l’espai públic i creu que casen amb el model previst: «Els espais estàtics s’han d’instal·lar on hi ha els cotxes, i no les persones. On hi havia terrasses, posem bancs i podràs ser-hi sense consumir. Qui s’ho pugui pagar, que segui a la terrassa». Per a González la jerarquia és clara: «Primer, voreres transitables i accessibles. Parlo d’antropologia viària, no tots caminem igual. Alguns van amb cadira de rodes, hi ha gent gran que va carregada».
L’exregidora també mostra preocupació perquè l’operació tingui darrere un plantejament que busqui mantenir-se: «És necessària una estratègia general a l’Eixample, tenir primer la trama on aniran les terrasses i la franja entre elles, perquè aquesta zona la puguem renaturalitzar, guanyar per sempre aquest espai. Si no, les coses reversibles tenen el perill que ara guanyem espai al cotxe i de sobte el perdem. Hem d’aplicar un patró, com el va aplicar Cerdà. No podem deixar que cada cantonada sigui diferent».
El dissenyador Claret Serrahima és el que més crític es mostra amb el pla del consistori. «Barcelona està perduda, marejada, i plora. Les noves terrasses (les provisionals instal·lades fins ara) han sigut fruit d’un exercici provocat per la pandèmia, a la vista que l’interior dels bars no estava habilitat. Uns quants així ho vam entendre, malgrat les dificultats generades per al trànsit, les motos, els autobusos, les bicicletes, els patinets i els vianants amb gos».
On són els urbanistes
«No entenc que ara que la pandèmia s’allunya, la proposta es mantingui i empitjori, perquè empitjora. És desolador que aquest ajuntament no pensi en una Barcelona de futur. Barcelona sempre ha tingut bons urbanistes. ¿On són? Han desaparegut. Aquestes terrasses seran bolets poc comestibles. Els usuaris beuran cervesa i gintònics però respiraran fums tòxics. És una falta de sentit comú desesperant». Segons la seva opinió, si es persegueix beneficiar el vianant s’han d’ampliar les voreres i mantenir-hi les terrasses.
