Mínim homenatja l’arquitecte amb el rescat d’un projecte inèdit, al qual va dedicar molts anys, i amb un film sobre la seva figura humana i professional
Publicat el dimarts, 25 de novembre de 2014 a LA VANGUARDIA
El centenari del naixement de José Antonio Coderch de Sentmenat (1913-1984) va transcórrer l’any passat sense homenatges institucionals dignes de menció. Amb una mica de retard, però també amb dues propostes innovadores, la botiga de mobiliari Mínim repara ara des del sector privat aquella omissió. A la seva seu de l’edifici Monitor -obra de Coderch a la barcelonina Via Augusta, 185- presenta a partir de dijous, i amb tot luxe de detalls, el projecte, molt poc conegut, que va obsessionar Coderch en la seva darrera etapa. Va ser un projecte familiarment conegut com La herencia, en el qual l’arquitecte va desenvolupar un mètode perquè els habitatges familiars poguessin créixer i decréixer en funció del seu nombre variable de membres.
Mínim exhibeix també (tots els dimarts de desembre i gener a les 18 hores -excepte el dia de Reis-) la pel·lícula “Recordando a Coderch”, dirigida per a l’ocasió per Poldo Pomés. En ella, uns vint col·legues dibuixen un retrat coral de José A. Coderch de Sentmenat.
Vam començar amb la idea de mun” tar un aparador commemoratiu, però vam contactar amb la família i, en revisar els arxius de Coderch, ens va interessar molt el projecte de La herencia”, indica Elina Vila, comissària amb Ginés Górriz de l’exposició. L’esmentat projecte reflecteix la feina minuciosa i interminable de Coderch amb les plantes. En aquest cas, i a partir d’obres seves com les Cotxeres de Sarrià o el carrer Raset, Coderch va investigar del 1978 al 1984 fins a trobar un sistema racional per dissenyar habitatges que poguessin ampliar-se pels pisos veïns. “En cap projecte no va posar el meu pare tanta il·lusió com en aquest”, indica el seu fill Pepe a la pel·lícula.
Si aquesta recuperació de La herenrevisa els ensenyaments de Cocia derch, la pel·lícula redibuixa el seu perfil personal i professional. En ella rep qualificatius de turmentat, vehement o anàrquic. Però també es glossa el seu sentit de l’honor, la seva rectitud, la seva cavallerositat i el seu insubornable compromís arquitectònic. El film combina imatges d’algunes obres, entre elles algunes de molt boniques de la Casa Ugalde, amb xerrades amb arquitectes com Óscar Tusquets, Jordi Viola, Emili Donato o Federico Correa, que inclouen aproximacions molt vívides, i fins i tot divertides, de l’homenatjat. Són ells els encarregats de desgranar anècdotes coderchianes relatives a la seva inveterada resistència a donar per acabats els projectes -sempre n’estava descontent: calia arrencar-los de les seves mans-, els seus cops (literals) de geni o la seva passió per l’amistat, el mar, la fotografia, el tabac i el whisky. En l’exposició, que porta precisament per títol La herencia de Coderch i romandrà oberta des de demà passat dijous fins al 30 de gener, es mostren també objectes personals de l’arquitecte i una reproducció a gran escala del seu celebrat llum Disa.
Foto portada extraida de METALOCUS | Vista de la exposición La Herencia de Coderch. Fotografía © Adrián Pedrazas. Cortesía de Pati Nuñez Agency.
