Font: Bloc ERC
Avantprojecte de Llei de Serveis i Col•legis Professionals de 2 d’agost de 2013
El nostre sistema competencial, en el que Europa marca les estratègies generals a les que ens hem de sotmetre, genera, amb molts casos una perversió profunda entre les demandes d’Europa i la resposta espanyola. Per concepte, les estratègies son d’una dimensió prou generalista perquè les diferents visions dels països membres les puguin assimilar; ara bé, aquesta generalitat es pot pervertir des de la ideologia i els interessos de qui la interpreti. Com exemple, en aplicació de la mateixa directiva Europea en matèria de competència, la resposta d’Espanya va ser, per millorar la competència econòmica, eliminar els barems d’honoraris d’arquitectes al 1997, mentre que la resposta d’Alemanya, per millorar la competència i garantir-ne la qualitat va ser definir uns barems de mínims i màxims tant per arquitectes com per enginyers, inexistents fins el moment; actualització periòdica que tot just, acaba de ser aprovada pel 2013. http://www.hoai.de/online/HOAI_2013/HOAI_2013.php
En la mateixa línia, el govern del PP, aprofita qualsevol excusa definida des d’Europa, per aplicar la seva política, neoliberal i desreguladora, així com capadora i simplificadora de la societat civil amb un model final on entre el ciutadà i l’estat no hagi res mes que el buit.
En aquesta política s’emmarca l’avantprojecte de LSCP, generada per la demanda des d’Europa de donar compliment a la Directiva Europea de Serveis 123/2009 i d’aclarir la integració en el nostre sistema professional dels professionals europeus i del paper en aquesta integració dels Col•legis professionals com corporacions de dret públic, específic d’Espanya, així com les figures de Notaris, registradors i els seus respectius Col•legis. La resposta del Govern del PP, ha estat un avantprojecte de Llei, que incideix en la manera en que secularment s’han entès les professions a Espanya, les seves organitzacions professionals, els col•legis i el paper d’aquests com a garants dels serveis realitzats pels seus col•legiats davant als ciutadans; desmantellant, aquest sistema garantista existent depositat per l’administració i la societat civil, en els col•legis professionals, sense generar alternatives equivalents o millors. No es de bon tros, una resposta a les demandes Europees, ni resulta del consens entre les organitzacions professionals i els ciutadans per millorar-ne l’eficiència, transparència, deontologia i les garanties que demanda la societat.
L’avantprojecte, en quan a les professions, manté l’establert en les professions de la salut, obre la porta a la desregulació de les reserves d’activitat entre enginyeries i arquitectura, així com les especificitats entre procuradors i advocats. La desregulació de les reserves d’activitats entre per exemple arquitectes e enginyers pretén, en nom de la competitivitat; que tots els tècnics, arquitectes e enginyers, si són competents per construir algun tipus d’edifici, segons la normativa anterior a aquest avantprojecte; ho siguin per construir qualsevol edifici, donant-se la paradoxa que un enginyer de mines competent per fer una nau per emmagatzemar el mineral, o un agrícola per fer una nau per porcs, sigui en aprovar-se aquesta llei, competent per fer, a més d’habitatges, el teatre del liceu, un parlament, una escola, un hospital o rehabilitar Santa Maria del Mar, la Pedrera o l’hospital de Sant Pau, independentment que no tingui cap formació per dissenyar i entendre l’espai social i l’espai humà, els valors públics de l’arquitectura, demandats de requeriments socials, prestacionals i culturals pròpies i únics de la disciplina arquitectònica. Seria com si s’autoritzés als veterinaris fer de metges i els metges de veterinaris amb l’excusa que tots som animals…o tot son edificis..no?…Més enllà que qualsevol projecte d’un edifici complexa propi de l’arquitectura demandi sota la batuta com a director d’orquestra de l’arquitecte, les aportacions tècniques d’enginyers especialistes i de molts altres professionals.
Respecte el Col•legis regula la seva obligatorietat només en els casos de ciències de la Salut, arquitectes e enginyers superiors i tècnics, vinculats al visat obligatori, advocats, procuradors, graduats socials, notaris i registradors. Així mateix incideix en la seva independència, estructura i relacions amb la ciutadania, regulant el seu desplegament des d’un punt de vista centralista, com a col•legi únic o com a consell de col•legis que defineix els estatuts i les polítiques dels col•legis integrants dels mateix, intervingut des de l’administració i per tant com a instrument o braç de la mateixa i no com tindria que ser, com a ens independent garant davant el ciutadà, dels seus drets. L’avantprojecte tampoc diu qui serà el garant davant la societat de que el professional compta amb els coneixements , formació i competències necessàries per fer-ho i com es garanteix el comportament ètic del professional en relació a la seva tasca, com ara fan els col•legis.
En el projecte s’ignoren les funcions de control i garantia pública que realitzen els Col•legis en general, sense cost per a l’Estat, i expressa el desconeixement respecte de la singularitat i l’excel•lència del model espanyol . Aquest avantprojecte de llei arriba en el moment més delicat, per l’activitat de les professions en general, restant seguretat per als usuaris, en comptes de sumar la pretesa competitivitat. Un avantprojecte que, tot i tractar de serveis professionals, només parla com activitats productives.
Com diu el Sr.Carlos Carnicer, President de Unión Professional, a la revista Profesiones núm 145, de setembre-octubre de 2013.
“El control exercit des dels col•legis professionals a través de la col•legiació permet als ciutadans tenir la confiança que qui els atén compta amb els coneixements , formació i competències necessàries per fer-ho i guarda , així mateix , unes normes de conducta d’acord amb la sensibilitat del contingut dels serveis que se li encarreguen. Legislar amb un prisma exclusivament econòmic , oblidant l’essència de l’acte professional, no només no portarà cap benefici sinó que pot tenir un alt cost social. Valors com la independència, la responsabilitat o l’ètica vénen a complementar, en forma de normes deontològiques, els coneixements i experiència aplicades en tot acte professional. Des de les organitzacions col•legials es vetlla pel compliment dels codis deontològics que defineixen un camp de comportaments que suposen un plus d’exigència al professional que està aplicant la seva ciència i consciència per prestar el servei utilitzant tots els mitjans disponibles per a procurar el millor resultat. Aquesta és l’essència de l’acte professional.”
Enric Mir i Teixidor
Secretari de la Sectorial de Política Territorial d’Esquerra Republicana
Arquitecte-urbanista-expert rehabilitació i regeneració urbana.
Vocal de la junta de govern Col•legi d’Arquitectes de Catalunya
