La deficient gestió de la mobilitat que fa l’Ajuntament és la segona preocupació ciutadana
Editorial de La Vanguardia publicada el 27 de desembre de 2020
Ha estat un error estratègic de l’Ajuntament de Barcelona haver volgut aprofitar la pandèmia per restringir la circulació d’automòbils a la ciutat i mantenir les mesures durant aquestes festes. Quan més falta feia el vehicle privat, ja que ajuda a esponjar el transport públic enmig de les restriccions per la Covid-19, més traves s’han posat al trànsit. La situació, amb col·lapses greus i molestos, ha bloquejat les principals artèries de la ciutat aquests dies. Els tubs d’escapament, amb els motors al ralentí, probablement hauran contaminat més l’aire del que hauria passat abans de les improvisades i impopulars reformes, tal com demostren les enquestes locals.
En algunes ocasions hem denunciat l’estratègia de mobilitat impulsada per l’alcaldessa, Ada Colau, i els seus tècnics municipals. Els sectors comercials de la ciutat també s’han queixat perquè han vist perjudicat l’accés dels clients als seus establiments, la qual cosa ha agreujat més la situació de crisi que pateixen a causa de la pandèmia. Però ara són els ciutadans els que suspenen la nova política de mobilitat.
A l’últim baròmetre municipal, presentat la vigília de Nadal, el trànsit i els problemes de circulació irrompen com el segon problema que més preocupa els ciutadans, juntament amb la inseguretat (en primer lloc) i l’atur. L’enquesta es va fer entre el 25 de novembre i el 3 de desembre, precisament quan les obres a la Diagonal o el canvi dels carrils bus van començar a complicar encara més el trànsit a la ciutat, que ja era prou caòtic a causa de les actuacions d’urbanisme tàctic adoptades mesos enrere. De fet, el trànsit i la circulació és el problema més greu per al 9,4% dels enquestats, quan el juny d’aquest any ho era només per al 5,6% i estava empatat, en cinquena posició, amb l’habitatge.
La primera reacció dels dirigents municipals ha estat la de no assumir la seva responsabilitat en el malestar ciutadà pel trànsit. Dubten, encara, que la seva política d’urbanisme tàctic –com defineixen els canvis en la mobilitat que han fet– sigui la causa d’aquest malestar. Consideren que hi pot haver molts altres motius. Per això, de cara al pròxim baròmetre municipal, tenen previst afinar més les preguntes. És bo que ho facin per conèixer de prop l’opinió dels ciutadans, ja que han optat per canviar la dinàmica de la ciutat sense haver consultat prèviament i sense haver obert el debat públic que hagués estat necessari. Seria interessant, també, conèixer l’opinió dels ciutadans de l’àrea metropolitana, ja que pràcticament la meitat dels automòbils que circulen per la ciutat són d’habitants del seu entorn.
Barcelona, en tot cas, no es pot tancar en si mateixa amb el bloqueig al transport privat sense disposar de prou mitjans alternatius de transport públic que la connectin amb la seva àmplia zona d’influència. Si no es troba una solució a la situació actual, el protagonisme comercial de la ciutat es debilitarà progressivament, en benefici d’altres àrees de centralitat que sorgiran al seu entorn, i afectarà la seva economia. Això els responsables municipals ho han de tenir en compte.
Cal buscar un equilibri més assenyat entre la lluita contra la contaminació ambiental, l’ús de l’automòbil i l’economia. Entre altres mesures alternatives, podria pensar-se en el foment de la mobilitat elèctrica, individual o compartida, amb més punts de recàrrega i amb facilitats d’aparcament, més barat, per als vehicles elèctrics i aquells amb menys emissions. També podria explorar-se el repartiment nocturn de mercaderies per descongestionar la ciutat durant el dia. Una smart city com Barcelona ha d’estar a l’altura de solucions més intel·ligents i avançades que les que s’han adoptat per força des de l’Ajuntament contra l’automòbil privat. El model de mobilitat urbana del futur ha de comptar amb més debat ciutadà i incorporar el màxim talent i col·laboració .
