Publicat el divendres, 24 de juny del 2014 al ARA
Darrerament s’han creuat dues informacions que aparentment no tenen cap relació l’una amb l’altra. Però a mi em sembla que sí que en tenen. L’Ajuntament de Barcelona ha resolt el concurs per a la urbanització de la plaça de les Glòries i està desmuntant l’anell viari aixecat per als Jocs Olímpics del 1992. D’altra banda, la Generalitat, que és l’administració responsable de finançar i construir les línies de metro, ha decidit accelerar la posada en servei del tros de la línia 9 des de la Zona Universitària fins a l’aeroport. Al mateix temps ha reconegut que el tram central de la línia 9, la que va des de la Zona Universitària fins a Sarrià i després fins a Lesseps i fins a la Sagrera, l’ha de deixar ad calendas graecas perquè no té diners.
Què tenen en comú ambdues notícies? Doncs que afecten de ple la ciutat de Barcelona, i que en totes dues es preveu construir túnels. Ja des dels anys de l’alcalde Hereu, el futur de les Glòries es dibuixa en forma de parc, i ara, per reforçar-ho, s’ha decidit fer de manera que no s’hi vegi cap cotxe a la superfície. L’actual ajuntament continua decidit a fer-hi un túnel per als cotxes que van per la Gran Via. Aquest assumpte del túnel va ser un dels més discutits en la presentació dels projectes finalistes en el debat obert i multitudinari que es va celebrar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la UPC. El famós i llegendari esperit crític de la universitat en els assumptes d’interès col·lectiu es va manifestar quan es van posar sobre la taula les següents qüestions: ¿té sentit fer un túnel llarg i costós per sota del trenat de vies del tren que ara existeixen sota terra? ¿No seria més raonable imaginar que l’autopista de Mataró anés dissipant la seva energia mentre entra a Barcelona, i que arribés a les Glòries com la Diagonal arriba a Francesc Macià? ¿De veritat els veïns demanaven que es fes un túnel o que els traguessin dels morros el tortell elevat? ¿L’experiència de diversificació del trànsit que l’ajuntament ha engegat per fer les obres sense gaire col·lapse no és ja una prova de la possibilitat de gestionar civilitzadament el trànsit en superfície?
La nota de premsa que l’Ajuntament va difondre quan va resoldre el concurs remarcava que s’havia triat un projecte de parc… que demostrava la compatibilitat amb fer passar rectilini el tramvia pel mig del parc, i així la proposta permetia unir les circulacions entre la Diagonal baixa i la Diagonal nova. Llavors, ¿no seria possible imaginar que el parc fos compatible amb un trànsit controlat i discret de transport públic i vehicles?
Mentrestant, la premsa servia la tristíssima notícia que el desplegament de la L9 només pot albirar el tram entre l’aeroport i la Zona Universitària. Alguns potser es consolaran pensant que, si més no, el 2016 tindrem la Fira i l’aeroport connectats entre si amb metro, perquè aquest tram s’haurà pogut acabar. Alguns ho aprofitaran per proclamar que no ens calia fer tant de metro. Jo, i espero que molts ciutadans, considero que és un desastre que el tram central de la línia quedi ajornat de manera indefinida. Per què? Doncs perquè és el tram que permet connectar totes les línies radials que ara tenim en servei i que fa possible que el conjunt de la metròpoli estigui més en xarxa. Per exemple: actualment els que arriben del Vallès o del Baix Llobregat amb FGC i han de viatjar a moltes destinacions de Barcelona han de fer penosíssims itineraris o dos o més transbordaments. La L9 oberta als extrems (Singuerlín i Badalona per una banda i aeroport per l’altra) és infinitament menys útil que sencera, perquè és precisament el tram que quedarà pendent el que donaria força a l’efecte xarxa.
Comprenc que la Generalitat no hi pugui fer més. Però no entenc per què l’Ajuntament de Barcelona, que és el primer beneficiat d’una obra com aquesta, no hi explicita el seu suport, i per què no pren mesures concretes i tangibles per demostrar que en moments delicats com l’actual totes les administracions públiques sumen per tirar endavant els projectes estratègics. En concret, em pregunto: per què l’Ajuntament no pot dedicar els fons destinats a un túnel innecessari a les Glòries a ajudar a construir un túnel imprescindible com el de la línia 9? I encara, anant una mica més enllà: per què la Diputació de Barcelona, que al capdavall serveix els municipis de la demarcació de Barcelona -els més beneficiats per la L9 del metro metropolità-, no pren una decisió similar? ¿Ho podrien valorar, per exemple, l’alcalde de Martorell o l’alcaldessa de Sant Cugat, per posar dos exemples a l’atzar?
Esclar que amb aquests gestos no tindríem resolt el finançament necessari per al tram central pendent, però sí que es podrien aconseguir dues coses: justificar que el govern de tot el país, per una obra imprescindible per a la seva capital, rep el suport real de les administracions beneficiàries directes, i visualitzar així que aquestes administracions, en temps d’emergències, saben administrar les seves prioritats. Mancomunar esforços va ser el secret de Prat de la Riba, l’obra del qual admira justament el conseller Santi Vila. Nosaltres podem estar a la seva altura perquè els reptes a què ens enfrontem són igualment gegantins.
