REFORMA I AMPLIACIÓ DEL MAS VERD, MILLÀS, GIRONA
2003 – 2008
El projecte ha tractat tant la reinterpretació de les edificacions existents — el mas original i els afegits posteriors, el graner i el molí — d’uns 1.000 m2, com del territori més immediat: la topografia, la vegetació, els camins i l’accés rodat. Tot i que es tracta d’una reforma, hem entès que el que és nou hauria de ser reconegut com a tal: des del sistema de formalització de les obertures del mas, fins a les noves construccions del cobert, garatge i piscina.
El punt de partida fou una important edificació en dues plantes de pedra en estat ruïnós que havia estat utilitzada en la seva major part com estable i graner. L’encàrrec englobava tres programes independents però alhora comunicats: l’habitatge principal, una vivenda per als masovers i un apartament. L’estratègia ha consistit a crear una nova vertebració de la col·lecció d’espais existents, modificant les seves proporcions i interrelacions per adaptar-los als nous usos.
La modificació dels forats existents ha estat clau — ens hem estimat més emmarcar vistes que no pas crear vistes panoràmiques — així com la creació d’una gran lluerna sobre la nova escala a l’espai central, prèviament fosc. Tant la manipulació formal dels espais, com la selecció i disseny del mobiliari i la introducció de nous acabats, aconsegueixen domesticar uns espais originalment molt rudimentaris. La clara modificació del perfil de les cobertes originals unifica l’aspecte inconnex del volum del mas primigeni.
Les noves construccions embegudes en el terreny modifiquen els terraplens existents i creen una nova seqüència d’arribada al mas: el camí d’accés rodat, el garatge amb un pati semi-soterrat, l’escala exterior i unes plataformes de nova creació que envolten el mas i acaben a l’era i la porta principal. Aquestes plataformes s’estructuren segons traçats rectilinis, que contrasten amb els nous i existents murs corbs de pedra, i delimiten a la coberta vegetal del garatge o els perfils dels nous murs de formigó. L’arribada a la finca se senyala amb una bassa i un nou edifici, el cobert-hivernacle; junts, serveixen com avantsala dels nous recorreguts.
Cal esmentar també la reestructuració de l’accés a la finca i tots els camins, la introducció de nous arbres i vegetació, la recuperació dels camps de conreu i la creació — a partir d’un estany, una cisterna i una bassa existents — d’un sistema gairebé autònom de proveïment d’aigua. Ha estat un constant en el procés del projecte, la idea de conjunt, independentment de l’escala dels elements.
Autors: Liebman Villavecchia Arquitectos | Fernando Villavecchia, Eileen Liebman, Mireia Comajuncosa, Ana Bracons i Magali Barre, Christian Holtegaard i Ida R. Braenstrup (estudiants)
Col·laboradors: Lorenzo Kárász i Lluís Andreu
Fotografia: Michael Moran
