El més problemàtic de tots els espais és, per descomptat, el col·lectiu: aquell que pertany a tots i a ningú
Publicat el dilluns 22 de desembre del 2014 a LA VANGUARDIA
El conflicte és consubstancial a tot tipus de col·lectiu o d’activitat. Tant és la mida o el tipus de grup humà: l’acord ideal i definitiu, aquell que satisfà a tothom per igual durant un llarg espai de temps, no és res més que aquella antiga utopia sobre la qual la filosofia política s’interroga des de fa segles.
El conflicte és una manifestació de poder que molt sovint es deriva d’una disputa relacionada amb la possibilitat de disposar o d’accedir a un espai determinat. I encara que la guerra representa la màxima expressió del conflicte aquest també existeix en escales molt menors, com la que correspon, per exemple, a un edifici col·lectiu d’habitatges o qualsevol comunitat de veïns.
Que potser no és el conflicte veïnal un dels més antics de la història? I el veí del costat, no representa en pràcticament qualsevol simbologia tradicional un antagonista en potència? El veïnatge ha estat, és i serà una font constant de conflictes que en alguns casos pot arribar a adquirir dimensions gairebé bèl·liques. I la reclamació d’un espai o la discussió sobre la seva gestió es troba, de nou, en l’origen de la gran majoria de baralles entre veïns.
El més problemàtic de tots els espais és, per descomptat, el col·lectiu: aquell que pertany a tots i a ningú; aquell que transita entre els àmbits públic i el privat. On comença i on acaba aquest espai compartit? Quins usos té? Com es negocia? Quin és el grau de llibertat que es permet a cadascun dels usuaris? Com es reparteix i es normativitza? I, el més important per al que aquí ens ocupa, quin és el paper de l’arquitectura i del disseny en les disputes que tenen lloc en l’espai col·lectiu? Són aquests alguns dels interrogants que els premis Habitàcola, convocats per Arquinfad, plantegen en la seva 27a edició. Els participants hauran de plantejar els seus projectes no a partir d’un espai imaginari, sinó d’un que ja existeixi de veritat i on el conflicte es manifesti de facto.
És a partir d’aquest treball en un espai i un context reals que els premis volen contribuir, un any més, al foment d’una arquitectura també real, una arquitectura capaç d’admetre l’existència del conflicte i d’atendre les problemàtiques i les necessitats de la societat i la ciutat contemporània.
Entendre el conflicte entre veïns i plantejar propostes d’intervenció o d’acció arquitectònica que els empoderin i que contribueixin a la seva autoorganització pot servir per assenyalar el camí a seguir en una escala més gran. Més informació a www. habitacola.org.
Foto portada extreta de www.habitacola.org
