MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: LLUÍS VIVES

MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: LLUÍS VIVES

CENTRE MULTIFUNCIONAL CAN MULÀ, MOLLET DEL VALLÈS

1991-2004

La intervenció més enllà del propi projecte urbà i les arquitectures concretes s’ha desplegat a tot un seguit de problemàtiques inherents a la nostra realitat urbana; relacions amb les autoritats locals, Comissió Provincial, operadors econòmics, grups de la població implicats, que han derivat en estratègies diverses orientades a la realització del projecte.

El projecte de l’espai públic pot ser quelcom més que paisatgisme urbà o una successió d’episodis escultòric-objectuals amb molt poc a veure amb l’enteniment de la ciutat. Volíem comprovar amb el Projecte de Can Mulà que l’espai públic es pot pensar d’una altra manera que la pròpia del cert urbanisme municipal dels darrers anys. La concepció tridimensional de tot el projecte i la convicció que el pla del sòl és l’àmbit públic per excel·lència.

Centres reinventats

La ciutat contemporània desplega circumstancialment la seva vitalitat a l’interior dels teixits urbans més consolidats. Les operacions de reforma en àrees centrals constitueixen un capítol principal, antic i present, de la nostra història urbana. La bona forma de la ciutat central depèn, en bona part, de l’aprofitament d’aquestes oportunitats.

Aquestes intervencions en àrees centrals representen alhora un doble problema estratègic i estilístic. Afer estratègic innegable, ja que el centre no és un lloc freqüent, sinó un punt crucial en la regulació del sistema urbà. Cavall de batalla estilístic perquè l’acció projectual en els àmbits centrals pressuposa, inevitablement, la re invenció d’una nova forma. Les formes del nou centre reinventat han de perseguir els atributs de continuïtat, densitat, cohesió, complexitat formal i funcional, identitat… que posseïen els antics, però els han d’atrapar des de la consciència lúcida de les noves característiques de la societat urbana contemporània.  

Can Mulà es caracteritza essencialment per la seva amplària i centralitat. Poques vegades una ciutat pot replantejar de bell nou el seu centre i adequar-lo a la nova amplària que els últims creixements li han conferit. El mandat de l’Ajuntament fou el d’elaborar un nou centre multifuncional amb una gran diversitat formal d’activitats (Mercat de proveïments, habitatges, oficines, comerços, aparcaments, espais lliures, i d’altres usos terciaris i institucionals), per tal de generar una forta dinàmica urbana en relació al sector central més consolidat del municipi. El projecte s’ha desenvolupat sobre tres idees-base:

  1. Elaborar una forma urbana basada en els principis de l’espai obert, configurant un espai central permeable a tota la ciutat.
  2. L’espai central com a lloc propi d’arquitectures importants que constitueixen una unitat amb els “buits” adjacents ja consolidats.
  3. El nou centre com la combinació de dues escales: una referida a tota la ciutat, i una altra d’arquitectures menors, pensada per als vianants.

Pel que fa als mecanismes compositius, s’han tingut molt present tres nocions principals: la intersecció d’escales, la cohesió formal i el principi de nova repetició.

En el Centre Multifuncional de Can Mulà coincideixen dues escales diferents. Per una banda, l’escala petita dels laberints (presents en el complex comercial exterior i en l’esquema distributiu de la sala de vendes del Mercat) que fan inevitable la trobada, dels llocs on els itineraris es creuen, dels indrets per intercanviar presència i paraules. Dimensions menors convenients a l’escala de l’home que sempre experimenta la seva petitesa en relació als espais oberts. Per altra banda, també li són pròpies les mides grans, monumentals, que es refereixen a tota la ciutat.

L’escala petita exigeix una resolució específica de les relacions que vinculen l’alçada dels edificis i la seva Inter distància. Quan l’alçada dels edificis és major o igual a la seva Inter distància, es reforça la tensió que actua entre ells. Si això succeeix, les textures dels tancaments dels edificis, la mida i localització de les obertures, els efectes del sòl, juguen un rol especial en la configuració de l’espai urbà.

Per contrast al centre, també li és pertinent l’escala dels “monuments“; el mercat, l’Ajuntament, són punts fixes, grans elements de caràcter col·lectiu, que pertanyen al conjunt de la ciutat i la doten d’identitat. Espais exteriors o arquitectures de gran escala que perduren més temps i en les que els valors simbòlics són més forts que la seva funció inicial.

La cohesió és un altre dels atributs perseguits en el Centre Multifuncional “Can Mulà”. En els centres històrics, la cohesió morfològica és la resultant d’un procés de decantació lent en el que han intervingut actors de tota mena, i constitueix aquella característica que permet interpretar els diversos components materials del centre físic com una sola entitat, com un lloc d’identitat física.


Autors: SERRA-VIVES-CARTAGENA ARQTES.

Col·laboradors: Joan Ramón Blasco. Estructures, JSS. .Enginyeria i Arquitectura, Direcció obra: Teresa Serna

PREMI EUROPEU DEL ESPAI PÚBLIC URBA 2000