Reflexions del President d’AxA, Lluís Domènech, al voltant de diversos esdeveniments al voltant de la professió i de la nostra associació que han succeït els últims mesos
‘En l’espai d’un mes han succeït dues coses que no dubto tindran importància per la nostra associació.
La primera és el resultat de les eleccions municipals que, -no només a Barcelona sinó a tot Espanya-, significa el trencament total respecte a la situació política anterior i que afectarà a la nostra societat, i per tant als arquitectes. No deixa de ser simptomàtic que tant a nivell de mobilització a la xarxa com en la constitució de les candidatures a Barcelona, la presencia de professionals de l’arquitectura hagi estat significativa. Per a la professió, els temps duríssims que estem patint reclamaven instintivament un canvi, i el canvi s’ha produït.
AxA, en les setmanes prèvies a les eleccions, va treballar principalment en dos fronts: el primer, el cicle sobre Turisme i Arquitectura, que dirigit per Alessandro Scarnato, va aplegar persones enteses en aquesta matèria sensible, resultant premonitori del que ara es podrà enfocar en una política de ciutat. Llegiu Quo vadis, Barcelona (www.nuvol.com/noticies/quo-vadis-barcelona) i veureu com els arquitectes tenim un camp per pensar i actuar.
L’altre front, més de batalla, va ser la lenta discussió amb l’Administració (en aquest cas BIMSA) sobre la forma injusta i presumptament il•legal de promoure concursos de projectes d’arquitectura. Un rigorós dictamen jurídic i l’empenta de la nova llei d’arquitectura ens empara i, també en raó del canvi polític d’aquestes darreres eleccions, confiem que en un futur no molt llunyà la feina professional sigui més equitativament repartida i més tècnicament valorada.
La segona cosa que volia comentar és l’èxit del cicle Arquitectes en trànsit que organitzat per l’Omar Ornaque, amb l’inapreciable suport de la coordinadora d’AxA Laura Arriola, ha reunit a un promig de 120 joves arquitectes en cada una de les cinc jornades desenvolupades sota els temes genèrics: Obra Nova, Materialitat, Espai Públic, ReHabitatge i Comercial. En les tertúlies, de cinc equips cadascuna i dirigides per diferents moderadors vinculats al món de la crítica i la docència, s’han explicat i discutit els projectes presentats.
M’interessa destacar el tarannà i la qualitat dels 25 projectes, en una tàcita acceptació de la realitat professional, sense lamentacions inútils sobre la poca dimensió física i econòmica de la majoria dels encàrrecs, on l’acte de projectar continua sent per a aquests arquitectes l’esforç intel•lectual apassionant per crear quelcom nou que solucioni el problema al client, i que representi una obertura d’horitzó respecte noves formes d’entendre la vida, la ciutat, i la cultura.
En resum, no deixa de ser notable subratllar dues situacions d’optimisme que permeten albirar que els temps estan canviant en sentit positiu i que l’arquitectura podrà mantenir-se pròxima a la societat a la que serveix.
Lluís Domènech
President‘
