L’estiu del 1938 els bombardejos franquistes van destruir la vella església de Santa Maria de Vilanova de la Barca. Només en va quedar l’absis. I una part dels murs aixecats amb blocs de pedra sorrenca. La resta, incloent-hi el sostre de volta de canó, va quedar reduïda a runa. Fins que el municipi va encarregar al jove estudi barceloní AleaOlea convertir-lo en una sala multiusos | Llàtzer Moix
Publicat a La Vanguardia el 15 de setembre de 2018
L’estiu del 1938 els bombardejos franquistes van destruir la vella església de Santa Maria de Vilanova de la Barca. Només en va quedar l’absis. I una part dels murs aixecats amb blocs de pedra sorrenca. La resta, incloent-hi el sostre de volta de canó, va quedar reduïda a runa. Així va estar durant més de 70 anys aquest temple d’origen romànic i gruixuts contraforts, amb intervencions tardogòtiques i barroques: en fase de ruïna romàntica, parcialment utilitzada durant un temps com a magatzem. Fins que el municipi va encarregar al jove estudi barceloní AleaOlea convertir-lo en una sala multiusos.
El primer que es va fer va ser consolidar l’edifici i tornar-li el volum original. Amb aquesta finalitat, es van construir murs als punts on havien desaparegut. Però no ja de pedra, sinó de maó pintat de blanc, perforat a l’interior de la nau, cec i amb dibuix de textures a l’exterior, per replicar subtilment l’erosió dels vells carreus. L’objectiu era doble: diferenciar el nou del vell i, també, portar llum al fosc interior de l’obra. Aquest desig de donar llum, però no vista, a la nova sala polivalent guia tota la intervenció d’AleaOlea. Mitjançant aquest ús del color blanc. També amb la conversió en pati verd vidrat d’una de les capelles, enfrontada al nou accés lateral, també vidrat. I, finalment, amb el disseny d’un delicat sistema d’il·luminació artificial, compost per un bonic llum circular al vell absis i un pla de punts de llum sobre part de la nau, a mitja altura. Aquests focus pengen d’un sostre a dues aigües, també blanc a l’interior (i amb teules al damunt), sostingut per estilitzades encavallades metàl·liques.
L’obra resultant conserva la introspecció original pròpia d’una església romànica. Però la il·lumina per aconseguir una atmosfera en què el recolliment no és incompatible amb la calidesa, ni amb una certa alegria, ni amb la contemporaneïtat. A primera vista, la intervenció d’AleaOlea pot semblar capritxosa. Però n’hi ha prou de fixar-se en l’entorn immediat, on abunda l’autoconstrucció i les façanes de maó apedaçades de manera molt desinhibida, per reconèixer la inspiració i la paleta de recursos locals. I, també, l’habilitat, l’equilibri i l’entrega dels autors d’aquesta obra, que amb un pressupost molt contingut han aconseguit aixecar, a partir d’una pura ruïna, un equipament que a hores d’ara ja ha estat multipremiat en diversos concursos.
Arquitectes: AleaOlea Vilanova de la Barca Ubicació: (Lleida). Raval de la Creu, 25
