‘STEPHEN TAYLOR PARLA AMB EILEEN LIEBMAN (LIEBMAN-VILLAVECCHIA)’, TERCERA TERTÚLIA DEL CICLE ‘ARCHITECTURE INTERVIEWED’ | 4/4/2019 | BARCELONA
Vídeo de la tercera sessió del cicle ‘Architecture Interviewed’, organitzat per Arquitectes per l’Arquitectura i patrocinat per Trespa.
L’arquitecte anglès Stephen Taylor és presentat i interpelat en un format de proximitat per Eileen Liebman, sòcia de l’estudi Liebman Villavecchia, en un acte que dura aproximadament una hora.
Desprès d’una presentació inicial, Stephen Taylor presenta la seva obra, de gran interès en els seus desenvolupaments urbans i construcció i concepció d’habitatge. Gran desconeguda al nostre país, tindrem l’oportunitat de veure-la i sentir-la comentada pel seu autor, d’important rellevància al seu país. Arrel d’aquesta exposició, Eileen Liebman planteja una sèrie d’observacions que permeten establir un diàleg al voltant de la seva obra, també dels vincles i les afinitats que els han unit de manera tangencial, i d’altres curiositats que els autors volen compartir en un ambient distés, allunyat de la clàssica conferència magistral. És l’oportunitat de conèixer la feina coherent i profundament britànica d’aquest estudi de dilatada trajectòria que no hem tingut l’oportunitat de sentir en directe a Barcelona, cosa que ens fa especial ilusió des de l’associació.
La feina de l’estudi anglès ha estat ampliament premiada i reconeguda pel RIBA, destacant alhora el guardó del AYA (Architect of the Year) de l’any 2009. Actualment Stephen Taylor és Honorary Professor a la University of Nottingham i professor a la John Cass School of Architecture and Design de Londres. Editorialment, destaca la seva publicació amb Ryue Nishizawa ‘Some Ideas on Living in London and Tokyo‘. L’estudi Liebman Villavecchia, que destaca per la seva feina continuada que apel·la a la delicadesa mitjançant el detall i la sorpresa, ha estat reconegut en multiples ocasions pel FAD, i alhora ha estat finalista del European Award for Architectural Heritage Intervention AADIPA 2013.
Per anar avançant, i en paraules de Stephen Taylor: ‘An architecture that can be consensual whilst catalytic, mundane yet dramatic‘.
