L’objectiu és convertir la Rambla en un espai viu i autèntic, amb visió de futur, que defugi el model exclusivament turístic.
Publicat a Barcelona Metròpolis el gener 2025 | Il·lustració © Irene Pérez
La Rambla, un dels eixos més emblemàtics de Barcelona, viu un procés de transformació, dirigit per l’equip KM_Zero, per tal de recuperar-la per a la ciutadania i preservar la identitat i el valor cultural. El projecte vol rescatar el passeig dels efectes del turisme massiu, evitar la pèrdua de residents, i convertir-lo en un espai més accessible, verd i acollidor. A més d’una millora de la mobilitat i l’accessibilitat, la proposta inclou la creació de zones verdes, la preservació d’elements històrics i l’impuls del comerç de proximitat. L’objectiu és convertir la Rambla en un espai viu i autèntic, amb visió de futur, que defugi el model exclusivament turístic.
L’espai urbà ha estat, des dels seus orígens, un àmbit de relació i socialització. Amb la fundació de les primeres ciutats, la plaça ja tenia la funció de punt de trobada social, econòmic, cultural i religiós. Sens dubte, l’arquitectura i l’espai urbà configuren el caràcter singular de les nostres ciutats, que estan en procés de mutació i transformació constant.
El disseny urbà, i especialment dels nostres centres històrics i patrimonials, s’enfronta avui dia a nous paradigmes d’escala global: per una banda, els grans reptes del canvi climàtic i, per l’altra, l’impacte socioeconòmic provocat pel turisme massiu. Per això, és en els àmbits més emblemàtics i singulars de la ciutat que cal afrontar i abordar el problema amb tota la complexitat.
L’arquitectura i els projectes d’urbanització resoldran gran part dels problemes relacionats amb la modernització de les instal·lacions urbanes, l’ordenació i racionalització de l’espai urbà, la funcionalitat, la mobilitat, l’accessibilitat, i la resiliència i el confort climàtic. Però, en determinats punts neuràlgics de la ciutat, no n’hi ha prou. Calen, paral·lelament, estratègies d’actuació urbana per resoldre temes col·laterals, com l’habitatge, la cultura i l’impacte socioeconòmic provocat pel turisme massiu.
Els arquitectes tenim la doble responsabilitat de millorar el nostre context arquitectònic i urbà, amb visió de futur, en coherència amb els reptes actuals i respectant els valors històrics i patrimonials propis del lloc. Però l’arquitectura no ho pot resoldre tot i també necessita accions paral·leles de gestió.
Una intervenció necessària
L’activitat turística té grans impactes econòmics positius que repercuteixen en sectors determinats, però també té, sens dubte, greus impactes negatius en el conjunt dels habitants, que es veuen afectats per l’expulsió dels seus barris, el monocultiu turístic, les aglomeracions dels centres històrics i els conflictes de convivència, especialment en horari nocturn. Aquesta situació no és exclusiva de Barcelona. Ciutats com París, Roma, Venècia, Praga i Lisboa, entre d’altres, pateixen del mateix.
A Barcelona, la Rambla, eix cultural i vertebrador del centre històric, ha estat des de sempre reconeguda internacionalment com un element identitari de la ciutat. Històricament, els diferents usos de la Rambla —amb els quioscs de premsa i les floristes al passeig central, les botigues i els cafès a les plantes baixes, i els palaus i edificis culturals al llarg del traçat— han contribuït a generar una gran diversitat de pràctiques i una complexitat urbana al servei de la ciutadania.
En els darrers anys, el caràcter del cor de la ciutat ha patit grans transformacions que n’han deteriorat greument l’aspecte original. La pèrdua de residents, la massificació i el monocultiu turístic del passeig central i de les plantes baixes són alguns dels problemes principals. L’impacte del turisme ha comportat la pèrdua de valor i identitat d’un dels eixos més emblemàtics de la ciutat i del centre històric.
Amb l’objectiu de regenerar la Rambla, l’any 2016 es va convocar un concurs internacional, que va guanyar l’equip multidisciplinari KM_Zero, liderat per les arquitectes Itzíar González, Olga Tarrasó i jo mateixa. El concurs es va plantejar, encertadament, amb una aposta innovadora: per una banda, un projecte d’urbanització i, per l’altra, unes estratègies d’actuació urbanes. L’equip de KM_Zero vam treballar coordinadament amb veïns, Administració, tècnics i altres agents per consensuar el projecte de renovació i materialitzar una de les apostes clau de la proposta: rescatar la Rambla per als barcelonins.
Recuperar la identitat
Rescatar la Rambla significa, entre altres coses, recuperar la identitat d’aquest eix, actualment malmès a causa, en gran part, del monocultiu turístic descontrolat i mancat de valor, que deteriora la imatge històrica i cultural de la ciutat i expulsa l’interès de la ciutadania.
El rescat de la Rambla consisteix a convertir-la en un bé comú i no en un espai mercantilitzat. Per això, durant el procés de projecte es va crear la Comunitat Rambles, que garanteix que aquest espai sigui un espai col·lectiu i no quedi empresonat exclusivament per les dinàmiques mercantilistes. Totes les propostes en matèria de cultura, habitatge, qualitat del comerç, medi ambient i gestió del turisme conviden la Comunitat Rambles a supervisar unes polítiques públiques que reequilibrin el turisme.
Toca, doncs, centrar-se en un nou model de ciutat: viva, activa, diversa i plural; una ciutat autèntica i real, que defugi el model globalitzat creat exclusivament per als turistes. La proposta impulsa una regeneració urbana contemporània, funcional, confortable, accessible, inclusiva, resilient i respectuosa amb el context urbà, el patrimoni arquitectònic i els seus equipaments culturals.
Diversos estudis d’accessibilitat han demostrat que el moviment dels barcelonins a la Rambla és transversal —del Gòtic al Raval, per anar d’un barri a l’altre o a algun dels equipaments culturals (teatre Poliorama, Liceu, La Virreina, Centre d’Arts Santa Mònica…)—, mentre que les persones que ens visiten la recorren majoritàriament en el sentit longitudinal.
Per millorar l’accessibilitat, tant longitudinal com transversal, el projecte racionalitza l’ús de l’espai públic, i converteix la Rambla en un eix pacificat amb prioritat per als vianants ampliant les voreres i el passeig central, acotant els carrils de circulació a un de baixada i un de pujada, i creant àmbits de càrrega i descàrrega en horari restringit. Per a la millora de l’accessibilitat, també es planteja l’execució d’un paviment adaptat, inclusiu i unitari, de façana a façana, per contribuir així a crear un espai urbà coherent i harmònic en conjunt.
El projecte també resol els conflictes d’accessibilitat a peu en els extrems mar i muntanya. Amb la nova proposta, el passeig central arriba a Colom sense interferències, gràcies a l’eliminació del carril transversal que connectava amb les Drassanes i del conjunt de parterres disgregats. Amb aquesta acció es guanya un ampli espai-plaça davant del Museu Marítim de Barcelona, que s’incorpora al conjunt amb un tractament arbori i arbustiu biodivers, i que integra la major part de l’arbrat existent.
El passeig central connecta així amb el mar, amb un nou espai verd a banda i banda, que posa en valor l’antiga porta d’entrada a la ciutat (al carrer Ample) i el Museu Marítim, un dels equipaments culturals més importants de la nostra ciutat, ubicat en un edifici, les Drassanes Reials, que són Bé Cultural d’Interès Nacional.
Per l’extrem muntanya, a tocar de la plaça de Catalunya, s’amplien els entroncaments laterals de les voreres per acollir el gran flux de vianants que hi arriba. D’altra banda, també cal fer valdre el context urbà. Per això, la intervenció proposa la creació de tres grans places, que anomenem espais majors, al voltant de tres punts emblemàtics pel context arquitectònic i patrimonial: Portaferrissa-Virreina, el Pla de l’Os i el Pla del Teatre. Cadascun d’aquests àmbits es configura com una plataforma única amb prioritat per als vianants; es genera així una seqüència longitudinal d’espais-plaça que afavoreix l’encreuament transversal.
Reconèixer els valors històrics de la Rambla vol dir també significar i visibilitzar les cinc antigues portes d’entrada a la ciutat. Per això, el paviment, unitari de façana a façana i al llarg del traçat, té un tractament especial i singular (bicolor, amb pòrfir i granit) que fa visibles els àmbits d’aquestes antigues portes d’entrada: la porta de Santa Anna – Canuda, Portaferrissa, la porta del Pla de l’Os, la del Pla del Teatre (carrer d’Escudellers) i la del carrer Ample.
Una Rambla amb visió de futur
D’altra banda, cal projectar la ciutat d’avui amb visió de futur. El moment de canvi climàtic que estem patint ens porta també a pensar en la creació d’un espai urbà resilient, que destaqui l’arbrat existent i proposi noves zones verdes biodiverses (al final de l’eix i al Pla del Teatre). L’ampliació del passeig central permet, entre altres coses, millorar les condicions de l’arbrat històric (plataners procedents, en gran part, de la Devesa de Girona), amb la creació d’escocells amb més superfície drenant, l’oxigenació del subsol i la integració d’un sistema de reg automàtic, per contribuir així a resoldre els problemes d’asfíxia i sobrecompactació que pateix l’arbrat actual.
L’inici d’aquest projecte va tenir un moment molt dur arran de l’atemptat terrorista d’agost del 2017, en què 16 persones van morir i més d’un centenar van resultar ferides. Després d’aquest fet, es va demanar a l’equip KM_Zero la incorporació del Memorial la Rambla 17A, que es va integrar al paviment del Pla de l’Os, pròxim al mosaic de Joan Miró, on tota la població va fer espontàniament l’acte de dol. Aquest fet va comportar també la integració de mesures de seguretat antiterrorista, que s’han incorporat al projecte mitjançant pilones especials per garantir la seguretat dels vianants.
La renovació urbana passa també per la integració i la racionalització dels usos de l’espai públic. Els quioscs de flors i de premsa formen part d’un paisatge urbà històric, emblemàtic i singular de la Rambla. Per això, el projecte proposa que es preservin i es reubiquin en alguns casos. Els de flors, històricament ubicats davant del mercat de la Boqueria, es mantindran al mateix àmbit, en reconeixement de les antigues floristes que van començar en aquest punt. Pel que fa als de premsa, es proposa que es restaurin (disseny de Pep Alemany i Enric Poblet, premi FAD 1972) i que es reubiquin al llarg del traçat, d’acord amb els criteris del Pla especial aprovat.
Amb el projecte d’urbanització, el rescat de la Rambla ja s’ha iniciat. Queda pendent desplegar les estratègies d’actuació plantejades pel projecte, per fer front a la gestió del turisme, la recuperació de l’habitatge, l’aposta cultural i l’activació d’un comerç pròxim i de barri, que posi els barcelonins al centre.
