Colau vol reinventar l’Eixample tornant als carrers amb llambordes
Publicat a La Vanguardia el 5 de març de 2021
Les llambordes van ser la gran aportació del papa Sixt V (1521-1590), que va intentar renovar el centre de Roma perquè els carruatges poguessin circular sense problemes, començant per la plaça de Sant Pere. Per això els romans denominen les llambordes sampietrini. Les llambordes han anat desapareixent de les ciutats del món perquè són relliscoses, incòmodes per a determinats calçats i castiguen seriosament les suspensions dels vehicles.
I a més, perquè la història demostra que són l’arma llancívola més fàcil d’obtenir. A Barcelona, les llambordes van ser protagonistes en la Setmana Tràgica o en e ls Fets de Maig. I a París, l’eslògan de Maig del 68 va ser “sous les pavés, la plage” (sota les llambordes, la platja) i, com que no la van trobar, les van utilitzar per fer barricades i per atacar la policia. Un artista sense nom, que firma les seves obres com a Incógnito, va vendre el 2018 una tela de gran format titulada Llambordes, l’arma del proletariat, que és tota una invitació a donar-hi ús.
Colau vol reinventar l’Eixample tornant als carrers amb llambordes
Dins de la campanya del govern d’Ada Colau perquè el cotxe desaparegui de la ciutat, ha proposat un canvi de model urbanístic a l’ Eixample. Quatre carrers, Consell de Cent, Girona, Rocafort i Borrell, seran remodelats amb llambordes i s’hi plantaran arbres. El disseny d’aquesta superilla l’han guanyat dos equips d’arquitectes ( Cierto Estudio i B67 Palomeras Arquitectes), que diuen que defensen el retorn a la llamborda com una picada d’ullet a Cerdà, la qual cosa resulta molt atrevida. La factura d’aquesta remodelació costa ni més ni menys que 37,8 milions.
La batalla contra el cotxe del Consistori barceloní sembla obviar que el sector de l’automòbil suposa el 10% del PIB de Catalunya i dona feina a 140.000 persones. I que aquest discurs municipal, en uns moments en què Seat ultima la fabricació d’un cotxe elèctric a Martorell i el grup suec de camionetes Inzile s’ofereix a produir a Nissan, no sembla el més encertat.
És evident que les ciutats canvien, que han de ser més sostenibles i verdes. Però això s’ha de fer buscant la complicitat d’institucions que han estudiat millor que ningú la mobilitat, com és el RACC, del sector de l’automoció que inverteix per transformar-se i amb un ampli consens dels ciutadans. L’aposta per les llambordes serà rebuda amb alegria pels grups radicals que s’han assentat a la ciutat. L’urbanisme tàctic de Colau és més propi d’una ciutat que aspira a ser un balneari que un pol de creació de riquesa.
