Només era una visita de tafaners; res més enllà de l’inteció de passar de les fotografies a la realitat construida
Publicat al blog de Arxius d’Arquitectura a Catalunya
Quaranta anys després, aquestes dues singulars obres encara segueixen fresques dins la nostra ment. Periòdicament, les recordem com a paradigmes locals de l’enginy senzill, disfressades pels seus propis autors com un popular ’invent del TBO‘, poc més enllà d’una ocurrència, deixant semiocult el pòsit intel·lectual dels projectes, només per als qui realment es vulguin molestar a descobrir-los.
Segueixen fresques perque consultem llibres, repassem fotografies, les elogiem amb un també senzill ‘Què cabrons!’, com diuen alguns, perque sabem que la facilitat aparent no ho és en absolut. Les imatges antigues, moltes d’elles trufades de personatges d’aquest embornal de records barcelonins difús i batejat com a gauche divine, segueixen respirant novetat si obviem hàbilment pentinats, acampanats i d’altres efectes de les modes.
Se sol dir que les persones passen i que els edificis romanen. Gastada frase de compromís, equiparable a un condol, a una sentència de cafetí. En aquest cas desafortunat, ha estat radicalment al contrari: l’edifici no ha suportat l’agressivitat amb què l’home l’ha tractat –les males llengües parlen de males pràctiques i especulació–.
Bastants d’aquells personatges que varen passar per la Casa Regàs i el Belvedere Georgina encara viuen per, com nosaltres, contemplar aquestes instantànies amb una barreja d’estupor, nostàlgia i abatiment.
Fotografies d’Aureli Mora
