L’exposició “SPACE+MATTER : LIFE+PLACE” que formava part del cicle d’exposicions “SPATIAL POSITIONS” (POSICIONS ESPACIALS) que va acollir i organitzar el SAM (Swiss Architecture Museum) de Basilea, es trasllada, després d’un mes d’exposició a Suïssa, a l’espai Picasso del COAC.
“La reactivació de diferents especificitats i recursos locals en relació a la globalitat, s’intueix com un primer pas per intentar projectar una estratègia de coexistència amb el medi natural del qual formem part, entenent que l’objectiu de l’arquitectura és la generació d’espais habitables per a les persones; per tant, l’habitabilitat és una de les condicions principals d’aquesta posició espacial.
Arquitectura i habitabilitat que es vinculen a cada lloc reconeixent les seves constants, que s’adapten a les característiques del cos humà i a les necessitats de les persones, i que es defineixen més des de l’espai viscut i no com l’objecte contemplat.
Arquitectura que a partir d’una comprensió de l’existent, ho posa en valor identificant-ne allò genuí; projectant no tant un element arquitectònic en si mateix, sinó la seva capacitat com a suport d’activitat i de mediació, facilitant el que els diferents usuaris interpretin el medi en el que estan, podent-lo adaptar a les seves necessitats i permetent alhora infinites interaccions.
Es treballa la matèria en relació a l’espai com quelcom transitiu que recondueix cada realitat entre els múltiples processos d’intercanvi, entenent el construir o el buidar en conseqüència al fet d’habitar un lloc.
Materials de construcció molt bàsics són reinterpretats a mode d’objectes trobats, i atenent a les seves propietats físiques, són adaptats a les condicions que es requereixen per a la vida de les persones, adquirint un nou significat més enllà de la funció primigènia per a la qual van ser pensats o fabricats.
Aquesta exposició presenta el procés d’un projecte que habilita un nou lloc per a unes pedres megalítiques a Seró (Artesa de Segre, Lleida). Projecte que parteix d’una observació atenta del context i de l’activar i posar en valor processos ja existents, intenta respondre amb pocs mitjans a les diferents necessitats. Processos del qual en formen part altres projectes de l’estudi, sense els quals els successius replantejaments de la mirada no haguessin existit.
Mirada com a experiència permanentment perceptiva / reflexiva que es va formant des de la primera infància, mirada i memòria que estableixen relació instantània entre moments diferents i que sedimenten des del projecte en la configuració de cada nou lloc.”
Toni Gironès
