Entrevista a Josep Acebillo, Arquitecte i Urbanista (AxA)
Publicat a l’Avenç juliol i agost 2022 | Text i fotografia. Josep M. Muñoz
Josep Acebillo (Osca, 1946) és arquitecte i urbanista. Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), on es va llicenciar el 1974, és també historiador de l’art (1976). Entre 1974 i 1979 va treballar, de forma independent o en col·laboració amb l’estudi MBM (Martorell-Bohigas-Mackay) en diversos projectes urbanístics. De la mà d’Oriol Bohigas, va entrar a l’Ajuntament de Barcelona, on, en diferents posicions i entre els anys 1980 i 2004, és a dir durant pràcticament un quart de segle, va ser responsable d’urbanisme, durant els mandats de Serra, Maragall i Clos. Primer va ser director de Projectes Urbans (1981-1987), des d’on va impulsar el projecte i construcció de 140 espais urbans, dins una política que va ser reconeguda amb el Prince of Wales Prize in Urban Design de la Harvard Graduate School of Design (1990). Un cop Barcelona va ser nominada com a seu dels Jocs Olímpics del 1992, Acebillo va ser, entre 1988 i 1994, director de l’IMPU (Institut Municipal de Promoció Urbanística), organismo integrat al Hòlding Olímpic i encarregat de planificar i coordinar les obres olímpiques.
El 1992 va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona per la seva contribució a la transformació urbana associada als Jocs. Del 1993 al 2011, va ser conseller delegat de Barcelona Regional, una agència metropolitana de desenvolupament urbanístic. El 1998, va ser nomenat Comissionat d’Infraestructures i Planificació Urbana de Barcelona, i el 1999 va ser designat arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona. Aquell mateix any va ser nomenat membre honorífic del Royal Institute of British Architects (RIBA), i un dels guardonats amb la medalla d’or del RIBA juntament amb Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Oriol Bohigas. Entre 2007 i fins al 2016, va fundar i dirigir Architectural Systems Office, una firma consultora amb base a Suïssa, en col·laboració amb l’arquitecta Stanislava Boskovic Sigon, des d’on van fer projectes per a Montenegro i per a ciutats russes com Kazan, Ekaterinburg o Cheboksary.
Acadèmicament, ha estat professor a l’ETSAB (1975–2001), a Urbino (1976-77) i a Venècia (1997), professor visitant a l’Escola d’Arquitectura de Yale (1997), a la Graduate School of Design de Harvard (2002) i la Universitat estat de Kazan (Rússia, 2014), catedràtic de l’Accademia di Architettura de Mendrisio, (Universitat de Lugano) (2001-2016), d’on va ser degà (2003- 2007), i professor visitant de recerca a la Universitat Tongji de Xangai (2017-20199 i de la Universitat Pompeu Fabra (del 2019 fins a l’actualitat).
Vehement, curiós, apassionat, amb una delicadesa i una sensibilitat que a vegades resten ocultes sota una forma contundent d’expressió, amic dels seus amics, Acebillo, a qui tots anomenen Ace, en tornar de nou a Barcelona no ha defugit la palestra pública i ha intervingut en el debat sobre l’urbanisme municipal, amb una postura eminentment crítica cap a l’equip d’Ada Colau.
Llegiu l’entrevista AQUI
