Us parla Renzo Piano

Us parla Renzo Piano

L’arquitecte obre la línia internacional de documentals d’Arquia.

Renzo Piano (Gènova, 1937) és l’elegit per inaugurar la línia internacional de la col·lecció d’entrevistes amb grans arquitectes que promou la Fundació Arquia. Ahir a la nit es va presentar a l’Acadèmia de Cinema, a Madrid, un documental filmat a l’estudi genovès de Piano, a Punta Nave, on l’autor italià conversa llargament amb Luis Fernández Galiano i desgrana les principals fites de la seva carrera.

“Les nostres produccions anteriors -explica Gerardo García Ventosa, director de la Fundació Arquia- van analitzar les trajectòries de grans arquitectes espanyols, com ara Rafael Moneo o Oriol Bohigas, en un format intimista, d’entrevista gravada en estudi. Ara ens proposem de deixar testimoni del llegat de grans figures de l’arquitectura mundial, parlant amb ells en el seu entorn laboral”. Ja s’han gravat, a més de la de Renzo Piano, entrevistes amb els portuguesos Alvaro Siza i Eduardo Souto de Moura, també amb el britànic Norman Foster, i està en preparació una altra amb el seu compatriota Richard Rogers.

“El format de les xerrades -indica a La Vanguardia Luis Fernández Galiano- és ara similar al que es va utilitzar amb els mestres espanyols: es tracta de revisar la seva carrera professional comentant una quinzena de les seves obres principals”.

En el cas de Piano, això inclou des del Centre Pompidou a París, que va projectar amb Rogers a començaments dels anys setanta, fins a la seva última obra inaugurada a l’estiu de l’any passat, el Centro Botín de Santander, passant per construccions tan rellevants com l’aeroport de Kansai (Japó), el Museu Beyeler a Basilea, la seu central de The New York Times o la torre The Shard a Londres, entre altres creacions.

Igual com en els anteriors títols de la col·lecció Maestros, que edita la Fundació Arquia, l’entrevista està inclosa en un petit llibre amb documentació sobre les obres que han estat abordades en el transcurs de la xerrada. A diferència dels anteriors, però, ja no inclou un disc amb la conversa gravada: al seu lloc s’ofereix un codi de descàrrega mitjançant el qual l’usuari pot tenir accés a la xarxa a aquesta producció.