Joan Anton era alguna cosa més que un brillant professional i un cervell privilegiat, era una persona dotada d’un potent sentit de l’amistat i, en el marc d’una timidesa que va anar perdent al llarg dels anys, es permetia obsequiar als seus amics amb el seu característic mig somriure que, de vegades, derivava cap a una estentòria i característica riallada.