Al voltant d’aquestes dues preguntes va discórrer el passat dijous la tertúlia de l’Ateneu, organitzada per Ricardo Devesa (AxA), que va comptar amb la participació d’Eduard Bru (AxA), Olga Felip (AxA), Amadeu Santacana i Pau de Solà-Morales.
Eduard Bru, autor de llibres com Coming from the south o Tres en el lloc, i director del Cercle d’Arquitectura de la UPC, va defensar que “la teoria és generalista, mentre que el projecte és particular, contingent, inefable”. Segons ell, “Els projectes interessants acostumen a mostrar els límits de la teoria, fins i tot a “carregàrsela”. […] Fer directament teoria és el camí més ràpid per la mort del projecte, que deu anar més enllà”.
Bru va afirmar que projecte i teoria es retroalimenten mútuament, i que cap és l’afirmació de l’altre. Va referir-se a les obres de Lewerentz i Asplund com exemplars, ja que “no emmarquen en una teoria tancada la seva obra, sinó que expliquen les seves dificultats, les seves contingències”.
Devesa va preguntar-li per la incidència del programa en el seu treball, al que Bru va referir-se com un condicionament que cada vegada considera més important, ja que “donar forma al programa és donar forma a la vida, i això requereix molta precisió”.
A la conferència d’Eduard Bru va seguir una tertúlia amb els convidats de la fila zero i la resta del públic. Devesa va tancar l’acte anunciant la propera tertúlia, que es celebrarà el proper 14 de març a l’Ateneu, i comptarà amb la presència de Moisés Puente.
