L’arquitectura, com a professió i com a carrera, està situada dins del sector de disciplines tècniques, però si rasquéssim una miqueta trobaríem dins la majoria d’arquitectes una ànima d’artista i de poeta. Una persona que pensa en la casa dels altres no pot ser res més que un humanista.
Publicat el divendres 29 de desembre de 2017 al diari EL PUNT AVUI | Jaume Vidal
L’aspecte de la creació plàstica dels arquitectes es pot veure fins al 9 de gener a la sala d’art barcelonina Víctor Saavedra (Enric Granados, 97) en una exposició que recull dibuixos i pintures de 64 autors amb obres no sempre relacionades directament amb la seva feina. El títol de la mostra, Maneres de mirar, manllevat d’un llibre de John Berger, expressa “les diferents maneres de mirar d’un seguit d’arquitectes i dissenyadors que entenen el dibuix més enllà de la seva autonomia i representativitat”, segons diu Ramon Sanabria, president d’Arquitectes per l’Arquitectura, entitat que ha promogut la mostra.
Entre els autors representats hi trobem Juli Capella, que transforma la Sagrada Família en un temple ecumènic perquè encreua l’estètica de Gaudí amb la d’inspiració bizantina. L’equip RCR, guanyador del prestigiós premi internacional Pritzker, expressa en la seva aquarel·la Kama House (2015) la que podria ser una interpretació conceptual del seu treball. Al seu torn, un altre guardonat, Elias Torres, que va obtenir el Premio Nacional de Arquitectura, ha optat per un paisatge marí a l’illa de Formentera.
Carlos Ferrater a Fitness Center (2017) ens fa pensar amb la polisèmia de les formes segons la mirada. El seu dibuix podria ser des d’un vidre trencat a una forma geomètrica. Com diu Sanabria, l’exposició ens mostra “una manera d’entendre i argumentar, des d’òptiques molt diferents, les múltiples i diverses interpretacions de la realitat”. Una d’aquestes realitats expressades des d’una òptica personal podria ser també el treball de Sílvia Martínez Palou que a Fragment Brusi (2017) converteix la façana d’un edifici en un joc de geometries que deslligat del seu context i amb una mirada parcial podria ser qualsevol altra cosa. No tot són referències a l’arquitectura, hi poden trobar bodegons, natures mortes, paisatges naturals i fins i tot figures humanes. La mirada de l’arquitecte ho abraça tot.
