En aquesta 9a publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió d’en Ramon
Sanabria sobre la Plaça dels Països Catalans (1981-1983) dels arquitectes Albert Viaplana i
Helio Piñón, situada sobre part de l’actual Estació de Sants de Barcelona. La plaça ha sofert
alteracions i modificacions significatives al llarg dels anys.
Fotos actuals: Aureli Mora
Fotos originals: Francesc Català-Roca
L’any 1979 es va iniciar l’Oficina de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona i allí, sense
massa experiència sobre l’espai públic, ens debatíem amb diferents projectes tot cercant uns
llenguatges adequats; miràvem de referenciar-nos cap a les places italianes, els jardins
francesos i alguns projectes anglesos.
La Plaça dels Països Catalans (que no té cap característica de plaça), era un buit sense cap
traçat urbà destacable i en un entorn caòtic; un tema veritablement molt difícil d’afrontar.
Viaplana i Piñón, en aquest lloc tan desolat i sense cap interès destacable, varen plantejar amb
molta valentia un nou llenguatge per a l’espai urbà. Tot un seguit de topografies, traces,
directrius i objectes diversos varen anar construint un entorn propi i un nou ambient
sorprenent i molt suggeridor. Allí prenia cos un nou llenguatge que, amb el temps, ha
esdevingut una de les més interessants respostes contemporànies al tractament i valoració
dels espais públics.
Fa pocs dies, vaig fer una visita detinguda a aquest lloc i, veritablement, és lamentable
comprovar la deixadesa en què es troben tots els seus elements.
No cal dir que, davant d’un projecte d’aquesta entitat i transcendència, els responsables
municipals haurien que posar-hi remei.
La Plaça dels Països Catalans, és sens dubte un clar exemple de la política urbana d’una època
que va canviar definitivament la ciutat de Barcelona.
Em deixa ple d’intranquil·litat i tristesa veure l’estat deplorable en què es troben tant els
elements originals com els additaments que, sense cap sensibilitat ni respecte, han anat
apareixent de forma inconnexa per tot l’espai.
Des de aquesta plataforma, voldria fer una crida als responsables municipals perquè posin
remei a aquest disbarat i retornin a la ciutat una de les obres més importants per a la memòria
urbana de la Ciutat de Barcelona.
L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.
Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar una profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.
La primera part d’aquest debat és donar a conèixer tot aquest patrimoni a la ciutadania, ja que només a través de la seva interiorització se li podrà donar una permanència i continuïtat amb dignitat. Setmanalment es publicarà a les nostres xarxes socials, informació sobre l’estat de les obres d’arquitectura moderna del nostre país que es troben en el punt de mira; periòdicament aniran acompanyades de breus reflexions, escrites especialment per a ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ de la mà d’una selecció d’arquitectes de renom del nostre país.
