L’AMB posa en funcionament el parc Can Bada, a Badalona, i el parc de la Riera d’en Font, a Montgat. El primer és un parc construït al solar adjacent a l’antiga masia de Can Bada, mentre que el segon es tracta d’una transformació de l’entorn de la riera d’en font
Aquest mes de setembre s’han obert dos nous parcs a l’àrea metropolitana de Barcelona que incrementen la diversitat d’espais públics en aquest territori i consoliden la infraestructura verda metropolitana, de manera que s’aconsegueix un equilibri entre la preservació natural i els usos socials d’aquests indrets.
Aquests dos espais públics tenen quatre denominadors en comú: la naturalització i la millora de la qualitat ambiental, la gestió sostenible dels recursos com l’aigua i l’energia, l’augment de la biodiversitat amb un tracte preferent a la vegetació i la connexió més estreta entre el teixit urbà i els espais verds. Cal destacar que la creació i la transformació de cada parc respon als eixos principals de l’Avanç del PDU metropolità, aprovat el passat 26 de març del 2019 pel Consell Metropolità.
Parc de Can Bada de Badalona
Aquest parc ocupa una superfície de 8.100 m2 i forma part de la xarxa de parcs metropolitans (XPM). Aquest espai, situat a l’emplaçament de l’antiga masia de Can Bada, enderrocada el 2014, es troba en una parcel·la ubicada en el punt d’inici o final del corredor verd del parc del Torrent de la Font, i així es converteix en una zona de transició entre el sector natural del torrent de la Font i la trama urbana badalonina.
L’estructura del parc és el resultat de la creació d’un conjunt de terrasses, connectades entre elles per diversos recorreguts que permeten superar el desnivell entre la trama urbana i la riera, fent de transició entre ambdues zones. La naturalització i la millora paisatgística del parc han estat el full de ruta a l’hora de fer aquestes obres.
Aquesta intervenció s’ha fet amb materials permeables i amb un sistema de drenatge sostenible. D’aquesta manera, l’aigua de pluja segueix el seu cicle natural i es pot infiltrar bé en el subsòl, i s’evita així la sobresaturació de la xarxa urbana. En aquest sentit, el 90 % del parc és permeable i s’hi troben elements com cunetes vegetals, basses de retenció o sobreeixidors connectats a la xarxa o a la riera.
A banda d’aquesta permeabilitat, la gestió sostenible de l’aigua també s’ha aconseguit amb un sistema de reg basat en l’aprofitament d’aigua d’un pou existent, que s’ha adequat per poder recuperar la possibilitat del reg amb aigua freàtica.
En referència a la vegetació, s’ha fet una clara aposta per l’augment d’espècies i s’han triat plantes autòctones o adaptades a les condicions climàtiques de la zona i de baixos requeriments hídrics: vegetació pròpia del litoral català a la terrassa superior i vegetació de ribera a la terrassa inferior. S’han plantat un total de 54 arbres nous (pins i alzines a la terrassa superior, i pollancres, salzes i freixes a la inferior) que donen ombra a totes les zones del parc. A més, s’han trasplantat dues palmeres i s’han conservat 4 arbres de gran valor botànic (un margalló, un pi, un xiprer i un om). L’increment de la vegetació implica un augment de la biodiversitat, que es complementa amb la instal·lació de 7 caixes niu per a ocells de diferents espècies.
Pel que fa a equipaments i mobiliari, el parc disposa d’una zona de jocs per a totes les edats, un sector per fer exercici físic, dues fonts, setze bancs de fusta i deu aparcabicicletes.
L’enllumenat també segueix un criteri de sostenibilitat i optimització d’energia, amb la instal·lació de tecnologia LED.
Declaracions David Aguilar, enginyer civil de la Direcció de Serveis d’Espai Públic de l’AMB https://we.tl/t-GxLEof6QM4
Parc de la Riera d’en Font de Montgat
Es tracta d’un espai verd situat al tram final de la riera d’en Font, just abans de la desembocadura al mar, que ofereix un espai d’esbarjo en contacte amb la natura, proper a la platja i també al nucli urbà.
L’AMB ha tingut l’encàrrec de transformar l’entorn de la riera d’en Font en un parc, que el gestiona directament l’Ajuntament de Montgat.
La transformació ha tingut tres objectius principals: millorar l’accessibilitat del parc, augmentar el caràcter natural d’aquest espai verd i incrementar-ne l’ús lúdic, per tal que existeixi un equilibri entre la preservació natural i la funció social.
La millora de l’accessibilitat del parc s’ha aconseguit eixamplant-ne la bocana –la zona d’entrada– i eliminant-ne les barreres visuals i arquitectòniques, com ara diferents murs o altres elements que fragmentaven el paisatge.
La naturalització de l’espai verd s’ha orientat a incrementar-ne la qualitat ambiental, potenciar el funcionament natural de la riera i aconseguir una integració del parc dins de la infraestructura verda metropolitana. Per fer-ho, l’AMB ha reduït la superfície pavimentada i ha creat espais amb condicions òptimes per al creixement de diferents tipus d’espècies vegetals.
Aquests espais s’han configurat a través de l’excavació de petites basses de baixa fondària que afavoreixen la retenció i la infiltració de l’aigua, fet que propicia el desenvolupament idoni de les noves espècies vegetals plantades. Aquestes basses són importants per reduir l’esllavissament de les terres d’una paret argilosa al costat nord del parc, que es trobava totalment nua de vegetació. Amb la terra extreta d’aquestes basses s’han construït diverses barreres naturals o motes al marge esquerre de la riera reforçades amb espècies vegetals adaptades a les condicions aquàtiques, com ara els tamarius i els salzes. D’aquesta manera, la riera té més amplada i guanya més espai per absorbir futures crescudes. Aquestes motes o barreres naturals seran cunetes verdes que infiltren l’aigua de la pluja d’una forma natural i sostenible.
A més, cal destacar que l’increment de cobertura vegetal implica una disminució de l’erosió del terreny i una absorció més gran de l’aigua de la pluja, fet que disminueix el risc de crescudes sobtades que provoquin inundacions.
La integració del parc dins la infraestructura verda metropolitana s’ha arrodonit amb la creació d’un prat mediterrani de 500 m2, amb una selecció d’espècies adaptades a la pluviometria de la zona.
Finalment, l’increment de l’ús lúdic s’ha portat a terme amb la construcció d’unes grades, la instal·lació d’una zona de jocs infantils i la creació d’una gran esplanada de lleure en què s’hi podran celebrar diferents festes o actes quan la situació sanitària ho permeti.
La zona de jocs infantils, que es troba a la part central del parc, compta amb dos tobogans de diferents alçàries, una esplanada de sauló dedicada als més petits i altres elements lúdics com plataformes per saltar, gronxadors o banyeres giratòries.
Declaracions de José Alonso, arquitecte d’espais fluvials- Infraestructures de l’AMB https://we.tl/t-kskQ2Inf6Y
