La cultura urbanística és cabdal per a la convivència i la salut de la ciutadania
Publicat a La Vanguardia el 8 de novembre de 2022
Hi ha ciutats que prenen la forma dels seus monuments i grans fites del passat. Altres que s’adapten a la morfologia del terreny i de l’entorn natural. Totes es configuren a partir del paisatge i l’arquitectura. I sempre el conjunt d’edificis i carrers constitueixen una imatge específica de la ciutat, on l’espai públic agafa una significació més enllà del seu entorn, i la ciutat, com a forma urbana, s’imposa a la geografia d’una manera conceptual, pensada.
Les formes urbanístiques desenvolupades en projectes proporcionen a la ciutat una multitud de significats i inclouen els processos econòmics i socials, fins a proporcionar-los una configuració i imatge voluntàries, un projecte conscient. La cultura urbanística, entesa com un esforç creatiu, on es barreja política, tecnologia, pensament i moviments socials, així com els ideals estètics del moment, és cabdal per a la convivència i la salut de la ciutadania.
Avui celebrem el dia Internacional de l’Urbanisme, concepte que sovint s’associa exclusivament al conjunt normatiu, de contingut bàsicament administratiu, que regula els usos del sòl urbà. Però l’urbanisme també ha d’incloure aspectes socials, econòmics, estètics i mediambientals que marquen el disseny de les ciutats en la cerca de la convivència i del benestar dels seus habitants.
Per aconseguir-ho és necessària una decidida acció política i la incorporació de la visió dels professionals pertanyents a la disciplina urbanística, així com de l’arquitectura, l’economia, la sociologia, la geografia, l’enginyeria o les ciències mediambientals per a la implementació i desenvolupament de projectes que millorin les ciutats i que s’adaptin a les necessitats de la ciutadania.
El futur està en els nuclis de població densos, amb un planejament urbanístic de qualitat, que incorpori el verd ens els seus espais, amb un ambient net i sense contaminació, ni acústica ni ambiental, i amb uns serveis bàsics com l’educació, la sanitat i el comerç, de proximitat, i amb un habitatge digne per a tothom, afavorint entorns segurs ique sàpiguen tractar amb la complexitat social i de gènere. Iaquests nuclis densos, s’ha de planejar que estiguin ben comunicats per una xarxa de transport pública, eficient energèticament, segura i puntual.
Les nostres ciutats són privilegiades perquè tenen una llarga història, plena d’innovacions ièxits urbanístics. Des de la cultura de les ciutats, la que fa de la forma urbana un projecte conscient, hem d’impulsar el concepte de la ciutat dels 15 minuts, que minimitza l’ús del vehicle contaminant privat, i la proposta conceptual de les superilles és un bon marc de referència que ens permetrà assolir aquest objectiu de manera ràpida i eficaç.
Avui, dia Internacional de l’Urbanisme, en un context de crisi mediambiental severa i global, resulta essencial que actuem en conseqüència, per a la preservació de la nostra societat i per les generacions futures.
Guim Costa Calsamiglia
Degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
