Tot i que el lideratge femení en l’àmbit de l’arquitectura està creixent exponencialment en els últims anys, a Barcelona cap dona no ha exercit d’arquitecte en cap i, segons un estudi del COAC, només el 29% dels despatxos arquitectònics estan liderats per elles
Publicat al web del FAD el 16 d’octubre
Tot i que el lideratge femení en l’àmbit de l’arquitectura està creixent exponencialment en els últims anys, a Barcelona cap dona no ha exercit d’arquitecte en cap i, segons un estudi del COAC, només el 29% dels despatxos arquitectònics estan liderats per elles. Tant a escala local com internacional, la visibilitat de les dones arquitectes en la història, sobretot abans del 1970, és extremadament limitada.
Un reflex d’aquesta bretxa de gènere es manifesta també als premis més importants del sector, com per exemple el Premi Pritzker, que en 40 anys d’història només ha premiat tres dones: Zaha Hadid, la japonesa Kazuyo Sejima, part de SANAA, i Carme Pigem, part de RCS Arquitectes. A més, cal tenir en compte la polèmica per la falta de reconeixement de Denise Scott Brown, companya de despatx i parella de Robert Venturi, premiat el 1991. En el cas Mies van der Rohe, les dades són iguals de decebedores, només un premi per Zaha Hadid i aquest 2019 a l’arquitecta francesa Anne Lacaton, part de l’estudi Lacaton-Vassal.
En quant als Premis FAD d’ARQUIN-FAD, amb 61 anys d’història, no va ser fins el 1993 que una dona va guanyar un guardó en solitari. Fou Imma Jansana amb el premi FAD d’espais exteriors pel Passeig Marítim de Gavà, i en la última dècada tan sol tres arquitectes han aconseguit repetir fita: María Melgarejo Belenguer amb un Premi Pensament i Crítica el 2012, un altre Pensament i Crítica per a Nieves Fernández Villalobos l’any 2014 i, en la darrera edició, un Premi FAD Interiorisme per Matilde Peralta Del Amo amb la restauració de la sala de lectura de la biblioteca i espais circumdants de l’edifici tradicional de Cibeles del Banco de España.
Fins i tot en l’àmbit acadèmic, les gairebé inexistents referències a dones arquitectes al currículum van portar, només fa 34 anys, a la creació de l’arxiu internacional de dones en arquitectura a la universitat Virginia Tech, als EUA. I és que fins fa poc, era comú acabar la carrera d’arquitectura sense haver sentit parlar de cap dona arquitecta abans del 1970.
Davant d’aquest panorama, impera una revisió històrica posant mes èmfasi en el reconeixement del llegat arquitectònic femení. Donat que la web s’ha convertit en el mitjà primordial per construir i preservar la història cultural, l’activisme digital és bàsic. L’escassetat de mencions, recursos, referències i reconeixements a dones arquitectes en l’esfera virtual només fa que reforçar la idea que les dones no han contribuït a la professió fins recentment.
Múltiples projectes arreu del món estan fent front a aquesta bretxa de gènere, organitzant viquimaratons, trobades d’editors per crear i reforçar la presencia a la xarxa de les dones. Internacionalment, destaca el projecte «WikiD: Women, Wikipedia, Design», coorganitzat per la iniciativa australiana Archiparlour, l’alemana n-ails i l’americana Architexx. També mencionar la iniciativa «Built by Women», que promou la creació de mapes d’arquitectura feta per dones als EUA, la serie «Women in Architecture» del blog Places Journal o el blog hispanoamericà «Un dia, una arquitecta».
En l’àmbit local, destaca la 10a edició del Festival «48h Open House BCN», que aquest any està dedicada a les dones arquitectes. Com a part d’aquest homenatge, se celebrarà una viquimarató sobre dones arquitectes organitzada en col·laboració amb «Wikimujeres/Viquidones», una iniciativa que té com a objectiu ensenyar a editar la Viquipèdia i promoure la creació d’articles sobre dones. La trobada tindrà lloc aquest dissabte 19 d’octubre a la llibreria La Capell del COAC i consistirà en millorar la informació disponible sobre 10 dones arquitectes que han participat al festival en els darrers 10 anys.
Des del FAD, reconeixem la necessitat de reivindicar la feina de les dones en àmbits històricament copats per homes, com és el cas de l’arquitectura i moltes altres disciplines. No va ser fins al 2001 que l’associació va ser presidida per una dona, l’arquitecta Beth Galí. Ja sigui elegint dones arquitectes per liderar organitzacions i empreses, donant suport a literatura i la disseminació sobre dones arquitectes o escrivint sobre elles, premiant dones arquitectes, incloent dones arquitectes al currículum acadèmic, programant xerrades, debats i tallers amb dones arquitectes o promovent obres creades per dones arquitectes, cal que treballem conjuntament per equiparar la visibilitat de les dones al sector i reconèixer les seves contribucions, silenciades durant massa temps.
