El tractament de la centralitat de Glòries (superant àmpliament la discussió sobre el caràcter dominant de “plaça” o de “parc” que haurà de tenir l’espai) és segurament la qüestió més cabdal de tot el projecte.

Pere Ponsatí Caño, arquitecte i MSc en urbanisme

El tractament de la centralitat de Glòries (superant àmpliament la discussió sobre el caràcter dominant de “plaça” o de “parc” que haurà de tenir l’espai) és segurament la qüestió més cabdal de tot el projecte.

Pere Ponsatí Caño, arquitecte i MSc en urbanisme

El passat dimarts 18 de febrer, en l’acte “Les Glòries, un debat” organitzat per Arquinfad, el COAC i la Cambra d’Empreses de Serveis Professionals, els 10 equips finalistes del concurs de Les Glòries van disposar del nou espai DHUB per explicar les seves propostes. Cinc minuts massa breus per resumir cada projecte, però amb l’especial valor per a l’audiència de requerir els autors a focalitzar la seva explicació en l’estructura i aportacions essencials proposades.

Aquest format de presentació permetia –en part- una visió sintètica i global del conjunt de projectes, i va anar encertadament precedida per una explicació tècnica de les fases i actuacions que BIMSA executarà sobre el model de mobilitat de l’àmbit. Així es tornaven a mostrar amb honestedat i claredat les cartes que administració i veïns -sis anys després del Compromís de Glòries i de la darrera modificació puntual de PGM sobre l’àmbit- ja havien assumit i es reservaven com a “marcades” per la partida en les pròpies bases del concurs.

No és senzill posar títol al concurs per al projecte de les Glòries. El que finalment es va presentar en la convocatòria plantejava algunes oportunitats significatives per al debat: “Concurs per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries”. Si parem atenció als criteris (o determinacions) destacats de les bases, alguns convindran que potser hagués estat més adequat invertir l’ordre dels conceptes, escriure projecte urbà en minúscules, i deixar el títol de la següent manera: Concurs per a l’Espai Lliure del projecte urbà de la Plaça de les Glòries. Els criteris de les bases requerien –entre altres qüestions- el següent:

1. S’enderrocarà el tambor viari.

2. S’eliminarà el trànsit privat en superfície de l’àmbit. El trànsit local es preveu resoldre fent “entrar en càrrega” la retícula de l’eixample; i el metropolità amb el soterrament de la Gran Via. La solució tècnica del túnel, per cert, es desenvoluparà per sota les galeries d’instal·lacions i altres preexistències, amb la qual cosa el seu recorregut (deprimit fins a 20m!) anirà de Castillejos a Rambla del Poblenou, evitant la generació de topografies artificials per sobre de la plaça/parc/espai lliure.

3. L’organització de l’espai lliure serà compacte i preferentment en un sol pla.

4. Caldrà concentrar els equipaments i els aprofitaments de forma perimetral.

5. Es compactaran els equipaments i es podran agrupar en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc a escala de ciutat.

No és objectiu d’aquest text entrar a resumir els projectes o permetre’s l’arriscada llicència de valorar-los un a un. Les reflexions i importants aportacions dels deu equips finalistes si que ens permeten, en canvi, l’exercici de repassar les qüestions des d’una òptica més generalista. El fet que totes les propostes presentades donin compliment estricte als dos primers punts dels criteris apuntats, però no succeeixi el mateix amb els tres darrers, escenifica tòpics de debat interessantíssims sobre les diverses aproximacions metodològiques i decisions estructurals dels equips amb les seves propostes.

Diverses propostes interpreten amb flexibilitat i fins i tot qüestionen obertament els esmentats darrers tres punts de les bases, arriscant i apostant per models alternatius als plantejats i, en definitiva, aportant idees, reflexions, i solucions que caldria tenir en compte i valorar adequadament.

El tractament de la centralitat de Glòries (superant àmpliament la discussió sobre el caràcter dominant de “plaça” o de “parc” que haurà de tenir l’espai) és segurament la qüestió més cabdal de tot el projecte. Precisament aquí és on els enfocaments de les propostes mostren les principals divergències en la seva escala de reflexió. Orbitant al voltant de la “centralitat del lloc” els equips concursants ofereixen alternatives estudiades el projecte urbà de Glòries que han generat algunes preguntes lògicament interelacionades:

• Essent Barcelona una ciutat on necessàriament s’han hagut de fer esforços importants en la creació de nous espais lliures, podem plantejar noves arquitectures en l’espai lliure central o serà més convenient reciclar i densificar àrees ja ocupades, i concentrar els aprofitaments en el perímetre de l’espai Glòries?

• Un espai de parc de 400m x 600m, per més que s’acoti i es signifiqui, serà capaç d’assumir per si sol la centralitat del lloc? De quina manera els nous usos mixtos previstos necessiten poder-hi participar mitjançant noves arquitectures capaces de dominar i equilibrar convenientment les seves interdistàncies, i fins i tot situar-se en espais centrals?

• El reconeixement, recuperació, i ús que es dona a les traces existents i potencials (no només les tres principals de Diagonal, Meridiana, i Gran via) també és presentat per la majoria d’equips com una estratègia –amb matisos- per ancorar funcional i formalment les Glòries a la retícula viària de Cerdà, per bé que amb intensitats molt diferents en funció de cada proposta. És suficient treballar sobre els encaixos en el perímetre del parc o cal que la ciutat n’integri formalment algun(s) travessant-lo físicament?

• Es coincideix en la necessitat de no interrompre la Diagonal i obrir-la definitivament des de la universitat fins al mar, però no totes les propostes en reprodueixen o acompanyen explícitament la traça. Quin és el límit que pot aguantar el seu traçat abans de considerar-se físicament interromput, no ja per un descampat o una edificació pantalla, si no per la proporció no acotada d’espai no edificat o “dibuixat”? Sense moure’ns de Barcelona i a tall d’exemple, la percepció de Pere IV com a carrer continu desapareix completament al parc del Poblenou (amb unes dimensions clarament inferiors a Glòries).

• Moltes de les propostes s’expliquen com un projecte finalista (amb descripció acurada de la posició d’espècies vegetals i urbanització tipus) mentre que alguns equips opten per esquematitzar una resolució final del pla horitzontal del parc més oberta, entesa com un procés amb regles, caràcter, àmbits, i estructura definides, però amb certa llibertat en la formalització final. Sense obviar el caràcter de projecte urbà present en totes les propostes, és ara el moment de plantejar les resolucions a la centralitat de Glòries com un projecte específic d’urbanització?

La proposta guanyadora (amb el lema Canòpia Urbana) de l’equip Agence Ter + Ana Coello té més de projecte d’espai lliure que de projecte urbà en tant que dona compliment als cinc criteris plantejats per les bases del concurs, i bàsicament centra l’atenció i l’escala de reflexió en les condicions ambientals i vegetals del futur parc. S’hi proposa una molt interessant estructura compositiva de l’espai amb regles senzilles i possibilitats formals obertes. Es dibuixa un parc extens, vegetal, i confortable que s’explica segons la disposició de tres capes de treball: el “pla” continu del terra, la “canòpia” vegetal superior (hàbilment traçada en funció de l’estructura viària i d’espais lliures que transcendeix l’espai Glòries i ben vertebrada amb el seu entorn immediat), i finalment els “nodes” intensificadors d’activitat i diversitat que signifiquen i delimiten els usos del parc, fabricant una nova geografia pròpia i qualificant-los climàticament.

Solà Morales va escriure “Un lloc de tantíssima accessibilitat com les Glòries és bo per fer ciutat, és bo per omplir-la de l’activitat i dels moviments que constitueixen un centre metropolità del segle XXI. Necessitada com està de superfície útil per actualitzar-se, Barcelona no pot permetre’s vint-i-cinc hectàrees de forat. Si Cerdà alcés el cap potser es desesperaria veient la seva proposta de gran centre ciutadà convertit en un garden gegantí”. Potser la centralitat de Glòries suggereixi a alguns una aproximació més propera a Alexanderplatz que a Fontseré 2.0.