El proper dijous 16 de novembre a les 13:30h tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’acció ‘mies missing materiality’, realitzada per l’estudi Anna&Eugeni Bach. L’introduirà una conversa entre els autors, Maria Langarita i Carlos Quintans.
‘Vestir el Pavelló Mies van der Rohe per despullar-lo de tota materialitat.
Amb aquesta senzilla acció, el Pavelló es converteix en una maqueta a escala 1: 1, una representació d’ell mateix que obre la porta a múltiples interpretacions sobre aspectes com el valor de l’original, el paper de la superfície blanca com a imatge de la modernitat, o la importància de la materialitat en la percepció de l’espai.
El Pavelló de Barcelona sobre el qual actuem és una reconstrucció; una rèplica tan fidedigna de l’original, que sovint costa recordar la seva veritable naturalesa. Un edifici que havia de ser temporal va quedar immortalitzat en primera instància pel relat escrit del moviment modern, i més endavant, per la seva pròpia reconstrucció.
Convertir el Pavelló en una maqueta, amb totes les seves superfícies limitades a un únic material, tan blanc com indeterminat, posa en evidència el paper representatiu de l’edifici; tant el de l’original, com a símbol nacional, com el de la rèplica, en representació del primer. El Pavelló serà, durant un temps, la maqueta a escala 1:1 de la rèplica del pavelló temporal més longeu de l’arquitectura moderna.
Sostreure tota materialitat del Pavelló obre a més altres interpretacions lligades a la historiografia de l’arquitectura del segle XX.
El Pavelló de Barcelona va ser entronitzat com a icona de la modernitat a l’exposició “Modern Architecture” del MoMa de Nova York de 1932. En el catàleg de l’exposició, diversos edificis d’arquitectes com el mateix Mies van der Rohe, Le Corbusier, Neutra, Wright, Oud o Gropius, entre d’altres, es presenten a través d’una selecció de fotografies i escrits crítics en què Philip Johnson i Henry-Russell Hitchcock apunten els criteris homogeneïtzadors per poder unir totes les obres sota un mateix focus. Entre aquests criteris, la superfície blanca, com a emblema d’una nova arquitectura, apareix com un dels més insistents.
Proveir el Pavelló de Barcelona d’aquesta blancor homogeneïtzadora significa dotar-lo d’una de les característiques definitòries de la historiografia moderna -que no de la modernitat- tot i que alhora, signifiqui desposseir el Pavelló de la seva materialitat, del seu caràcter únic; aquell que precisament el va erigir en icona del mateix moviment modern. La instal·lació converteix aquesta paradoxa en vivència. Permet al visitant plantejar aquestes i més reflexions a través de la seva pròpia experiència en un Pavelló que, per uns dies, perdrà tot rastre material per, així, assumir tot el seu potencial representatiu.’
Anna & Eugeni Bach
8 al 15 – desmaterialització
16 al 27 – pavelló desmaterialitzat
27 al 28 – rematerialització
16 de novembre a les 13:30h: conversa entre Anna i Eugeni Bach, i María Langarita i Carlos Quintáns, a partir de les reflexions de Juhani Pallasmaa.
#missingmateriality #miespavilion
