VINYET PANYELLA, presidenta del CoNCA des de juliol, assegura que a l’organisme, creat el 2009, li ha faltat visibilitat i critica les retallades per impedir el retorn social de la cultura
Publicat a El País Catalunya el 3 d’octubre de 2019
Al febrer Vinyet Panyella (Sitges, 1954) es va jubilar tot posant punt final a la seva tasca al capdavant dels Museus de Sitges. Per a ella, que també va ser directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, era el moment de reprendre projectes que tenia relegats: investigació, llibres, poesia i, sobretot, una tesi sobre el noucentisme, una de les seves especialitats. Tot va tornar a quedar en un segon pla després de la trucada de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, per proposar-la com a membre del nou CoNCA. Desprès va venir la decisió d’escollir-la presidenta, la quarta -primera dona- d’aquest organisme creat el 2009 desprès de la reclamació del sector per renovar les polítiques culturals, i que, desprès de la llei òmnibus del 2011, va veure com se li retallaven funcions, competències i pressupost.
Pregunta. Què queda d’aquell organisme fundat fa 10 anys?
Resposta. Una voluntat i una consciència de ser un organisme reclamat pel sector, pels sectors. És veritat que la figuració inicial era més teòrica que pràctica, perquè la configuració del Govern i de la Conselleria de Cultura són les que són, i potser no es va pensar l’encaix ideal. Ara amb la llei òmnibus es va fer un replantejament del terreny i es van determinar unes funcions, premis nacionals, informes sectorials i d’equipaments, i d’altres es van deixar més obertes. En els dos últims anys, desprès de la dimissió de consellers i la seva no-substitució, s’ha viscut una gran indecisió fins que la consellera de Cultura va decidir endreçar el CoNCA.
P. S’assemblarà al de la primera etapa.
R. A finals d’octubre s’acabarà una lectura critica de la llei, per treure-li tot el potencial. Així veurem el que s’ha fet i el que no s’ha fet, i per què.
P. Hi haurà gaires canvis?
R. De format i de manera de treballar. Les decisions del plenari seran sempre consensuades. Perquè la força del CoNCA és la seva unanimitat i la seva unitat.
P. Li ha faltat visibilitat al CoNCA?
R. Absolutament, i, d’alguna manera, tambè identitat, cosa que ha fet que el sector tinguès la percepció que el CoNCA nomès es dedicava als premis nacionals, però s’ha fet molta feina.
P. Es recuperaran funcions?
R. Es potenciarà la presència del CoNCA en els organismes que tenen la responsabilitat d’atorgar subvencions a la creació. Abans el CoNCA ho feia tot. Ara participarà amb l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC). És un pas molt important. No es tracta tant de recuperar funcions com de situar el CoNCA en el moment actual, de cara al futur. Les seves funcions principals són assessorar, vetllar, avaluar i emetre diagnòstics de l’estat de la cultura.
P. Els diagnòstics han estat útils?
R. No ho sabem. Farem un informe d’avaluació dels deu anys del CoNCA per veure la incidència pràctica d’aquests treballs, és fonamental per saber on som i introduir canvis.
P. El CoNCA s’ha vist com un rival de la conselleria?
R. Ha estat una lectura personalitzada, però el CoNCA no ha estat una conselleria bis, ni ho ha de ser. És un tema d’encaix.
P. No li resta credibilitat davant el sector que tingui la seva seu a la conselleria?
R. La llei diu que s’adscrigui al Departament de Cultura. L’important no és on sigui, sinò el compliment de funcions.
P. Quins són els temes en què es vol incidir?
R. Sobretot en la professionalització de la cultura, el seu cost i el paper de les administracions locals en aquest cost.
P. Com valora les retallades en els últims anys a Cultura?
R. Negativament. No pot set d’altra manera. En els últims anys s’han retallat els recursos, amb molt poca sensibilitat. Des del CoNCA reivindiquem que la Cultura sigui considerada, com la Sanitat i l’Educació, un bé social, el més extens i generós. Les retallades comporten que la cultura no arribi a la gent, perqué sempre es retalla de les activitats. Als museus i les entitats hi ha costos que no es poden retallar, de manera que sempre se suprimeixen activitats o, el que és el mateix, el retorn social de la cultura, i això és molt greu.
P. Qui n’és el culpable?
R. És un tema que s’ha d’assumir des del Govern que sigui, però la questió és de política financera del Departament d’Economia. Passa el mateix que a Espanya, on no ha prosperat una llei de mecenatge perquè el Ministeri d’Economia s’hi ha negat. M’indigna que al segle XXI no hi hagi consciència que la cultura és un bé social. En aquest sentit, la conselleria de Cultura és tan victima com nosaltres. També reivindiquem que l’administració local canvii i prioritzi la cultura i els béns culturals.
P. El CoNCA també ha patit retallades.
R. Si. Pocs dies desprès de prendre possessió es van reclamar al CoNCA 70.000 euros que teniem adjudicats i executats. AI final han estat 53.000 euros. Hem hagut de retallar activitats de l’últim trimestre. Quan hi ha retallades el més afectat és el tercer, el carrer, i aixó és el que no pot ser. La situació és molt greu. No hi ha arguments per defensat la retallada del 6% lineal indiscriminat d’Economia, que ha fet molt de mal a tots.
P. És el problema principal?
R. Ara si. La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental, és un tema peremptori i urgent que s’ha d’enfocar.
P. Com veu la cultura d’aqui cinc anys?
R. M’agradaria que el pressupost per a la cultura complis les ràtios europees del 2% o més, però no estem en aquest camí. Tambè que la llei del CoNCA s’hagi desenvolupat un 100%. Crec que pot donar més del triple del que ha donat fins ara.
