CAP ONZE DE SETEMBRE
2008 – 2015
El solar està situat en una zona de nova expansió de la ciutat, colindant amb edificis d’habitatges de certa alçada (PB + 7PP) en les dues bandes perimetrals, que deixen la franja central de la illa per a equipaments. En aquesta franja s’ubica, limitant amb la part posterior de la parcel.la, el centre “Aremi”, i donant façana al carrer “11 de setembre”, el nou CAP. Així doncs, la nostra construcció acaba de cosir aquest eix central de serveis, de tal manera que en la seva orientació sud es mostra com una franja horitzontal que lliga els extrems dels blocs residencials, i en la nord agafa la mateixa disposició de pinta que el centre existent.
L’edifici pretèn ser clar i ordenat. Partim d’un plec format pel forjat i les parets exteriors de formigó, formant lleixes en les quals anem situant les diferents funcions i àrees. Intentem crear, en façana, una certa tensió en el lloc, utilitzant el cromatisme enfront de la monotonia de l’entorn urbà.
El desnivell de 4 metres entre la cota del carrer i la part posterior del solar, singularitza la secció. El terreny descendeix introduïnt-se en l’edifici mitjançant les pintes interiors i generant patis allargats, on es plantaran plantes medicinals, afavorint la il.luminació i ventilació de les zones d’espera i alhora mantenint la privacitat de les zones clíniques i de consulta. Un mateix buit central dóna accés a les dues passeres d’entrada, una a la zona de Rehabilitació, i l’altra al CAP. Aquest darrer, es desenvolupa en forma de pinta.
En la planta soterrani, un volum baix ubica la zona de personal i d’instal.lacions, apartant-se de la zona més pública del centre. La zona d’urgències la situem a la planta baixa, de fàcil accés per a les ambulàncies. Les places d’aparcament les situem darrera l’edifici, deixant neta la façana d’entrada.
S’ha tingut en compte la climatologia de la ciutat, molt extrema, amb estius molt calurosos i hiverns freds i amb boires espesses, tenint especial cura en que les orientacions siguin les correctes per a les diferents zones i funcions, i afegint les proteccions solars necessàries en forma de voladissos i lames verticals en les orientacions més desfavorables.
Entenem que la idea ha de quedar reforçada pels materials que utilitzem en la seva construcció transmetent solidesa i transparència. Així, el plec es construeix amb formigó gris encofrat amb fusta encadellada ,els patis interiors seran de vidre transparent (sales d’espera), i la part opaca serà de xapa galvanitzada o d’alumini tipus “sandwich” amb aïllament amb fusteria del mateix material. En el volum de rehabilitació (P1), es col.locarà en façána una capa de doble vidre complementada amb lames verticals del mateix material vivament colorejades de la casa “Decorgem”.
La zona d’urgències es singularitza amb maó vitrificat de color blau fosc de la casa “Covadonga”. Els paviments interiors es plantegen de terratzo tipus FM, diferenciant parts públiques i privades en color. Les divisòries que limiten amb les sales d’espera es tractaran de uniformememnt amb tauler tipus “Betonyp”.
L’ estructura es resoldrà en la seva totalitat amb una retícula de formigó armat, tant els forjats unidireccionals i les lloses massisses, en el cas de deixar vista la cara inferior, suportades per pilars també de formigó armat. El mòdul base és el de dues consultes, i que ens permet treballar en voladís per resoldre la trobada de les fusteries de façana en les sales d’espera.
Pel que fa a la fonamentació, aquesta es preveu executar-se amb sabates aïllades i travades entre elles per tal de poder suportar les càrregues horitzontals produïdes per l’acció d’un sisme, tal i com es defineix en la normativa vigent per construccions d’especial importància, com correspon a un edifici sanitari com el que es presenta.
Com a particularitat important, en façana es preveu una gran obertura on s’identifiquen els accessos a l’edifici i on l’estructura es manifesta d’una forma escultòrica per tal d’independitzar-se del volum definit en les plantes superiors.
Autor: Julio Mejón Artigas, arquitecte
