CAMPUS UNIVERSITARI LES TERRES DE L’EBRE PER LA URV
2008 – 2011
L’emplaçament del nou Campus de les Terres de l’Ebre és especialment atractiu per la seva complexitat, ja que es tracta d’una peça representativa i clarament identificable com a fita urbana. A mig camí entre el parc i la ciutat, la proposta pretén fer amable la transició entre l’entorn natural i l’urbà. D’una banda, al nou edifici se’l pot descobrir entremig dels arbres, com una peça fragmentada i discontínua que busca una fàcil integració amb l’entorn del parc. De l’altre costat, però, és capaç d’oferir una façana urbana més compacta que pren l’alçada habitual dels edificis de l’entorn.
En planta l’edifici es retranqueja per obtenir el perímetre necessari per a la disposició del programa i al mateix temps poder ser travessat fàcilment. Contràriament al que representaria un edifici barrera, la disposició facilita els recorreguts en diagonal i permet relacionar el parc amb la ciutat i el recinte firal, situat just al costat.
La forma de la planta permet, a més, configurar una bona disposició del programa demanat. S’estableixen crugies adequades per a cadascun dels usos, agrupant-los per àrees temàtiques, reduint la circulació interior, evitant passadissos i generant places o petits espais de relació. Entre els espais comuns i els d’ús específic situats a la façana es disposa un element de gruix variable que serveix de transició i filtre. Aquesta franja conté espais servidors com nuclis de lavabos, patis d’instal·lacions o espais d’emmagatzematge, i afavoreix l’absorció acústica.
La secció pretén aportar llum natural al centre de l’edifici i a llocs estratègics com els finals dels espais de circulació. A més, permet situar el programa de caire més públic i obert a la planta baixa, on es disposa el hall amb l’espai d’exposicions, la biblioteca connectada als espais d’informàtica, la sala d’estudis i el bar.
Tots aquests elements incideixen en un bon comportament energètic de l’edifici i en un raonable sistema de manteniment. L’orientació més adient per a cadascun dels usos i la protecció solar, així com la fàcil ventilació transversal a través dels espais interiors pot ajudar a reduir l’impacte dels sistemes de climatització artificial reservant-los tan sols per a les èpoques més extremes. L’esquema centralitzat amb patis d’instal·lacions situats a la franja central optimitza els recorreguts.
Autors: Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas, Josep Ferrando
Col·laboradors: Josep Codinas, Xavier Josa (Valeri Consultors, Arquitectes tècnics), Toledo-Villarreal, Arquitectes tècnics , NB35 (Estructures), JG Ingenieros (Instal·lacions)
