Oportunitats metropolitanes

Oportunitats metropolitanes

La primera fase de disseny del nou marc urbanístic que substituirà el PGM, encarrilada. Els responsables dels treballs confien que els resultats de les municipals no afectaran el pla

Publicat el dimecres 18 de març de 2015 al diari EL PUNT AVUI

El més fàcil, quan vols urbanitzar i hi ha una riera, és tapar-la, explica l’arquitecte i urbanista Joan Busquets, que aporta també una excepció, que és la que l’interessa: a Viladecans han optat per mantenir la riera de Sant Climent i integrar-la en tots i cadascun dels projectes que en els últims anys s’han anat desplegant al llarg del seu recorregut. Projectes diferenciats, amb personalitat pròpia, però alhora imbricats en una idea comuna: convertir la riera en un eix cívic que connecta el mar amb el parc natural del Garraf. Aquesta és una de la vintena d’iniciatives urbanístiques que volen fer servir com a font d’inspiració els redactors del pla director urbanístic (PDU) metropolità, el gran document ordenador del territori destinat a substituir el pla general metropolità (PGM) del 1976. Busquets és el coordinador tècnic del PDU.

Vuit d’aquestes iniciatives van desgranar-se en la sisena sessió de reflexió preparatòria, o workshop, en la terminologia oficial, sobre el PDU, organitzada dues setmanes enrere per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A més de la transformació de la riera de Viladecans, es va estudiar la reforma de la Granvia i la plaça Europa de l’Hospitalet, la cruïlla territorial de la B-30 i la C-16 a Sant Cugat, la incorporació del tramvia a l’avinguda de Cornellà, el pla de Can Zam-rambla Palleresa a Santa Coloma de Gramenet, el pla de Montgat i parc del tramvia, el del Front Marítim de Barcelona i el campus Audiovisual-Diagonal- 22@ de Barcelona. Actuacions que tenen en comú una concepció de l’urbanisme que aposta per la integració dels nous projectes en la ciutat ja construïda, l’emplaçament d’infraestructures com a eina per crear alhora nous espais urbans o la configuració de noves identitats metropolitanes. “Hem triat vuit projectes paradigmàtics que ens semblen interessants i que exemplifiquen que en aquests últims trenta anys hi ha hagut una manera de fer la ciutat diferent de la d’abans. Ara, els edificis creen carrers”, explica Busquets. És a dir, que l’arquitecte no pot anar per lliure, sinó que ha de pensar com un urbanista. I més en un entorn on en les últimes quatre dècades la superfície construïda s’ha duplicat i del que es tracta ara és de trobar l’espai lliure que queda dins del territori ja urbanitzat. N’hi ha, sí. “Entre un 15 i un 20%”, assegura. I cal trobar la manera d’aprofitar-lo. Ara ja no es tracta de seguir expandint-se, sinó de transformar-se.

La preparació del pla director va arrencar amb una primera sessió taller el desembre del 2013 a Cornellà. El de fa dos dijous és el penúltim dels workshop programats. Amb el pròxim, previst pel 22 d’abril, es clourà aquesta etapa de debat teòric entre professionals. Tres dies després, l’exposició Metròpolis Barcelona, vinculada als preparatius del pla, abaixarà la persiana al Museu del Disseny de Barcelona -hi està instal·lada des de finals de gener- i una versió reduïda començarà a voltar per l’àrea metropolitana. Serà la fase prèvia al debat ciutadà i la recollida d’aportacions dels residents en els 36 municipis metropolitans. A finals del 2015 és quan es preveu que s’enceti el debat polític entre els ajuntaments implicats. I tant Busquets com el gerent de l’AMB, Ramon Torra, confien a tenir una aprovació inicial del document al llarg del pròxim mandat, que després haurà de ser objecte d’al·legacions i negociacions polítiques. Ningú, però, s’atreveix a posar una data a l’aprovació definitiva.

Els responsables de la redacció relativitzen la lentitud del procés. Torra recorda que no és estrany que un planejament urbanístic concret -i el PDU és quelcom més complex- s’allargui vuit anys, que és precisament el temps que es va trigar a elaborar el PGM, iniciat el 1968; en dictadura, a més, amb unes autoritats a les quals no els calia negociar res amb ningú.

La remoguda que s’espera en molts ajuntaments en les eleccions municipals del maig, pot afectar la redacció del PDU? No gaire, confien els encarregats de confeccionar-lo, que insisteixen que es tracta d’un document ordenador, de fons, dissenyat partint de “consensos molt forts”, en paraules de Busquets. “Es pot discutir molt, però la ciutat dels últims trenta anys és millor que la d’abans. I hi ha grans majories a favor d’una mobilitat més sostenible o una ciutat més eficient. Una altra cosa és on es posi l’accent”, argumenta.

El director de serveis d’Urbanisme de l’AMB, Josep Maria Carreras, hi coincideix: “M’estranyaria molt que després de les eleccions aparegués un nou tema que no haguem debatut en l’últim any i mig. El pla prioritzarà unes coses sobre unes altres, però les integrarem totes.” Al capdavall, es tracta de dissenyar un document útil i també flexible. És un dels motius per reemplaçar el pla del 76. “El PGM ha servit per a molt, però és massa rígid”, sentencia Busquets.