La implantació dels eixos verds, sumada a la planificació d’usos, servirà per protegir un Eixample que necessita cures i millores, no deixar-lo a la deriva
Publicat a El Periodico el 3 de febrer de 2023
Les ciutats americanes es regeixen pel zoning: una zona per treballar, una altra per divertir-se i una altra per dormir. Tot separat i especialitzat. Un desastre urbà, espais mal aprofitats, zones mortes, desplaçaments absurds i energia malgastada. Per sort, en la nostra latitud practiquem la promíscua mixtura. Barris afables en què les oficines cohabiten –amb lleus conflictes consubstancials a l’urbs– amb bars, botigues, vivendes, hotels i escoles. I l’Eixample és un tresor en aquest sentit.
Concentrar en algun dels seus carrers un ús específic és contraproduent. Perquè ipso facto s’esdevé el fenomen Enric Granados, monocultiu o tematització que acaba expulsant veïns, farts de tenir més restaurants que portals. Per això convé un pla que afavoreixi la distribució assenyada de tota mena de serveis. Ho fan totes les ciutats i l’experiència barcelonina amb el pla d’usos de Sant Antoni, vigent des del 2018, ha sigut exitosa. Han obert 186 nous comerços, inclosos nou bars i restaurants. Similar ha sigut el creixement a la zona de Girona, amb 99 nous locals. Amb el pla no s’han abaixat persianes, sinó que se n’han apujat gairebé 300, aixecant el petit comerç tradicional de proximitat, que tindrà ara més possibilitat d’encaix. La ciutat del «tot a 15 minuts», que ja gaudim.
El pla que avui es vota no prohibeix res –bé, sí, els prostíbuls–, només ordena. Es va discutir i compta amb el suport d’entitats veïnals i agrupacions de comerciants. I el PSC ja es va encarregar de raspallar-lo. Es tracta que en un radi de 100 metres hi hagi com a màxim 20 unitats d’alimentació, hostaleria o turístiques. Qualsevol altre ús és lliure. Atès que una illa té 113 metres de longitud, està clar que hi ha marge, hi cap de tot i de sobres. Preveu que hi haurà espai per a 150 nous locals restringits en els eixos verds i 1.000 més a la resta de l’Eixample. Més que raonable, si tenim en compte que ja hi ha 3.200 bars i restaurants, el 25% dels locals. Tot en 7,5 quilòmetres quadrats.
Ara bé, allò de diferenciar carrers tensats o no en el pla no té gaire lògica. Al costat del carrer protegit, hi serà el desprotegit que es reblirà ràpidament, i si aquesta es protegeix, succeirà el mateix amb la veïna: l’ànsia expansiva no té final. És raonable entendre l’Eixample com un tauler de joc, amb les particularitats dels seus sis barris, però al cap i a la fi únic, ja que es pot creuar en menys d’una hora a peu. La implantació dels eixos verds, sumats a la planificació d’usos, servirà per protegir un Eixample lloat per tots, però que necessita cures i millores, no deixar-lo a la deriva.
¿Per què no s’ha aprovat ja una cosa tan òbvia? L’arribada de les eleccions juga males passades al sentit comú. És curiós que hagi sigut l’oposició, Jordi Coronas d’ERC, qui hagi plantejat que o hi ha pla d’usos o hi ha pla Ayuso, és a dir el campi qui pugui liberal que tant ha desgraciat les ciutats. Aquí toca llibertat i varietat per a la majoria dels ciutadans. Aprovin el pla.
