Exposició del 5 al 13 d’octubre de 2023 | Inauguració dijous 5 d’octubre de 2023, de 18 a 21h
Personalitat polifacètica i prolífica, Jaume de Oleza és abans pintor que arquitecte o dissenyador. Si fos metge o notari també pintaria, però potser pintaria diferent. És un pintor que és arquitecte o bé un arquitecte que és pintor. Tant se val. Però crec que l’ofici d’arquitecte ha condicionat la seva pintura.
Hi ha un grapat d’arquitectes que pinten. Generalment opten per la figuració i no m’estranya. Apliquen a la pintura els procediments analítics i propositius del projectar. No hi ha diversió ni distracció. Saben el que volen i com ho volen. No és el cas d’en Jaume. En Jaume concep vagarejant. Sense model ni intenció primera, sobre el tauler –així ho imagino– esbossa i deixa anar una mà experimentada que la mirada experta segueix amb una avinença que no rebutja l’atzar sinó que l’integra. Als seus quadres, ultra la manufactura que deixa rastres, a la forma hi veig lògica, estructura, construcció i, fins i tot, gravidesa. No cal cercar la signatura per saber on és dalt o quin és el costat dret.
En cada cas i sense un propòsit clar el vagareig inicial tendeix a l’abstracció, que ben aviat ve pautada per trames de grafit que confinen camps de formes diverses i límits que desdibuixa l’aplicació ja disciplinada del color, o no, amb un resultat on l’observador podrà entreveure el que li plagui. Jo hi veig el Jaume que, servint-se del fragment, evoca el paisatge de la seva terra d’ocres i blaus de mar i cel. Els colors i formes inesborrables dels seus paisatges mentals.
La pintura d’en Jaume és amable i és lluminosa. Penjada a la paret no és una finestra, ni interpel·la l’observador. És senzillament un rectangle que irradia una realitat pròpia que inunda l’espai que l’envolta. Una raresa de la qual potser podria explicar-ne l’atractiu la barreja insòlita de la necessària abstracció per copsar l’essència de les coses amb la tendra empatia de la seva representació.
L’exposició actual és, entre altres coses, sobre el fragment. Les pintures de petit format em recorden les mostres de laboratori preparades pel microscopi. No omplen el format. Algunes s’escorren per les vores. Presenten analogies. Són òbviament estudis a l’espera d’incorporar-se amb veu pròpia en un discurs d’un altra escala. Al gran format esquitxen i escalen el conjunt ja conformat i sòlid. Mosques de color que atrauen la mirada i generen en l’espectador els saludables perquès.
Tot un altre món són el que ell anomena maquetes i a mi em quadra més dir-ne capsetes, capsetes on diposita a la manera d’un collage materials fragmentats de tota mena, l’organització del qual evoca sovint, quan no ho fa de forma explícita, alguna construcció arquitectònica. Potser aquí el Jaume arquitecte s’imposa al pintor, però sempre és el pintor qui acaba l’obra i en pinta on calgui l’última paraula.
Enric Steegmann, Arquitecte
Jaume de Oleza i Roncal (Palma de Mallorca, 1952) Nascut a Palma de Mallorca el 1952, Arquitecte, dissenyador i pintor. Soci del FAD des de 1978. Ha sigut el Director de l’Àrea d’Arquitectura del Consorci de la Zona Franca (2005-2012). Membre de la Junta Directiva del FAD (Foment de les Arts i Disseny de Barcelona), ostentant el càrrec de Tresorer (2009-2014). Membre de la Junta Directiva d’Arquitectes per l’Arquitectura (AxA) 2017. Professor dels cursos de Postgraduat i Màster de Direcció a la Gestió d’obres a l’Escola Superior d’Arquitectura i Enginyeria de la Salle, (Barcelona, 2010-2012). Membre com a Vocal Consultor de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (2010-2019). Soci Honorari de l’Associazione Architetti Artisti di Venezia, 1997. Títol de dissenyador pel BEDA (Bureau of European Designers Associations). Seleccionat per formar part de la col·lecció Internacional d’artistes d’Absolut Vodka. Ha realitzat la serigrafia per a la carpeta “Som set” amb motiu del Mil·lenari de Catalunya, Carpeta del Mil·lenari per al Parlament de Catalunya.
Ha exposat els seus treballs com a arquitecte i pintor en una vintena d’exposicions individuals, i en més de 60 exposicions col·lectives a Barcelona, Berlín, Frankfurt, Palma de Mallorca, Girona, Madrid, Sevilla, Moscou, Amsterdam, Roma, etc. En preparació exposició individual a la Galería Santana, Madrid, novembre 2023. Escriu en diferents columnes d’opinió amb més de 150 articles publicats. Llibres publicats “Joan Basté-Jaume de Oleza, Poemes i Dibuixos”, Taller de Picasso Barcelona 1986, “La geometría el paradigma de la forma”, Barcelona 2013, “101 Curiositats a Sant Gervasi” amb altres autors, Editorial Efadós, Barcelona 2022. En preparació el llibre “Passejades pel patrimoni arquitectònic de Sarrià i Sant Gervasi” Editorial El Jardí, Barcelona 2023.
Galeria H2o. verdi, 62. Barcelona
