Bach Arquitectes (AxA) ha dut a terme la reforma d’aquest edifici modernista que va ser projectat per Enric Fatjó i Torras
La Casa Dolors Alesan és, al costat de l’edifici veí Palau Macaya (actual Caixaforum Macaya) de Josep Puig i Cadafalch, una de les finques més excel·lents del Passeig de Sant Joan de Barcelona. Encarregada per Dolors Alesan en 1902 a l’arquitecte Enric Fatjó i Torras, la finca destaca per les arts decoratives tant en façana com en els interiors i forma part del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona amb grau de protecció B pel que no és possible el seu enderrocament i s’obliga al seu manteniment. La propietat actual va encarregar a Bach Arquitectes un projecte per a la reforma, rehabilitació i ampliació de l’immoble amb un nou programa de 16 habitatges i la construcció de dos nous dúplex com a remat de l’edifici en coberta.
Recuperar per a conservar el caràcter de la finca
Estucs, escultura en pedra, metal·listeria i vidrieres formen una façana de belles proporcions i presència en el Passeig. A l’interior de la Casa Dolors Alesan, destaca el hall d’entrada i l’escala, amb una gran claraboia en la coberta que proporciona llum natural a tots els espais. Dins dels habitatges es conserven els sòls hidràulics i la majoria de sostres amb decoració en escaiola, així com unes belles tribunes en façana i galeries a l’interior de l’illa. Amb aquestes característiques, el major repte per a l’estudi d’arquitectura dirigit per Jaume Bach i Eugeni Bach va consistir a definir la intervenció arquitectònica per a passar d’un edifici de 8 a 18 habitatges, al mateix temps que es conservava el caràcter de la finca i es rehabilitaven tots els seus elements decoratius que la fan tan especial.
Per a això, en primera instància es va dur a terme una exhaustiva labor de catalogació i redibuix de tots els elements decoratius de la finca que incloïa els sòls hidràulics, les decoracions de façana en pedra, estuc o metall, les vidrieres, les baranes, i els sostres i estucs interiors. Una vegada catalogats tots aquests elements, el projecte de Bach Arquitectes redistribueix l’espai en 4 habitatges per planta d’aproximadament 80 m2 cadascun, adaptant-se a la distribució original per a poder conservar les proporcions dels espais originals i els sòls i sostres decoratius existents. En els espais comuns, es realitza a més una rigorosa rehabilitació de tots els elements per a recuperar el caràcter de l’espai original, que en alguns casos s’havia perdut pel desgast de més de 100 anys d’història.
Una intervenció arquitectònica concorde a la normativa actual
Un dels reptes del projecte era que la recuperació arquitectònica i decorativa fos compatible amb la normativa actual, especialment en matèries relacionades amb la resistència al foc i en aïllament acústic entre habitatges i amb l’exterior. Un estudi meticulós ha permès trobar solucions que resolguessin els objectius del projecte.
Així, per exemple, tots els paviments hidràulics originals van ser retirats, netejats i catalogats per a la seva posterior col·locació, per a poder reforçar els forjats entre habitatges i complir amb la normativa acústica i de protecció contra incendis. Aquesta solució va implicar, inevitablement, ampliar l’ample del forjat i, per tant, haver de pujar uns centímetres tots els paviments.
L’aïllament acústic entre habitatges millora substancialment perquè es crea un espai de transició mitjançant un vestíbul independent de les zones comunes, que també és obligatori d’acord amb la normativa actual. Per a aïllar els habitatges del soroll exterior, es milloren els tancaments exteriors en totes dues façanes sigui rehabilitant les existents o substituint-les per noves fusteries.
Una altra proposta d’intervenció d’acord amb normativa actual i sense perjudici a l’aspecte original de l’immoble, es va dur a terme en el hall de l’entrada a l’immoble. Aquest té un desnivell de tres graons que dóna accés a l’escala comunitària i ascensor; això representa una barrera arquitectónica que acostuma a solucionar-se amb una rampa. Per a no desvirtuar l’espai original, es va decidir obrir un pas tancat en el lateral del hall, restant alguns metres en un dels locals del propi immoble.
La façana que dóna al Passeig de Sant Joan es va rehabilitar per complet. Es van restaurar les escultures en pedra, els estucs, la metal·listeria floral de les baranes i les vidrieres de les tribunes. En redactar el projecte es va realitzar també un estudi cromàtic que va permetre detectar els colors originals de la façana, per a retornar-la al seu estat original.
La façana posterior estava en molt mal estat. Algunes de les galeries havien estat eliminades o tancades amb sistemes aliens al caràcter de l’edifici. Va ser necessari refer totes les fusteries de les galeries, així com rehabilitar els cristalls tintats, d’acord amb els pocs que encara existien. En els habitatges de planta primera, que disposen d’una petita terrassa en aquesta façana, no es va realitzar galeria; de fet, no hi havia indicis de la seva presència en aquesta planta. D’aquesta manera, es van poder dotar d’un nous espais exteriors a aquests habitatges.
Ampliar i completar l’edifici
Juntament al projecte de reforma i de rehabilitació, l’estudi Bach Arquitectes va haver de definir com ampliar la finca amb dos habitatges dúplex en coberta de 190 m² cadascun, que havien d’integrar-se tant en l’edifici existent, com en la visió llunyana des del Passeig de Sant Joan i, especialment, relacionar-se amb el veí Palau Macaya que, com és una finca considerablement més baixa, permetia la visió d’aquesta ampliació.
La solució va consistir a dissenyar un nou volum amb un cert nivell d’abstracció que se separa lleugerament de la finca original. Aquest volum es planteja amb una façana d’estil contemporani realitzada amb unes lames de gres verticals, de secció circular dissenyades ex professo, que aporten lleugeresa al volum i al mateix temps estableixen una relació cromàtica amb la finca en la qual es recolza.
La proposta aconsegueix establir un diàleg amb la llanterna del Palau Macaya, dissenyada per Jaume Bach en el projecte de rehabilitació del 1989. Aquesta relació dels dos volums arquitectònics és visible únicament a l’hivern, quan la vegetació del Passeig de Sant Joan, de fulla caduca, permet veure aquesta part dels edificis. La resta de l’any, la coronació de l’edifici queda oculta darrere de la vegetació, només visible des dels terrats de les finques veïnes.
