Fins al 23 de febrer de 2025 el Disseny Hub de Barcelona homenatja la mítica botiga VINÇON a través de 100 objectes d’IKEA
Publicat a l’ARA el 24 d’octubre de 2024 | Angela Reyes / Foto 100 objectes d’IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON, Sala exposició © DHub
Qualsevol joc, per naturalesa, consta almenys d’unes regles i d’un contrincant. L’al·licient del jugador és l’afany que ha de posar en guanyar, i per això es rebutja el rival dèbil, perquè la victòria és més plaent si s’ha estat a punt d’escampar. 100 objectes d’IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON és el títol de l’exposició i, alhora, de la partida que s’estableix –al Disseny Hub i del 7 d’octubre al 23 de febrer– entre els dos principals i darrers referents del disseny a Barcelona.
La mostra culmina l’homenatge a l’emblemàtica botiga barcelonina que va iniciar-se amb la publicació del llibre VINÇON. 1929-2015 després que, amb la clausura del negoci, també l’any 2015, els propietaris de l’establiment cedissin el seu nodrit arxiu a l’Ajuntament de la Ciutat Comtal.
Fernando Amat, alma mater de VINÇON, juntament amb el seu fill, Sergi Amat, presenta una selecció de 100 articles de la marca sueca dels que els hauria agradat disposar. Així, s’instaura una anàlisi comparativa entre les dues marques; un paral·lelisme que n’evidencia les diferències d’escala –territorial i de facturació–, però, sobretot, que n’assenyala les semblances. “Al costat d’IKEA, la magnitud de VINÇON és d’una petitonesa infinita –explica Juli Capella, comissari de l’exposició–. En canvi, ambdós comerços van engegar-se alhora –als anys quaranta del segle passat– i van atènyer una producció molt similar –a prop d’uns 10.000 ítems–”.
“IKEA és el camí –va dir Amat molt d’hora–, perquè comparteix amb nosaltres uns mateixos valors. La interrelació entre funcionalitat i estètica, és a dir, el bon disseny, però, a més, la seva democratització, el preu assequible”
El joc 100 objectes d’IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON funciona perquè assenta les bases en una mútua admiració. Capella descriu Amat com un home “irònic i intel·ligent”, adjectius que també atribueix a Ingvar Kamprad, fundador d’IKEA. Destaca el sentit de l’humor en la promoció de l’art de les dues empreses i justifica la genialitat dels seus creadors en el fet que “no van manifestar mai un deix d’egolatria”, d’aquí també el motiu de la mostra, que no volta entorn del què va ser VINÇON, sinó del que VINÇON també hauria volgut ser.
Un emblema de cadascuna de les dues marques rep el visitant a l’exposició: a terra, la gran catifa de lema “Benvingut a la república independent de casa teva”, una de les campanyes publicitàries més cèlebres d’IKEA a l’estat espanyol; i al sostre, el distintiu rètol de llums vermelles de neó: “VINÇON”. Aquesta ambivalència concreta és la que es reflecteix durant tot el joc: el contrast entre la vocació de negoci expansiu i internacional d’IKEA, amb la visió continguda i local de VINÇON; una fàbrica de productes propis, amb una selecció acurada d’articles multimarca; el rigor i pulcritud del món nòrdic, amb la desimboltura i gosadia característica dels mediterranis.
La selecció de les 100 peces d’IKEA –apunta Capella– s’ha bastit després d’un viatge d’Amat al Museu d’IKEA a Älmhult (Suècia), així com de diverses visites a la botiga de L’Hospitalet, i consultes dels catàlegs històrics. “Els criteris per a l’aplec han estat els mateixos que ja es feien servir per a VINÇON: preferència estètica, funcional, preu i instint”. I la configuració de l’exposició, realitzada per l’estudi d’arquitectura MAIO, ha optat per presentar-la com qualsevol altra instal·lació artística, “seguint el mètode tradicional”: enganxada a la paret.
El recorregut pel Disseny Hub fa avinent que, més enllà de l’activitat comercial, VINÇON va esdevenir el primer espai a Barcelona on va parlar-se del disseny com a cultura. La companyia, recorda Capella, va exercir de prescriptor, bressol, altaveu i aparador, a més de capitanejar, dins del sector i en l’àmbit espanyol, la idea que el disseny havia de ser “una font universal de solucions”. “IKEA és el camí –va dir Amat molt d’hora–, perquè comparteix amb nosaltres uns mateixos valors. La interrelació entre funcionalitat i estètica, és a dir, el bon disseny, però, a més, la seva democratització, el preu assequible”.
100 objectes d’IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON permet reflexionar sobre aspectes com què s’entén per bon disseny o com aquest impacta en la vida quotidiana. L’exposició informa del preu de les peces triades –un fet gens usual en un museu– precisament amb la intenció de posar sobre la taula un debat sobre els valors que marquen les decisions de compra en les societats de consum, i les implicacions socials i ecològiques que s’hi desencadenen. En aquesta partida, IKEA i VINÇON empaten.
Podeu consultar horaris de visita de 100 objectes d’IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON al web del Disseny Hub Barcelona.
