Arquitectes catalans posen en escena la crisi silenciada de la disciplina al Congrés Mundial d’Arquitectes
Al marge de les grans ponències i els projectes icònics, un grup d’arquitectes catalans va fer visible al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA Barcelona 2026 allò que el sector rarament admet en públic: les condicions laborals precàries, la desprotecció professional i el desgast humà que pateix una professió que construeix literalment el món en què vivim.
Sota el format d’una performance-conversa, l’acte va trencar amb la lògica convencional del congrés. Sense tarima, sense conferenciants, sense guió tancat ni torns de paraula. El públic va trobar un cercle d’arquitectes en conversa oberta al mig de la sala — una escena que es podia observar, escoltar i interrompre.
Simultàniament, una pantalla reproduia testimonis en vídeo d’arquitectes de tot el país: relats breus i en primera persona d’experiències viscudes —concursos sense cobrar, hiperregulació contradictòria, abandons professionals. Veus que no eren a la sala però que hi eren presents.
La iniciativa, impulsada per Beth Galí, Jordi Romeu, Eduard Rodríguez i Eduard Fernández, i moderada per l’arquitecta Anna Solé, va reunir figures de primer ordre de l’arquitectura catalana. La seva presència en l’acte no va ser testimonial —va ser un posicionament.
Professionals amb trajectòries reconegudes internacionalment vàren triar posar el focus no en la seva obra, sinó en les condicions en què aquesta obra ha estat possible, i les dificultats que afronten les generacions que venen.
L’acte va cloure amb la lectura del manifest “Arquitectes en crisi: arquitectura ferida”, un document de propostes concretes adreçat al Congrés de la UIA Barcelona 2026, que reclama, entre d’altres, la revisió de la llei de qualitat de l’arquitectura, el reconeixement del treball intel·lectual del projecte, i polítiques públiques que valorin la qualitat per sobre del cost.
La iniciativa ha comptat amb el suport del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) que, com a altaveu d’arquitectes, recollirà el testimoni d’aquest manifest per traslladar les seves demandes a les institucions. L’objectiu no és fer una denúncia. És plantar una llavor d’un moviment per construir un futur digne.
