Els bons llibres, com les bones creacions humanes són un resum i un compendi de coneixements i són també un bon punt de partida per pensar el que vindrà
Publicat a La Mañana el 5 de febrer
Dijous vinent es presenta a Lleida un llibre d’arquitectura. Una obra pensada amb criteri i cura per explicar l’obra de Ramon Artigues i Ramon Sanabria i el seu Estudi, en el qual també s’hi inclouen Lidia Planas i Josep Gallego. Es tracta d’un llibre gran, ple de fotografies, plànols, dibuixos i textos que ens permeten reconèixer i valorar algunes de les obres més significatives de dos lleidatans dedicats a l’arquitectura i que durant força anys han fet tàndem.
Diem que una cosa és de manual quan és com toca, fins i tot quan és tan fàcil de reconèixer que semblaria banal. També diem que una cosa és de llibre quan és de sentit comú, quan cau pel seu propi pes. Quan l’arquitectura es presenta en un llibre és que va més enllà de la banalitat, que té tot el sentit i és fora del que és comú, i fins i tot que depassa la realitat tangible. En fi, que té molt per explicar. Artigues & Sanabria són arquitectes de prestigi, professors de projectes, tots dos, i professionals compromesos amb el seu temps i amb la comunitat que ha d’utilitzar i conviure amb les seves obres.
Seria molt senzill enquadrar el seu treball en una qüestió generacional, que no és ben bé la mateixa perquè es porten uns quants anys, o en el moment històric que han compartit. No es tracta d’això. Hi ha prou elements de qualitat i coneixement tècnic, de compromís cívic, de vindicació professional i de voluntat estètica com per distingir el seu llegat. Per això –i ara parlo de Lleida–, l’Auditori Enric Granados, l’Escola Oficial d’Idiomes o la Residència per a estudiants al Campus de Cappont, no són edificis que s’expliquin només pel seu ús públic o per les dates i conjuntures polítiques que els acompanyen. Són moltes coses més.
En la construcció pública, potser més que en la privada, hi ha qui ha sabut trobar la mesura adequada. Combinar la presència urbanística i simbòlica amb la funcionalitat tècnica i el programa plantejat. Per això no parlem d’arquitectura d’autor, que sovint és histriònica, pretensiosa o falsament artificiosa. Artigues & Sanabria són projectistes de línies i geometries sinceres, de formes perfectament identificables i llegibles, de construccions sòlides tan filles del seu temps que es mantindran intemporals. Parlem doncs d’arquitectura de llibre, quan la foto actual de l’edifici no desdiu una planta o un alçat de fa 35 anys ni perd cap detall de la foto d’aleshores.
Aquestes darreres dècades l’obra pública ha estat protagonista de la política municipal. I l’urbanisme, la prioritat de molts que pretenen passar a la història. Cal molt ofici i decisions molt sàvies per treballar enmig d’aquest soroll. Cal serenor i coneixement per haver aconseguit que les obres bastides en aquests temps no hagin rebaixat la qualitat i ens mostrin una lliçó d’estil, gens afectada, que no traeix el llegat de la millor arquitectura contemporània. Dos lleidatans, formats a l’ETSAB i en l’assumpció conscient de la millor arquitectura moderna catalana, han estat també mestres de nous professionals que, esperem-ho, mantindran la mirada ètica i la solidesa formal.
Si en teniu ocasió, fullegeu La tectónica del tiempo. Hi trobareu l’obra d“Artigues & Sanabria, (1980-2007), i també l’obra continuada després de la jubilació del primer per Sanabria i els seus associats. Unes excel·lents fotografies en B/N de Juan Rodríguez converteixen el llibre en àlbum d’imatges d’una arquitectura que sentim propera perquè sense cap publicitat sobrera ni cap despotisme ha resultat adequada a l’espai i als usos necessaris. També la valorem perquè no amaga la seva modernitat ni l’herència social i estètica de les avantguardes ben digerides. Tot això junt, que sovint no és el més habitual, converteix l’obra dels dos Ramons en un model que a més d’ensenyar arquitectura, estimula la reflexió sobre l’espai públic, els oficis de la construcció, la connexió amb el paisatge, l’urbanisme, el passat i el present. Els bons llibres, com les bones creacions humanes són un resum i un compendi de coneixements i són també un bon punt de partida per pensar el que vindrà. Gràcies a tots els que ho fan possible.
