El passat 28 de Gener el diari ARA publicava un article del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Antoni Vives, que portava el títol: “En defensa de l’Arquitectura”. L’article estava relacionat amb l’esborrany de la futura llei de “Servicios Profesionales” promoguda pel Ministeri d’Economia.
En defensa de l’Arquitectura – el mateix títol- va ser l’encapçalament d’un manifest signat per un nombrós grup d’arquitectes a la primavera del 1998.
Al mes de març del 98 un grup d’arquitectes catalans ens vam reunir per parlar sobre l’estat de la professió i comprovar les canviants i desfavorables condicions en que ens veiem obligats a desenvolupar la nostra feina.
En aquell moment, no hi havia crisi, ni manca de feina. El que es començava a percebre era una pèrdua progressiva de confiança en nosaltres i la nostra tasca. Era l’inici d’una clara liberalització en la interpretació dels concursos d’arquitectura, fins arribar als que vàrem denominar “concursos basura”. La gestió i la rendibilitat cobraven cada vegada mes importància, convertint les nostres aportacions en un pur mercadeig mercantilista.
D’aquella trobada i després de diverses reunions, es va promoure el manifest En defensa de l’Arquitectura. Posteriorment, es van formar unes comissions per desenvolupar les diverses qüestions que el propi manifest considerava mes prioritàries.
De les comissions, van sortir diferents reflexions, que, al meu parer, encara són vàlides avui dia. Anaven des d’una atenció prioritària als ensenyaments de les escoles d’arquitectura i la resposta als canvis socials – encara no havia entrat en funcionament Bolonya – fins a la reconsideració del paper de l’arquitecte en la societat i la valoració de l’arquitectura com fet social i cultural, passant per una crítica al sector de la construcció, demanant una forta i profunda reestructuració de tota l’àrea, que posés fi a les baixes descontrolades que suposaven un perill cap a la pròpia arquitectura. Un apartat especial es referia als concursos, que cada vegada eren més mercantilistes, indignes i poc ètics.
Crec que es molt clara i premonitòria la posició del manifest del 98 respecte a la feina dels arquitectes i la defensa de l’arquitectura. En gran part, ens parla de les mateixes preocupacions i reivindicacions que anys després van impulsar la fundació de l’associació Arquitectes x l’Arquitectura (AxA).
Al manifest del maig del 98 es van adherir 652 arquitectes. Les signatures de recolzament es van dipositar al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Diversos diaris van donar la noticia i les comissions van elaborar un document que es va entregar al COAC.
Finalment, a l’any 2009, altra vegada, i donat que les condicions anaven empitjorant, alguns dels iniciadors d’aquell manifest van muntar l’associació AxA que es troba en activitat des del juny del 2011. El manifest del 98 és segurament el precedent més rellevant, que va portar a la fundació d’AxA.
Serveixi doncs aquest escrit per rememorar uns fets passats fa quinze anys que cercaven, a l’igual que nosaltres ho fem avui, una millora de les condicions professionals per poder desenvolupar la nostra feina amb la suficient ètica i dignitat.
Febrer 2013
S’adjunta:
– Manifest de Maig de 1998 (català i castellà).
– Llistat d’adhesions al manifest
– Document final, elaborat per les diferents comissions (català i castellà).
