'Barcelona acull un congrés d’arquitectura de sis mesos' i 'Entrevista a Lluís Comerón' | Llàtzer Moix

Barcelona es disposa a acollir el seu primer gran congrés d’arquitectura en vint anys. Si l’organitzat el 1996 per la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va tenir uns 14.000 participants, el que es desenvoluparà a la ciutat del juny al novembre d’aquest any n’espera uns 8.000. Però el seu objectiu és de magnitud: es tracta de redefinir les prioritats de l’arquitectura al segle XXI.

Publicat el dijous 28 d’abril de 2016 al diari LA VANGUARDIA

Aquestes dues dècades el panorama professional s’ha transformat. El 1996, amb les albors de l’star system, un Peter Eisenman vestit amb samarreta del Barça va fer davant el Macba una conferència multitudinària que va quedar com a imatge per al record de la reunió. Ara, després de la crisi que va reduir en més d’un 90% l’activitat professional, l’anomenat Congrés d’Arquitectura 2016 es planteja les coses d’una altra manera. Perquè si bé el COAC ha aconseguit sanejar la seva economia i, a més a més, s’ha registrat un lleuger repunt de l’edificació -un 26%, encara que aquest percentatge és enganyós, ja que inclou la represa d’obres paralitzades per la crisi-, la situació continua sent precària. I obliga els professionals a fixar-se altres mètodes i altres objectius en la seva tasca quotidiana.

El congrés es desenvoluparà en un doble marc -en xarxa i presencial- i donarà prioritat a una sèrie d’inquietuds arquitectòniques de creixent vigència: la sostenibilitat, la rehabilitació del patrimoni construït, els processos participatius, el dret a un habitatge digne o el dret a una ciutat equitativa.

El congrés estarà obert a professionals de l’arquitectura i a altres col·lectius relacionats amb el sector. La majoria dels participants seran locals, però també hi haurà convidats forans, encara que, segons diu el degà del COAC, “potser no seran estrelles mediàtiques”. Els actes es desenvoluparan en seus de col·legis professionals, escoles d’arquitectura, museus i altres institucions barcelonines. I també es planteja la possibilitat d’organitzar actes en altres ciutats, com per exemple Rio de Janeiro, París o Venècia.

Encara que “il·luminar el futur de l’arquitectura i dels arquitectes” és la raó principal d’aquest congrés, encara no s’ha decidit si tindrà continuïtat. Als seus organitzadors els agrada, però, emmarcar-lo en una tradició que arrenca del segle XIX i ha propiciat la celebració d’una desena d’esdeveniments de magnitud similar al llarg del segle XX.

Els organitzadors calculen que atrauran 8.000 participants, en xarxa o en actes presencials

Entrevista a Lluís Comerón, Degà del CoAC

P. Quin és l’objectiu central d’aquest congrés?

R. Construirem entre tots, col·lectivament, una visió de futur de l’arquitectura i la difondrem. Una idea de l’arquitectura que respongui a la nova realitat.

P. Per què cal definir aquesta nova visió de futur?

R. Perquè el panorama professional ha canviat: gairebé no hi ha arqui tectes que tinguin una activitat comparable a la de fa deu anys. Hem de reflexionar sobre quin se rà el paper de l’arquitectura i de l’arquitecte en una era de grans transformacions.

P. Quin és el sentit històric del congrés?

R. Ara fa vint anys del congrés de la UIA a Barcelona el 1996, que el COAC va coorganitzar. Aquella reunió va començar amb un pro pòsit acadèmic i va acabar com si fos un fòrum des del qual es va di vulgar la regeneració barcelonina amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. Aquest és també un moment de canvi. I, per tant, un bon mo ment per reflexionar. L’arquitec tura s’orienta ara en funció de la sostenibilitat, dels processos deci soris, de la gestió dels projectes.

P. Com serà el congrés?

R. S’organitzarà en tres categories: el context, sobre el que està passant; els instruments, dels formatius fins als legislatius, per saber de quines eines disposem; iels objec tius, per revisar el que tenim i el significa avui la nostra feina.

P. Quines dimensions tindrà?

R. Volem involucrar hi un nombre important d’arquitectes, per aconseguir una reflexió comparti da. Esperem que hi participin unes 8.000 persones durant els sis mesos que durarà, de juny a no vembre del 2016.

P. 8.000 participants?

R. El congrés tindrà dos formats, el virtual i el físic. En el primer es penjaran comunicacions a la xar xa i es debatran. Es tracta de fer una macedònia, més que un batut, per utilitzar l’expressió d’Anna i Eugeni Bach. En el segon hi haurà també debats presencials. Per exemple a la seu del COAC. Hem contactat amb institucions políti ques, amb les nostres demarcaci ons, amb escoles i museus, perquè també hi col?laborin.

P. Quins elements pesaran més: el gremial, el cultural, l’acadè mic, el social…?

R. Hi haurà de tot, però la qüestió principal és definir el rol de l’ar quitectura de cara al futur. Ja no es construeixen palaus, esglésies o infraestructures com abans. Els professionals ara estan interessats en una altra arquitectura, la que es preocupa no només per la forma.

P. Vol dir que l’arquitectura de vocació més substantiva, menys adjectivada, quedarà exclosa del congrés?

R. L’arquitectura és una de les disci plines que més tendeix a la visió holística. Res no quedarà exclòs, ni es defugirà el debat. És un con grés obert, una reflexió conjunta. De la tesi i l’antítesi, com va as senyalar Hegel, ha de sorgir una síntesi.