L’arquitecta ha reflexionat sobre la ciutat, les transformacions urbanístiques, el turisme i l’habitatge: “Fer conviure zones industrials amb zones d’habitatge”
Publicat a Betevé el 3 de març de 2025
Beth Galí passa pel ‘Mirador Barcelona’, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. La dissenyadora, arquitecta i paisatgista viu a Ciutat Vella, districte on també treballa des de fa 40 anys. De fet, la seva tasca ha estat molt vinculada a Barcelona ja que va treballar en l’obertura de la ciutat al mar i a restaurar-ne el centre històric i convertir-lo en zona de vianants. Va ser una de les arquitectes darrere de la transformació urbanística per les Olimpíades del 92.
Recorda com amb els jocs es volia situar Barcelona en el mapa del món: “Que no ens passessin de llarg”. I un dels punts de la ciutat que van canviar per acollir les instal·lacions esportives va ser Montjuïc, la muntanya amb la qual “tothom s’encapritxa”, assenyala. Diu que sempre que es busca espai per a esdeveniments com l’exposició del 29 i les Olimpíades es pensa en Montjuïc i “la muntanya ha de dir prou”.
“Deixem tranquil·les Collserola i Montjuïc, no les toquem més”, defensa. A més, aposta per no facilitar-hi l’arribada, ja que si no s’omplirà de turistes.
Per Galí, Barcelona és “una ciutat tan intensa que quan comencen obres és tot Barcelona que està en obres”. L’arquitecta recorda que als 80 no era així i es prioritzava perquè la ciutat no es col·lapsés.
Una de les obres importants de la ciutat són els treballs de la Rambla. Creu que “el problema del passeig no és el paviment, és com a poc a poc s’hi han instal·lat botigues de cara al turisme a les plantes baixes” que considera que formen part de l’espai públic. Galí viu a la plaça Reial i també aquest és el seu lloc preferit de la ciutat: “El que m’interessa és al costat i el turisme no em molesta”.
“Situar Barcelona en el mapa del món”
“A Barcelona se li han escapat una mica de les mans temes als quals no s’ha pogut enfrontar, com l’afluència massiva de turisme“. Però per Galí el problema no són els turistes que considera força respectuosos, sinó aquells que venen amb espectacles i soroll a fer negoci, a treure diners als turistes.
Als anys 80 sí que es buscava, assegura, “situar Barcelona en el mapa del món, això ho deia molt Maragall, que ens passen de llarg”. Quan dius això, explica Galí que busques que vingui el turisme a la ciutat.
“Fer conviure zones industrials amb zones d’habitatge”
Un dels problemes de la ciutat és l’habitatge i per l’arquitecta Barcelona té manca de sòl públic, per això apunta com a solució a “fer conviure zones industrials amb zones d’habitatge a la Zona Franca” com va passar al Poblenou.
Una de les coses que canviaria de Barcelona són els eixos verds. Assenyala que l’origen, que eren les superilles, funcionaven millor a l’Eixample. La diferència per Galí és que un eix és una línia recta que fa per exemple encarir la zona pacificada i transforma la dinàmica econòmica del carrer i la mobilitat.
