Publicat el 20 de febrer de 2014 a La Vanguardia
L’èxit internacional de Barcelona, només cal veure els carrers plens de turistes i el nombre de pel·lícules filmades a la ciutat, planteja les perspectives de futur i l’horitzó de la regió metropolitana.Publicado el 20 de febrero en La Vanguardia
El éxito internacional de Barcelona, sólo hay que ver las calles llenas de turistas y el número de películas filmadas en la ciudad, plantea las perspectivas de futuro y el horizonte de la región metropolitana. La marca Barcelona transcendeix tant Espanya com Catalunya. Fa temps ens lamentàvem que l’aeroport de Barcelona s’havia quedat enrere i ara veiem com s’apropa a Barajas en volum de viatgers. ¿Per què s’ha produït aquest fenomen? La clau està en l’èxit turístic i en l’atractiu de la ciutat. Tothom vol venir a visitar Barcelona. I, més recentment, també a estudiar i investigar. Aquest és un canvi important. Fa deu anys vaig participar en un estudi dels tres vectors de desenvolupament de la regió metropolitana: la ciutat esbarjo (turística, de congressos i residencial), la ciutat innovació (generadora i d’intercanvi de idees) i la ciutat seu (proveïdora de serveis a les empreses i de centres de decisió econòmics). Observàvem aleshores que entre 31 àrees metropolitanes de l’Europa dels 15 (UE-15) Barcelona estava ben posicionada en ciutat esbarjo, en sisè lloc, però per sota de la mitjana en ciutat seu i ciutat innovació. Deu anys després la percepció és que Barcelona ha avançat en ciutat esbarjo i ciutat innovació però no en ciutat seu. Plantejàvem aleshores que la qualitat de vida, la cultura i el clima que la feien atractiva s’havien de fer servir d’esquer per atreure talent i activitat empresarial. Aquesta percepció es confirma amb dades preliminars d’un nou estudi. De fet, Barcelona competeix per les primeres posicions en esbarjo i ha fet un salt molt important en investigació i innovació. No així en atracció de seus empresarials, encara que cal tenir en compte l’impacte de la crisi. Pensem també com aquesta hauria impactat a Barcelona sense l’èxit turístic i l’activitat econòmica generada al seu voltant. Barcelona ha resistit la crisi, amb problemes importants, naturalment, relacionats amb l’atur i la desigualtat que comporta, gràcies a la seva diversificació, on el turisme ha tingut un paper molt important. La seva capacitat industrial, comercial i exportadora proporciona una base sòlida de sortida d’aquesta llarga crisi. Aquesta representa també un revulsiu per trencar amb models de negoci sense futur i fer ajustos estructurals per permetre augments de la productivitat. L’ajust dels preus resultat de la bombolla immobiliària n’és un exemple.
Què cal fer per preservar i ampliar els èxits on s’han produït i impulsar les àrees no tan exitoses? És clar que la política de promocionar l’excel·lència en la investigació ha donat fruits (només cal veure l’evolució de les publicacions científiques i la capacitat d’atracció de fons i beques dels centres d’investigació de l’àrea metropolitana). Entre els factors que propicien l’activitat econòmica encara hi ha dèficits en infraestructures. L’aeroport és magnífic, però està subjecte a una gestió centralitzada a Espanya; encara no tenim ben resolts els accessos al port i el transport de rodalia, així com la implementació de la banda ampla. Potser la mancança principal és no disposar d’un mercat de treball d’alta qualificació. Aquest està lligat directament a la ciutat seu i és fonamental per atraure talent. Entre els elements crucials està el nivell d’educació i la internacionalització, on el coneixement de llengües estrangeres i l’anglès són fonamentals. Una assignatura pendent i on queda molt per fer malgrat els progressos que s’han fet. L’auge del turisme té, però, efectes secundaris, el que els economistes anomenem externalitats. En efecte, pels veïns de les àrees turístiques pot representar més soroll, o que desapareguin comerços tradicionals. Aquest efectes externs es poden corregir amb una regulació i taxes adequades. A més a més, cal tenir en compte que l’atractiu d’una ciutat rau en la seva originalitat i especificitat cultural. Si on hi havia una llibreria, ara hi ha un establiment de menjar ràpid, la ciutat, molt probablement, s’haurà empobrit. L’èxit de Barcelona no és i no serà només pel clima i la platja. L’arquitectura, l’urbanisme i la cultura en un sentit ampli són actius fonamentals que cal preservar i consolidar.
Els reptes que afronta Barcelona són grans i per això cal fixar objectius ambiciosos. Els Jocs Olímpics van representar la transformació de la ciutat i l’entrada a l’escena internacional, però l’impuls dels grans projectes es va esgotar amb el Fòrum. Els grans projectes urbanístics han de passar pel sedàs d’una anàlisi cost-benefici social acurada. Ja ha passat el moment de les grans inversions emblemàtiques que serveixen de poc. Ara cal treballar en les fonamentals, en el capital humà, l’educació i l’obertura al món per consolidar el salt que la ciutat ha fet en el camp de la investigació i perquè es traslladi a la innovació i a l’activitat empresarial. Per tal que el projecte sobre ciutat intel·ligent (smart city) tingui èxit ha d’inserir-se i potenciar la xarxa de coneixement local. Cal fer front també a les conseqüències de la crisi per l’augment dels nivells d’atur i desigualtat. Hi ha marge per fer una política d’habitatge que doni resposta a les necessitats socials. Finalment, cal considerar si tenim les estructures de govern metropolità adequades a una conurbació com la de Barcelona, que té presència internacional independentment de la seva inserció a Catalunya i a Espanya.La marca Barcelona trasciende tanto España como Catalunya. Hace tiempo nos lamentábamos de que el aeropuerto de Barcelona se había quedado atrás y ahora vemos como se acerca a Barajas en volumen de viajeros. ¿Por qué se ha producido este fenómeno? La clave está en el éxito turístico y en el atractivo de la ciudad. Todo el mundo quiere venir a visitar Barcelona. Y también a estudiar y a investigar. Es un cambio importante. Hace diez años participé en un estudio de los tres vectores de desarrollo de la región metropolitana: la ciudad ocio (turística, de congresos y residencial), la ciudad innovación (generadora de intercambio de ideas) y la ciudad sede (proveedora de servicios a las empresas y de centros de decisión económicos). Observábamos entonces que entre 31 áreas metropolitanas de la Europa de los 15 (UE-15) Barcelona estaba bien posicionada en ciudad ocio, en sexto lugar, pero por debajo de la media en ciudad sede y ciudad innovación. Diez años después la percepción es que Barcelona ha avanzado en ciudad ocio y ciudad innovación pero no en ciudad sede. Planteábamos entonces que la calidad de vida, la cultura y el clima que la hacían atractiva se tenían que usar para atraer talento y actividad empresarial. Esta percepción se confirma con datos preliminares de un nuevo estudio. Barcelona compite por las primeras posiciones en ocio y ha dado un salto muy importante en investigación e innovación. No así en atracción de sedes empresariales, pero hay que tener en cuenta el impacto de la crisis. Pensemos cómo esta habría impactado en Barcelona sin el éxito turístico y la actividad económica generada a su alrededor. Barcelona ha resistido la crisis, con problemas importantes, relacionados con el paro y la desigualdad que comporta, gracias a su diversificación, donde el turismo ha desempeñado un papel muy importante. Su capacidad industrial, comercial y exportadora proporcionan una base sólida de salida de esta crisis. Y es también un revulsivo para romper con modelos de negocio sin futuro y hacer ajustes estructurales para permitir aumentos de la productividad. El ajuste de los precios resultado de la burbuja inmobiliaria es un ejemplo.
¿Qué hace falta hacer para preservar y ampliar los éxitos donde se han producido e impulsar las áreas no tan exitosas? La política de promocionar la excelencia en la investigación ha dado frutos (sólo hay que ver la evolución de las publicaciones científicas y la capacidad de atracción de fondos y becas de los centros de investigación del área metropolitana). Entre los factores que propician la actividad económica aún hay déficits en infraestructuras. El aeropuerto es magnífico, pero está sujeto a una gestión centralizada en España; todavía no tenemos bien resueltos los accesos al puerto y el transporte de cercanías, así como la implementación de la banda ancha. Quizás la carencia principal es no disponer de un mercado de trabajo de alta calificación. Este está ligado directamente a la ciudad sede y es fundamental para atraer talento. Entre los elementos cruciales está el nivel de educación y la internacionalización, donde el conocimiento de lenguas extranjeras y el inglés son fundamentales. Una asignatura pendiente y donde queda mucho por hacer pese a los progresos. El auge del turismo tiene, sin embargo, efectos secundarios, lo que los economistas denominamos externalidades. En efecto, para los vecinos de las áreas turísticas puede representar más ruido, o que desaparezcan comercios tradicionales. Estos efectos externos se pueden corregir con una regulación y tasas adecuadas. Además, hay que tener en cuenta que el atractivo de una ciudad radica en su originalidad y especificidad cultural. Si donde había una librería ahora hay un establecimiento de comida rápida, la ciudad, probablemente, se habrá empobrecido. El éxito de Barcelona no es y no será sólo por el clima y la playa. La arquitectura, el urbanismo y la cultura en un sentido amplio son activos fundamentales que preservar y consolidar.
Los retos a los que se enfrenta Barcelona son grandes y por eso hay que fijar objetivos ambiciosos. Los Juegos Olímpicos representaron la transformación de la ciudad y la entrada en la escena internacional, pero el impulso de los grandes proyectos se agotó con el Fòrum. Los grandes proyectos urbanísticos tienen que pasar por el tamiz de un análisis coste-beneficio social esmerado. Ya ha pasado el momento de las grandes inversiones emblemáticas que sirven de poco. Ahora hay que trabajar en las fundamentales, en el capital humano, la educación y la apertura al mundo para consolidar el salto que la ciudad ha dado en la investigación y para que se traslade a la innovación y a la actividad empresarial. Para que el proyecto sobre ciudad inteligente (smart city) tenga éxito, tiene que insertarse y potenciar la red de conocimiento local. Hay que hacer frente a las consecuencias de la crisis por el aumento de los niveles de paro y desigualdad. Hay margen para hacer una política de vivienda que dé respuesta a las necesidades sociales. Finalmente, hay que considerar si tenemos las estructuras de gobierno metropolitano adecuadas a una conurbación como la de Barcelona, que tiene presencia internacional independientemente de su inserción en Catalunya y en España.
